Després de la seva primera edició, el festival Minúscul tornava a omplir el pati de Cal Jacques de Mollerussa amb el primer dels quatre concerts programats enguany que protagonitzava Xarim Aresté, continuaran Anna Andreu (10 d’agost), Abril (17 d’agost) i l’espectacle Els homes que parlen sols (24 d’agost) són les propostes de pop d’autor que conformen el cartell d’aquesta segona edició del cicle. El seu director, Jordi Bonilla, ens explica tots els detalls i novetats que presenta el Minúscul per aquest agost.
P. Quina valoració feu de la primera edició del festival, l’agost passat?
R. El primer any era tot un misteri, fins al primer concert ningú sabia què seria el Minúscul ni si funcionaria o seria un fracàs. En aquest sentit, estar parlant d’una segona edició és sinònim d’èxit. Al públic li va agradar la proposta i ara podem continuar omplint un buit dins la programació cultural de Mollerussa.
P. La principal novetat d’aquest 2023 és l’ampliació a un quatre concerts dins del cicle.
R. Creiem que si havíem estat capaços de generar un espai d’oci alternatiu com aquest i havia funcionat, podíem fer-ho durant tot el mes d’agost. Sembla una decisió fàcil, però comporta un augment d’esforç logístic i econòmic que, per sort, s’ha pogut assumir. En aquest sentit, és una decisió que hem pres per aquesta edició i valorarem si és millor tres o quatre dijous.
P. L’espai va ser un dels aspectes més sorprenents del Minúscul, recuperant el pati de Cal Jacques i establint-hi un esdeveniment fixe. Què és el que aporta un lloc així al festival?
R. Ho és tot. Per nosaltres estar ubicats en un espai com aquest, que moltes persones han descobert gràcies al Minúscul i que ens ofereix la intimitat que necessiten les nostres propostes, és ideal. Enguany l’hem adaptat per fer-lo més acollidor, resolent algunes mancances que se’ns van apuntar l’any passat, així que la gent que repeteixi ho notarà.
P. Respecte a la programació, quines han sigut les directrius que heu seguit per seleccionar la cartellera d’enguany?
R. Abans que res, ser fidels a l’estil musical que programem, que sempre diem que és pop d’autor i que dins d’aquesta etiqueta hi caben moltes coses i fer-ho amb actuacions en acústic. A partir d’aquí, l’objectiu d’enguany és consolidar el Minúscul entre el públic lleidatà i, per això, el cartell és més ambiciós. A diferència de l’any passat, aquesta vegada la voluntat és atreure al públic a través dels artistes i que aquests tornin perquè els ha agradat el festival, l’espai i l’ambient que es genera.
P. Parlem ara dels artistes que passaren aquest any pel Minúscul. El primer va ser Xarim Aresté el dia 3 d’agost.
R. No enganyem a ningú quan diem que hem intentat dur al Xarim Aresté al Minúscul des del primer dia d’aquest projecte. Ens sembla un dels artistes catalans més interessants del panorama actual i viure’l en solitari va ser una experiència increïble. Marca aquesta essència del festival de portar a Mollerussa propostes que difícilment passarien pel municipi si no fos gràcies al festival i que surten d’allò que el públic local està acostumat.
El primer dijous més d’un centenar persones van omplir l’espai de Cal Jaques omplert en el concert del músic de Flix Xarim Aresté, que va presentar els temes del seu darrer àlbum ‘Ses entranyes’.
P. El dia 10 és el torn d’Anna Andreu, un altre nom rellevant dins de l’escena de pop català.
R. La llarga llista de noms que volem tenir a casa nostra també incloïa l’Anna Andreu i davant d’aquesta oportunitat no es podia dir que no. Vindrà a presentar els seus darrers senzills, que complementen el seu últim disc La mida i ho farà ella sola. Els concerts en solitari són el tret diferencial del festival, perquè garanteixen tota l’atenció en allò que diuen els cançons i, en aquest sentit, gaudir de l’Anna Andreu de manera tan propera és molt llaminer.
P. L’any passat el toc lleidatà de la programació el va posar Olga Zoet. Aquesta vegada heu apostat per Abril, que passarà pel Minúscul el dia 17 d’agost. És indispensable programar artistes de proximitat?
