Albert Guinovart és un pianista i compositor català. Va estudiar en el Conservatori Superior de Música de Barcelona. Més tard va viatjar a Londres per ampliar els seus estudis amb la pianista i pedagoga María Curcio de qui va ser assistent. Ha desenvolupat una carrera com a pianista que l'ha portat per tot el món tocant amb grans orquestres i directors.
El seu catàleg com a compositor és molt ampli, destacant en el teatre musical. El seu gran èxit va ser el musical “Mar i Cel” compost en 1988 i estrenat amb la col·laboració del grup teatral Dagoll Dagom.
Pregunta: Ens pot avançar com és l'obra que estrenarà en el marc del concert del Cor Madrigal al Festival de Pasqua?
Resposta: Aquesta cançó la vaig començar als anys noranta, quan vaig compondre les “Balades amargues” per a veu i piano sobre poemes de Josep Palau i Fabre, a qui coneixia. La vaig deixar inacabada i l'any passat la vaig retrobar i acabar.
P: A “Lullaby” ha musicat un text del poeta Josep Palau i Fabre. Per què l'ha escollit?
R: És una poesia molt senzilla i bonica, emblemàtica de la poesia de Palau i Fabre, sensible i emotiva.
P: Com va sorgir aquesta proposta amb el Cor Madrigal?
R: De fet, quan la vaig acabar per iniciativa pròpia, la vaig dedicar al Pere Lluís Biosca, amic que m'ha encarregat d'altre obres. Llavors, ell ha trobat el moment de poder-la estrenar.
P: Com valora el Festival de Pasqua, l'únic certamen dedicat íntegrament a la música clàssica català?
R: Em sembla un Festival necessari i admirable, a més cobreix territorialment i temporalment un buit gran.
P: Segons la seva opinió, en quin estat es troba a Catalunya la música clàssica d'autors catalans? Creu que els programadors musicals són prou sensibles amb la música dels nostres compositors?
R: De fet, crec que es troba en un bon moment, amb una quantitat gran de compositors amb estètiques variades i de molta qualitat. En general els programadors cada cop són més sensibles a la seva programació.
P: Quins són els nous reptes que ha d'afrontar la música del nostre país?
R: Crec que el repte principal és poder trobar el seu públic. Seria molt trist que el nivell alt de compositors i intèrprets del país, no trobessin una resposta per part de la societat.
