Foto: Asmaa R. Bellahbib
Pregunta: Qui és Oriol Saula?
Resposta: Soc director Tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell. Jo vaig estudiar la carrera universitària d’Història, especialitzant-me en la prehistòria, història antiga i arqueologia. L’any 1989 vaig culminar els meus estudis i em vaig dedicar a fer diferents excavacions arqueològiques en diversos indrets. En aquella època ja tenia una certa vinculació amb el Museu de Tàrrega, què m’hi va introduir el Jaume Espinagosa. Ja des de ben petit tenia afició per l'arqueologia, amb 10 o 12 anys, ja tenia clar que volia ser arqueòleg.
L'any 1989-90, ja vaig començar a col·laborar amb el Museu en temes d'arqueologia. El 1993 vaig implicar-me en el Museu, a través d’una beca un contracte a temps parcial, fent un seguit de tasques vinculades amb l'arqueologia, classificació de materials arqueològics, o fent la primera tria per la museografia de la sala d'arqueologia, etc.
I llavors, l'any 1994 va ser l'any en què em vaig dedicar de ple al Museu, ja que aquest, justament, s'inaugurava l’espai actual del Museu Tàrrega-Urgell, i es va obrir una sala d'arqueologia, de la qual em vaig encarregar jo, juntament amb una empresa de patrimoni, de portar tota la part del projecte museogràfic.
Un parell d’anys més tard ja tenia una plaça fixa aquí, i a partir d'aquí, ja vaig dedicar-me a fer diverses funcions, formant equip amb Jaume Espinagosa, que la veritat és que vam formar un bon equip.
P: Què és el que va despertar el teu interès pel call jueu de Tàrrega?
R: Bé, el tema dels jueus a Tàrrega és un tema que ja ve de lluny. L’any 1997-98 vam excavar, amb en Jaume Badies, l'Adoberia del Molí del Codina, que són aquestes restes arqueològiques que hi ha al carrer Migdia, a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí. I en aquell moment mentre dúiem a terme l'excavació, vam seguir la pista que havia donat Joan Tous Sanabra als anys 70, i vam saber que era una adoberia datada del segle XV, XVI i XVII, però que aprofitava l'interior d’un edifici preexistent de principis del segle XIV.
I doncs tota una sèrie de característiques de l'edifici, juntament amb la seva posició al costat del riu, ens va fer plantejar la hipòtesi que podia haver sigut prèviament una sinagoga, que va quedar inundada a mitjans del segle XIV a causa de la seva ubicació.
Això ens va portar una mica de controvèrsia i de polèmica en relació amb les diferents visions sobre el tema, ja que no tothom estava d’acord amb aquesta hipòtesi. I tot això ens va portar a investigar a fons aquest camp del judaisme a Tàrrega. I la veritat és que, tot i que no ho vam poder afirmar del tot mai, i que ha quedat en el terreny de les hipòtesis, personalment, penso que és una hipòtesi molt versemblant i que té molts números de ser verídica.
Però bé, això va ser una experiència per conèixer tot el llegat que tenia Tàrrega amb relació al patrimoni jueu.
Però, a més hem tingut també la immensa sort que a Tàrrega un investigador que, és Dr. en Filologia Hebrea, Josep Xavier Muntane Santiveri, va investigar els jueus de Tàrrega a escala documental feia anys i va fer molta recerca. Va revisar tota la documentació que existia sobre els jueus. I en conseqüència es va publicar un llibre de tots aquests documents. Realment, Josep Muntane va fer un treball molt potent. A partir d'aquí el filòleg continua tota la recerca en diferents àmbits. I això va ser un regal per Tàrrega. Va estudiar el Call de Tàrrega, situant el mapa on estava situat el cementiri jueu. Això ho fa a partir dels llibres d’estimes del 1500. Aquest llibre esmenta totes les propietats de la gent de Tàrrega, tant les urbanes com les rústiques. Les propietats urbanes ens donen una idea de com era el call el 1501, que quan es comença aquest llibre d’estimes els jueus ja havien marxat perquè van ser expulsats el 1492. I aquí només es queden els que es van convertir, que han canviat de nom i moltes vegades també d'habitatge. Però, sí que es manté el record de què alguna casa que ara és d'un cristià, abans havia sigut propietat d’un jueu i gràcies a això es pot reconstruir com era el call. Gràcies a això, tenim una visió de les cases que formaven part d'aquest call, on començava i on s’acabava.
