Un dels compositors catalans més importants de l’actualitat, Joan Magrané Figuera va néixer a Reus l'any 1988. Va inicar-se al món de la composició amb Ramon Humet. Posteriorment, va estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) amb Agustín Charles, a la Kunst Universität (Graz) amb Beat Furrer i al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa (París) amb Stefano Gervasoni. Ha estat lauréat de la Vila Mèdici (Roma, 2016), membre de la Casa Velázquez (Madrid, 2017/2018) i compositor convidat a La Pedrera (Barcelona, 2018/2019), Palau de la Música Catalana (Barcelona, 2019/2020), CNDM (Madrid, 2020/2021) i L'Auditori (Barcelona, 2021/2022).
Pregunta: Ens pot explicar com és l’obra que ha estrenat en el marc del concert del Cor Madrigal al Festival de Pasqua?
Resposata: És una obra coral escrita a quatre veus. Podria semblar un plantejament bàsic i senzill, però pel que fa al meu catàleg de música coral és bastant excepcional, ja que he explorat molt més la música per allò que es diu «ensemble vocal» (és a dir, un cor format per solistes i on cada una de les veus canta individualment la seva part) que no pas la música pròpiament per a una gran massa coral.
P: En l’obra que “Diré en mi tes bonances” musica un text d’Agustí Bartra. Per què el va escollir?
R: És un poeta que fa temps que m’atrau moltíssim i sobre el qual vull anar treballant. Aquesta peça coral en seria una primera aproximació. Bartra no és tan conegut i valorat com caldria en les nostres contrades i és un poeta plenament inserit en els corrents de la poesia internacional del seu moment (com fou el cas de Gabriel Ferrater, també, o de Blai Bonet pel que fa a la poesia però també a la prosa).
P: Com va sorgir aquesta proposta amb el Cor Madrigal?
R: El seu director, en Pere-Lluís Biosca, em va comentar la possibilitat de cantar alguna peça meva en el seu concert al festival i havia fixat la seva mirada en una peça que vaig escriure fa uns anys pel Cor de Cambra del Palau de la Música. Com que es tracta d’una peça breu (d’uns tres minuts de durada) li vaig parlar d’aquesta altra obra sobre un poema de Bartra que havia fet «pour plaisir» de mi mateix i que potser faria un bon tàndem amb l’altra, escrita sobre un poema de Màrius Sampere, complementant-se. Així doncs, en el concert es van poder escoltar les dues peces.
P: Com valora el Festival de Pasqua, l’únic certamen dedicat íntegrament a la música clàssica català?
R: És un festival excepcional i heroic que no hauria de ser-ho. El repertori del país, el patrimoni i la nova creació, hauria de ser el pal de paller de les programacions de totes les nostres institucions musicals.
P: Segons la seva opinió, en quin estat es troba a Catalunya la música clàssica d’autors catalans? Creu que els programadors musicals són prou sensibles amb la música dels nostres compositors?
R: Com deia, mai es fa prou. Com a societat tenim la responsabilitat de vetllar per la música que han fet, fan i faran els nostres conciutadans. Sortosament, és evident que vivim un molt bon moment pel que fa a molts dels àmbits del món musical: interpretació, composició, recerca, edició…
P: Quins són els nous reptes que ha d’afrontar la música del nostre país?
R: Donar molt més de valor i d’importància al patrimoni musical propi. Sense una base, sense una tradició on aferrar-se, sense unes arrels ben fortes que sostinguin l’arbre, tot el que es construeixi a sobre serà sempre precari i volàtil. El patrimoni, sota el meu parer, és la clau de volta d’una cultura musical sana i amb projecció.