R. Des de la nostra manera d’entendre la cultura, treballar per fer créixer els artistes del nostre voltant és indispensable. El de l’Olga Zoet va ser un dels concerts més reeixits de l’edició anterior i enguany creiem que es repetirà amb l’Abril. És una noia molt jove, però amb un talent descomunal i està cridada a ser un dels noms potents d’aquesta nova escena efervescent que està aflorant a les terres de Ponent.
P. El darrer dia, 24 d’agost, no heu programat un concert, sinó que es tracta d’un espectacle poètico-musical, Els homes que parlen sols. Quina és la voluntat d’obrir el Minúscul a altres disciplines?
R. La disciplina artística del Minúscul és la música i així serà sempre, però tot allò que l’enriqueixi serà benvingut. En Guillem Ramisa és un cantautor que ens encanta i la faceta poètica de Godai García, molt peculiar i allunyada dels cànons, també, així que la seva unió amb Els homes que parlen sols ens semblava ideal. A més, serà una dels poques actuacions que fan aquest any amb aquesta proposta i cada representació és diferent a l’anterior, el que li aporta un punt d’exclusivitat interessant.
P. La programació es complementa sempre amb cervesa artesana i de productors de proximitat.
R. També era un dels puntals del festival, que tot allò que oferim fos fet des de la major proximitat possible. Aquest any hem suprimit la part de menjar, ja que ens vam adonar que la gent preferia anar a sopar després dels concerts i no durant, però sí que mantenim la cervesa artesana amb Cerveses Ponent, un productor de Seró amb qui ja vam treballar en la presentació del cartell i, a més, ens permet reduir el preu del beure en un context d’augment de preus constant. Una altra de les novetats en aquest sentit serà el vas del festival, que ha dissenyat la mollerussenca Marina Martí inspirat en el mateix públic del Minúscul.
P. Malgrat les entrades segueixen sent només a taquilla, aquest any es pot reservar l’entrada prèviament.
R. Volíem assegurar a tothom la seva cadira, donat que el cartell és més atractiu i no volem que ningú es quedi a fora. Es pot fer omplint un formulari a la web (www.festivalminuscul.com), tot i que és una reserva sense pagament, l’entrada es paga a taquilla. Les portes s’obren a les 19.30 hores i la reserva és activa fins les 19.50, premiant d’aquesta manera la puntualitat.
P. Minúscul, Rentadors, Marges, Entre Rius, a2m... Sembla que hi ha una onada de festivals de petit format arreu del territori lleidatà. A què creieu que es deu?
R. Tenim la percepció que la pandèmia ens va ajudar a descobrir els espais petits i propers i a gaudir dels seus avantatges, enfront dels macrofestivals que cada vegada són menys còmodes, menys accessibles i menys amables amb el públic. Nosaltres ens sentim parents propers d’aquests festivals que anomenes i l’existència de tots ells demostra que hi ha un nínxol de públic que vol aquestes propostes a una zona com Ponent, on costa veure música en viu fora de Lleida ciutat.
P. En aquest sentit, què ha aportat el Minúscul a una ciutat com Mollerussa?
R. Un espai inexistent fins aleshores. És ben sabut que Mollerussa és un poble gairebé erm de programació cultural, tant des de la iniciativa pública com la privada. Nosaltres ens trobàvem en una cruïlla: o ens quedàvem assenyalant aquesta mancança o fèiem un pas endavant. La resposta l’ha donada el públic amb la seva confiança. Tot i així, sense el suport del consistori i de les empreses col·laboradores, tampoc hauria estat possible.
P. Encara és un festival primerenc, però en què us agradaria que es convertís el Minúscul d’aquí uns anys?
R. Som partidaris de decréixer abans de créixer per garantir aquesta qualitat artística i emocional que creiem que som capaços d’oferir, així que com a mínim ens agradaria que es mantingués tal com està. Hi ha hagut propostes de créixer en dies, espais i, fins i tot, estendre’ns a altres municipis, però per ara volem consolidar el que tenim i convertir-nos en un essencial de l’agenda estival dels lleidatans que estimen la cultura i la música en viu.