Pel que fa al Fossar dels Jueus al començament de segle XX ja van sortir morts en aquell mateix lloc i ningú va saber d'on eren, però sí que va quedar constància de què hi havia un jaciment arqueològic. I el cas és que Muntane va proposar que el cementiri jueu es troba a la partida de Roquetes, a la zona del Maset i que està en un indret on justament hi havia un jaciment arqueològic. I doncs, ens trobem davant un jaciment excepcional que és el jaciment de Roquetes, el cementiri jueu. L'excavació del fossar de jueus es fa l'any 2007, és una excavació de gran envergadura i es coordina des d’aquí el museu. I ens acabem trobant davant d’unes troballes extraordinàries, com són les fosses comunes que es localitzen al jaciment i que ens donen una idea del que va passar el 1348 quan hi ha l’assalt al Call.
Això ens porta a diferents congressos a Múrcia, a Lucena, a París, per presentar els resultats d’aquesta investigació, fent que Tàrrega tingui una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent.
I tot i que en un inici la meva previsió com arqueòleg era més l’època ibèrica, de la qual també hem fet moltes excavacions, de mica en mica, la realitat i les necessitats del moment van fer que em decantes cap al patrimoni jueu de Tàrrega.
P: Què representa l’any 1348 per la ciutat de Tàrrega?
R: Per a Tàrrega va ser un any tràgic en tots els sentits. Per un cantó és l'any de la pesta negra, que va causar centenars de morts a Tàrrega. Però, per altra banda, a finals del segle XIII aquí hi havia població jueva convivint pacíficament amb la població cristiana. Però als anys 30 del segle XIV hi ha tota una sèrie de crisis econòmiques, males collites, fam, petits canvis climàtics que originen una gran tensió social que el 1348, quan arriba la pesta negra, explota. El que passa és que quan la pesta negra arriba a Barcelona, s’assalta el call jueu de Barcelona. El rei ràpidament dona ordres de protegir els jueus, perquè són súbdits directes d'ell, són els seus protegits, ja que els jueus, a canvi de tenir la protecció reial donen una part dels seus ingressos al rei.
Quan hi ha l’assalt a Barcelona, el rei li interessa que això no es reprodueixi a la resta del territori, però el cas és que això passa a Cervera i passa a Tàrrega. A diferència que a Tàrrega es produeix una gran massacre, ja que és el lloc on hi ha més morts de Catalunya, d’un total de 300 morts, 260 són d’aquí, 20 de Barcelona, i uns 17 o 18 de Cervera. No acabem amb la població jueva, perquè n'hi ha que sobreviuen, però sí que és una pàgina negra de la història de Tàrrega.
Moltes de les persones que van causar aquests fets són condemnades, però hi ha tantes persones implicades, que el rei atorga un perdó a canvi d’uns diners.
P: Creus que ja és prou conegut el patrimoni jueu targarí?
R: Jo penso que s'ha de divulgar més, que hi ha gent que ho sap, però n'hi ha que no. Pel que fa a la població de Tàrrega hi ha gent que és usuària del museu que acostumen a participar en les seves activitats, però hi ha una gran part de la població que està una mica al marge i el que intentem i el que hem de continuar intentant és poder arribar a tothom per diferents mitjans. És cert que no sempre arribes a tot arreu, som el personal que som, però la nostra meta final és que la població de Tàrrega conegui la història de la seva ciutat. Ara ens centrem molt en el públic escolar, i penso que bona part dels alumnes que hi ha a Tàrrega han passat pel Museu. Després hi ha els adults, els pares d'aquests alumnes, que és un públic al qual costa arribar i, a vegades sembla que un museu només ha de ser per gent que li agrada molt la història o que li agrada molt l’art o un tema concret d'aquell museu, però crec que els museus han de ser una font d'ensenyament i de connexió social per a tothom.
P: L’any passat, en el marc dels Dies Europeus de la Cultura Jueva, es va inaugurar la Casa d’Avraham Xalom, qui va ser Avraham Xalom?
