Redacció | Foto: Teresa Santos
Per als que no coneguin les Festes del Sant Crist, com els les descriuria?
Molta gent es pensa que aquesta és la festa major d’hivern, i que la festa ‘grossa’ la tenim a l’estiu, però en el cas de Balaguer, aquesta és la festa més important de la ciutat, i, per tant, hi ha activitats de tota classe i per a gent de totes les edats. El tret característic més destacable, respecte a altres festes que hi ha a la ciutat, és que és una festa pensada per a gent de tota mena i edats.
Parlem una mica de la història d’aquesta celebració, ja que és necessari saber els orígens de les coses, per entendre-les.
El que diu la llegenda és que la imatge del Sant Crist de Balaguer va anar pujant riu amunt, contra direcció, però ningú no el podia treure del riu fins que van baixar un grup de monges, que van aconseguir treure’l i posar-lo on ara hi ha el Santuari del Sant Crist. Fa uns anys, aquesta festivitat tenia un caràcter religiós molt potent, i com ha passat amb altres aspectes de la societat, cada vegada pesen més els temes culturals, esportius, festius…, activitat de tota classe. El tema religiós és veritat que segueix allà, però no amb la potència de fa uns anys.
L’actual imatge del Sant Crist és una rèplica que es va fer després que es cremés durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que el peu dret sí que és l’original.
Aquest any s’han complert els 40 anys d’una de les riuades més catastròfiques de la ciutat, què en coneix?
De riuades a Balaguer n’hi ha hagut diverses, però no de la intensitat d’aquella; de fet, per diferenciar-la de les altres i marcar-ne la importància sempre es parla de la riuada del 82. A part que va ser una riuada molt descontrolada, on l’aigua va arribar a cotes molt altes, sobretot crec que el tret diferencial és que va coincidir amb les Festes del Sant Crist i, per tant, la ciutat vivia uns dies de festa, estava tota engalanada, amb totes les firetes i tots aquells elements icònics de la Festa Major. Viure una riuada amb aquestes circumstàncies encara ho fa més especial i això fa que a Balaguer siguin uns fets molt presents en l’imaginari de la gent que ho va viure, però també en el de la gent que no.
Per vostè, què representa aquesta celebració?
És curiós que a Balaguer, com que fem la Festa Major a l’hivern, històricament hi ha gent que durant les Festes del Sant Crist ha marxat o s’ha queixat de què s’haurien de celebrar a l’estiu, i que el fred del novembre les desmereixen una mica. Crec que les dates no són tan importants, sinó que el que compta és que les festes, cada cop més, tinguin elements singulars i molt propis de cada ciutat i, per això, cada cop estem apostant més per la cultura popular, perquè la gent se les senti molt seves, es quedin a Balaguer i s’entengui que aquesta n’és la festa gran.
Quines són les novetats de les Festes del Sant Crist d’enguany?
Cada any la Festa Major incorpora concerts, teatre, ball de tarda, i tots aquells elements que segurament trobaríem a la majoria de festes majors de Catalunya. Aquest any el que hem fet ha sigut afegir el Seguici Festiu, que també tenen a moltes altres festes del país, i que a Balaguer ja feia 159 anys que s’havia perdut i no s’havia recuperat. Bàsicament, hem creat un espai on els bastoners, la colla de diables, la colla gegantera i grallera, etc., poden fer els seus balls de lluïment tots junts, no per separat, ja que en altres moments de l’any cada un d’aquests grups folklòrics surten per separat. Aquesta seria segurament la novetat d’enguany, i això va de la mà amb una exposició que organitza el Museu de la Noguera sobre el Costumari balaguerí, on també podem veure tots aquests elements que formen part del Seguici, i altres festes o tradicions locals, com pot ser Sant Antoni, la Foguera dels Innocents, o altres festes de l’agenda balaguerina.
A escala personal, canviaria alguna cosa d’aquesta celebració?
Jo crec que són festes per reivindicar la identitat pròpia de cada ciutat. És obvi que totes les ciutats tenen Festa Major, però cadascuna, tot i que tinguin una estructura similar i que a nivell litúrgic s’assemblin, és una gran festa on mostrar aquells trets diferencials, o aquella cultura pròpia.
