“Els instruments del disc evoquen nostàlgia des de la primera nota”, Xavier León

Els llums de colors presenta el seu nou treball #2 deu anys després del primer disc
Fotografia promocional d'Els llums de colors
photo_camera Fotografia promocional d'Els llums de colors

L’any 2013, el lleidatà Xavier León posa en marxa Els llums de colors, una banda peculiar amb León com a vocalista i bateria al mateix temps i meca del pop lleidatà. Després de deu anys de silenci discogràfic, la banda presenta nova formació i nou àlbum, #2, que dona continuïtat a #1 amb cançons escrites en aquell moment, però que havien quedat guardades al calaix per falta de temps i recursos.

Presenteu #2, que és el segon disc i ve després d’#1. Per què decidiu numerar els àlbums i no posar-los un nom?

És una decisió purament pràctica. Com que el projecte va estar molt temps parat, el fet de posar-li #2 és una manera de donar continuïtat a allò que ja va començar. No comencem de zero, sinó que seguim allà on ho vam deixar.

Hi ha hagut deu anys entre el primer treball i aquest, deu haver-hi molts motius darrer aquest silenci.

El projecte va quedar congelat perquè la meva situació laboral no em permetia invertir els recursos ni el temps en tirar endavant un grup de música. Quan aquesta situació ha millorat és quan ho he pogut reprendre, però sempre he anat fent cançons. De portes enfora estava aturat, però cara endins seguia més o menys viu.

La represa del projecte també ha comportat un canvi de formació.

Hi ha el Guillem Felis a la guitarra, la Marta Solà als teclats i el Ladislao Barón al baix. Tot i que jo faig les cançons, canto i soc una mica qui lidera el projecte, sense ells el grup no seria el que és. Ells han gravat el disc i són qui ho defensen en directe.

"Aquest disc és una maniobra de resurrecció del projecte", expressa León

Fins ara havíeu estat una banda gairebé de culte dins del pop lleidatà. L’objectiu ara és consolidar-vos i reivindicar el vostre espai?

Aquest disc és una maniobra de resurrecció del projecte i no volem que es quedi en una anècdota. Estem treballant en noves cançons i la idea és fer un #3, que no sé si aquest serà el títol, però això no quedarà aquí.

Portada del disc #2 d'Els llums de colors
Portada del disc #2 d'Els llums de colors

La nostàlgia i el pas del temps són alguns dels grans temes del disc.

Realment totes les cançons de #2 estaven fetes quan va sortir el primer o van escriure’s durant la presentació. No hi ha molt material nou a l’àlbum. Els temes que he fet a posteriori seran part de #3, tot i que jo al final sempre escric sobre el mateix. Són coses que em passen a mi o al meu voltant que no acabo d’entendre. Moltes vegades es diu que fer cançons t’estalvia diners de psicòleg, és una manera de mirar cap endins i evadir-te una mica.

El disc l’ha produït Cristian Pallejà, qui també ha treballat amb artistes com Rosalía. Què ha aportat a la sonoritat?

Vam triar-lo perquè coneixíem la seva feina amb Fred i Son, Doble Platina, Juli Bustamante o Nacho Vegas, però també valoràvem les seves incursions en el mainstream com bé dius. Ha estat un plaer, ell és una enciclopèdia del pop i un músic excepcional amb una generositat i sensibilitat immenses. El que ha fet ha estat portar les nostres idees a un altre nivell que sense ell no hauríem assolit.

Segons el vocalista d'Els llums de colors, "si hi ha bandes que t’agraden, està bé dir-ho obertament"

Per gravar-lo heu utilitzat instruments retro, és una manera d’aplicar la nostàlgia de les lletres al so del disc?

Nosaltres escoltem molta música, però el que més ens agrada és aquesta música nostàlgica, no només en les lletres, sinó en les sonoritats que t’evoquen d’un temps anterior, però que no tens molt clar quan és. Hem fet servir instruments que ja s’usaven als vuitanta i que alguns grups als 2000 també els han utilitzat. Hi ha un mellotron, que ja el feien anar els Beatles, o una bateria Ludwig dels seixanta. Evoquen nostàlgia des de la primera nota i, tot i això, ha quedat força atemporal perquè no queda estrany escoltar-los.

El so és veritat que s’emmarca dins d’algunes tendències actuals al nostre país, tot i que sempre heu reivindicat una influència més britànica. Tot plegat ajudarà a fer que arribi més fàcilment?

Som molt fans de Belle & Sebastian o dels Smiths i això es nota en el so sobretot. Si hi ha bandes que t’agraden, està bé dir-ho obertament i més si és tan evident.

Per ara, tot el retorn que estem rebent és positiu i esperem que pugui tenir molt recorregut. Ara tenim ganes de defensar-lo en directe. Entenc que actualment la música va per un altre costat, i no em sembla malament, però nosaltres seguim aquest camí que és el que ens agrada.

La setmana passada l’estrenàveu a Lleida ciutat, com heu configurat aquest nou directe d’Els llums de colors?

Al final, després de gravar el disc ens vam tancar al local d’assaig i hem intentat ser el més fidels al disc sense perdre l’espontaneïtat que et dona el directe. Fa un temps que toquem plegats i la llibertat que dona l’escenari sempre acaba sobrepassant i crec que és bo que el directe pugui ser més fresc.

Qui vulgui viure l’experiència, on podrà fer-ho aquest estiu?

Que puguem confirmar, estarem l’11 de maig a les festes de Lleida, el 15 de juny a un dels escenaris del centre històric de Lleida dins del Magnífic Fest i, finalment, el 5 de juliol al festival Els Rentadors de Juneda.