Carles Granell publica la seva primera novel·la: 'Cròniques del virrei'

“Relaciono el tradicionari segarrenc amb la veritable família Colom”

Carles Granell publica la seva primera novel·la, Cròniques del virrei. Aquest mosso d’esquadra targarí de Cervera debuta en el món literari amb una novel·la històrica, amb elements reals i de ficció, que explica la guerra civil catalana del segle XV a partir d’una noble família de mercaders i navegants barcelonins, els Colom, que relaciona amb la llegenda de l’origen del descobridor d’Amèrica. 

Què explica a Cròniques del virrei?

Es tracta d’una novel·la que se situa a la segona meitat del segle XV i que explica un conflicte bèl·lic, la guerra civil que va durar una dècada, entre 1462 i 1472 i que va enfrontar a nobles catalans partidaris de successors diferents a la corona després de la mort d’Alfons el magnànim. Uns apostaven per Joan II de Trastàmara i els altres pel Príncep Carles de Viana —fill del propi Joan II i de Blanca de Navarra— i amb la mort d’aquest darrer, per un net de Jaume d’Urgell, el darrer comte d’Urgell, que en aquells temps s’havien implantat a la monarquia portuguesa. La novel·la està protagonitzada per un membre d’una noble família de mercaders i navegants barcelonins, els Colom, que lluitaran al costat del bàndol dels perdedors—la biga— i que ha de patir en pròpia carn el sabor amarg de la derrota i la purga dels vencedors.

La novel·la també incorpora la llegenda segarrenca, on el tradicionari popular diu que el navegant Cristòfor Colom, descobridor d’Amèrica, era originari de Tarroja de Segarra. En aquest sentit, a l’Edat Mitjana, Tarroja s’anomenava Terra Rubra i Cristòfor Colom signava alguns documents com a Colom de Terra Rubra, com encara recorden els naturals de Tarroja avui en dia.

Amb la novel·la, he volgut relacionar el tradicionari popular segarrenc amb la veritable família Colom, esmentada anteriorment i que va viure a Barcelona on es dedicava a la mercaderia i al comerç per tota la Mediterrània, a més de ser creadors de la Taula de canvi de Barcelona.

Com ha estat el procés de creació literària?

Des de jovenet que m’empaitava la idea d’escriure un llibre que reflectís aquesta història, sigui per anècdotes familiars o per coses que m’havia explicat el meu pare i que a ell li havia contat l’oncle de la farmàcia... Anys més tard, el fet de trobar-me a la vida amb amics de Tarroja i algunes anècdotes personals, reflectides al preàmbul, influïren també... El problema era tenir la suficient capacitat de síntesi, perquè fos llegible, entenedor i que enganxés al lector, que és de fet l’objectiu de la història. No oblidem que és una novel·la i no un llibre d’història.

El procés de creació literària ha durat quatre anys si bé gairebé la major part del primer el vaig passar documentar-me, ja que era important ser històricament rigorós. En aquest sentit, vaig buscar el rigor històric de la guerra civil i de les dècades anteriors i posteriors a aquesta, al mateix temps que vaig documentar-me de la família Colom que va viure a la Barcelona del segle XV, adinerats mercaders, segurament d’origen jueu, que varen haver de fugir d’algun lloc i es van establir a la capital catalana. D’això ja en parlen Francesc Albardaner, Teresa Baquer i l’historiador peruà Luís de Ulloa, aquest darrer ja a començaments del segle XX.

Per la seva part, l’historiador nord-americà Charles J. Merrill va viure a la dècada dels 80 del segle passat i durant un parell d’anys a Cervera. Aquest historiador va aparèixer a la capital de la Segarra investigant l’origen de Cristòfor Colom i de la seva família. Tot i establir el seu campament a Cervera, també va anar a investigar a Gènova, Sevilla, Galícia, Mallorca i València. La primavera del 2008, Charles J. Merrill va publicar un llibre, Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus Revealed, on gairebé podia concloure que el navegant era originari de la Catalunya interior i entre l’any 2012 i 2014 va publicar Colom: Solving the enigma of Columbus,  on afirmava en un 95% de possibilitats, que Colom era català.

El llibre està escrit amb primera persona i incorpora pinzellades d’arcaismes, de català occidental i de paraules i renecs típics de l’època.

Part de la novel·la se situa a la vegueria de la baixa Cervera, per què?

Les vegueries eren les divisions administratives que hi havia al segle XV i en aquella època, la vegueria de Cervera era molt més importantque Manresa i igual que la de Lleida. Perquè et facis una idea, la vegueria de la Baixa Cervera incloïa bona part de la Catalunya central. La vegueria de la baixa Cervera era, doncs, el que ara coneixem com a Urgell, Segarra, Conca de Barberà, part del Solsonès i de la Noguera. I a part hi havia la de l’Alta Cervera. Per explicar els orígens de la família, dos capítols de la novel·la transcorren a la vegueria de la Baixa Cervera.

Quantes hores va dedicar a escriure Cròniques del virrei?

Jo diria que en són incomptables, però podríem dir que una hora diària, com una formigueta, durant quatre anys. No esperava però que em vingués la inspiració, anava treballant cada dia una estoneta i la inspiració em sorprenia escrivint, com se sol dir.

Li va ser difícil aconseguir tota la documentació històrica?

La història sempre m’ha agradat molt i a casa disposo d’alguns bons manuals d’història de Catalunya com els de Sobrequés i de Pierre Vilar, ja que crec que a l’escola no s’hi aprofundeix i molt menys en el segle XV, que és l’època en la que transcorre la novel·la. Els fets de 1714 són fantàstics i molt literaris, però considero els del segle XV en són més i suposen el començament de l’assimilació de la corona d’Aragó per part de Castella. Recomano, doncs, llegir la novel·la per poder entendre alguns aspectes de l’actualitat, ja que alguns greuges comencen amb el Compromís de Casp (1412), quan desposseeixen l’hereu legítim de la Corona catalana, el darrer comte d’Urgell, que morirà empresonat al castell de Xàtiva, desposseït de títols, terres i béns per part de Ferran d’Antequera, el primer Trastàmara de la corona d’Aragó.

Quina valoració en fa del resultat?

Estic molt satisfet de com ha quedat la novel·la. He descobert, encara que potser una mica tard, que escriure és relaxant i altament plaent. De fet, sempre m’ha agradat llegir, especialment d’història i de novel·la d’intriga internacional com les dels Forsyth i Le Carré. El meu objectiu és que hi hagi una segona part de Cròniques del virreisi bé ara estic escrivint el meu segon llibre, res a veure amb el primer, ja que em va esgotar una mica i ara necessito buidar el pap amb una trama diferent però amb una part històrica també. Escriure suposa molta feina i temps, i costa de combinar-ho amb el treball, la vida familiar i les obligacions diverses del dia a dia.

On es pot comprar Cròniques del virrei?

A través d’Internet a Amazon i també es troba a les llibreries de Tàrrega, Cervera, Mollerussa i Lleida.

Alguna recomanació per al lector?

Sí, que els que tinguin a bé de comprar-lo i llegir-lo, crec poder assegurar-los que el gaudiran força i els enganxarà.