Hi ha cultura pròpia i compartida a escala del país, perquè de bastoners, de gegants, de diables… se'n fan a molts llocs, però sí que hi ha elements molt propis de cada ciutat, i crec que són les festes ideals per treure’ls a lluir i per posar l’accent en allò que ens fa genuïns. I, sobretot, han de servir perquè les festes siguin, cada cop més, aglutinadores socials, és a dir, més participatives, i que la gent, més enllà dels seus orígens o les seves creences s’hi puguin integrar i, a més a més, que es puguin vincular a la cultura de la ciutat.
Què creu que aporta aquesta festivitat a la ciutat de Balaguer?
Bé, un dels temes que teníem pendents com a ciutat, és el que anomenàvem ara, recuperar el Seguici Festiu. Crec que a través d’aquesta recuperació i d’aquesta celebració, es pot donar peu a què passin altres activitats a escala col·laborativa entre associacions. Enguany hem recuperat el Ball de bastonets, que el tenim datat del 1928, tot i que segurament és anterior. Hem recuperat també els cavallets de la ciutat, que feia temps que estaven en un magatzem i no ballaven. El fet que altres colles es trobin i treballin per dur a terme aquest esdeveniment, segurament farà que surtin altres propostes i que tota aquesta activitat entorn de la cultura popular de la ciutat faci aparèixer noves iniciatives, teixint sinergies i es vagi enriquint el dia a dia cultural de Balaguer.
Què representa la cultura per vostè?
Hi ha qui diu que el que no és natura és cultura. És un terme molt ampli que, segurament, podríem debatre molt i no ens posaríem d'acord. Per mi són totes aquelles expressions, símbols i costums que defineixen un col·lectiu. A vegades hi ha gent que limita la cultura al teatre, al cinema, a l’art…, però, al final, que cada dissabte hi hagi mercat a Balaguer és cultura, que ens vestim d’una determinada manera i no una altra, és cultura… Passa el mateix amb el patrimoni, que segurament acabem pensant en edificis antics, i el patrimoni és molt més; és el mercat del dissabte o és el fet que a Balaguer es mengin panadons o coca de recapte; fins i tot l’ase català o beure en porró també podríem dir que forma part de la cultura del país.
Creu que la cultura està infravalorada? Si és així, per què?
Més que infravalorada, hi ha molta gent que pensa en la cultura des d’un punt de vista molt reduccionista, i que la concentra en una part petita, i, com dèiem ara, hi ha coses que són cultura, encara que potser la gent no li posa aquesta etiqueta (que no és necessari posar etiquetes a tot). El gran problema que té la cultura és que se l’ha posada en una espècie de torre d’ivori, en un lloc inaccessible, deixant-la com una cosa elitista i poc accessible. I, per tant, el que hem de fer els dinamitzadors culturals és fer que la cultura arribi a tothom i la gent se la senti molt seva.
Sent el paer de Cultura de Balaguer, està satisfet amb totes les activitats culturals de la seva ciutat, o creu que encara es podria fer més?
De fet, el debat que estem tenint ara a la ciutat és tot el contrari, ja que ara mateix ens trobem en un moment, com a mínim en el cas de Balaguer, en què hi ha un excés d’activitat, i això causa que moltes coses no les fem amb el detall que ens agradaria o que fins i tot arribem a saturar el públic. Per tant, més que augmentar l’activitat cultural, que ja hi ha molta oferta, potser el que hem de fer és una feina de cirurgià, i anar a buscar col·lectius concrets que ara veiem que no participen en el dia a dia cultural i fer una feina més precisa, prioritzant la qualitat a la quantitat. Hem d’afinar més per captar nous públics, perquè sí que hem detectat que hi ha un gruix de gent que van a totes les activitats culturals, però també n'hi ha un altre que no va pràcticament a cap. Per tant, els pròxims anys haurem d’organitzar les activitats pensant en la diversitat social que tenim a la ciutat, per trobar nous públics.
En relació amb la difusió de les activitats culturals de la ciutat, creu que es fa una feina suficient per arribar a un públic més extens?
Jo crec que vivim en una societat en què estem molt bombardejats d’informació, i el que hem de fer és filar molt prim en el tema de la difusió. De difusió sempre en falta, però s’ha de pensar bé com fer-la i com arribar al públic, sobretot de fora. Jo crec que la gent de la ciutat, més o menys, està informada i té molts canals per saber quina és l’activitat de la ciutat. La gent de fora, com que és probable que no vagi a buscar directament què és el que es fa a Balaguer, s'ho han de trobar més, i el que cal fer és detectar quin és el públic potencial de fora de l’activitat cultural de la ciutat i anar-los a buscar amb una publicitat molt més centrada per a aquests públics.