R: Avraham Xalom va ser un metge i filòsof molt rellevant de les terres targarines del segle XV, que hem descobert fa pocs anys, i que es pensava que no era de Tàrrega. I gràcies a la investigació s'ha pogut veure que és un personatge de Tàrrega arrelat i compromès amb la ciutat. Fou un gran metge que va guarir i va ajudar a molta gent d'aquí. Però, la gent de Tàrrega pràcticament el comencen a conèixer ara. Amb això, t'adones que hi ha hagut molta gent que s'ha marginat per diferents pressions injustes, com ara per ser jueu, Xalom va haver de marxar de Tàrrega el 1492, ja que va ser dels jueus que van decidir no convertir-se. El Museu ha de ser un altaveu, per denunciar aquestes injustícies històriques, per evitar que es repeteixin.
Poder museïtzar la casa d’Avraham Xalom ha estat com un petit miracle, poder adquirir-la va ser gràcies a la família Minguell, gràcies a l'Ajuntament que ho va veure necessari en aquell moment i va apostar per això i gràcies al projecte que es va fer i a la subvenció que es va demanar.
P: Està content amb la feina que ha fet el Museu de Tàrrega en tots els nivells?
R: La feina que hem fet és important i jo estic satisfet. Però en pic assoleixes un objectiu, ja estàs veient el següent gran objectiu. I n'hi ha moltes de finalitats en l'àmbit patrimonial a Tàrrega. I la veritat és els ajuntaments que hem tingut han estat molt sensibles amb el patrimoni històric i cultural de la seva ciutat.
Nosaltres formem part dels treballadors de l'Ajuntament, però també tenim aquesta part més passional per la nostra feina, i per això ens impliquem en el que fem i, volem tirar endavant projectes nous que a vegades són possibles, a vegades no ho són tant i a vegades, fins i tot, són utopies. I clar, t’acabes plantejant moltes coses, sense saber si tens raó o no, per exemple, a mi m’agradaria que una part del fossar dels jueus que correspon a les fosses comunes, pogués estar preservat d'alguna manera perquè pugui ser un espai de memòria. Però clar, els polítics poden dir que això és complicat perquè costa diners, i que ara mateix no és una prioritat, o que no es poden permetre el cost econòmic que requereix.
Així i tot, jo estic satisfet perquè hem fet moltes coses i hem avançat molt, però encara hi ha molta feina per fer.
Com per exemple, amb Avraham Xalom caldria traduir la seva obra al català, una obra filosòfica d'època medieval que es va reeditar dos cops al segle XVI i amb un gran valor patrimonial. O el call jueu mateix hauria de millorar-se, entre moltes altres coses. Tot i que soc conscient que Tàrrega tenim molt patrimoni i, com ja he dit l'Ajuntament fa molts esforços per tirar-ho endavant.
P: Hi ha algun nou treball per part del Museu de Tàrrega que s’estigui duent a terme actualment que li faci especial il·lusió?
R: Tenim bastants projectes en marxa, jo com a tècnic del Museu, l'Ajuntament ara té la casa del Manuel de Pedrolo, que no té res a veure amb arqueologia, però és un espai patrimonial molt, molt potent. En aquests moments és un tema que m'apassiona i que és un nou repte. Haurem de vetllar perquè la rehabilitació d'aquest espai sigui el més curós i respectuós possible i que la gent el pugui gaudir.
Després altres projectes que engresquen, per a mi l'arqueologia ibèrica sempre m'ha agradat molt i quan era petit m’agradava anar al Tossal del Mor de Tàrrega, que és un dels jaciments emblemàtics que pertanyent al terme de Tàrrega, d’una cronologia molt llarga, que va des de l'edat del bronze, passa per l'època ibèrica, l'època romana i acaba a l'època medieval, més o menys al segle XV. De petit sempre somiava en excavar el Castell del Mor i han anat passant els anys i encara no hi hem pogut fer res, i m'agradaria acabar la meva etapa professional havent pogut engegar el projecte del Castell del Mor, acabar és impossible, perquè és un jaciment immens, però és un jaciment de molta importància estratègicament dins de la cultura ibèrica.
Però a part d'això, hi ha el Castell de Tàrrega, les muralles de Tàrrega, m’agradaria poder recuperar tot el tram del carrer de l’Hospital; o l'Adoberia del Molí, poder acabar de cobrir el seu espai perquè no es degradi i preservar-lo. Tenim molts fronts i costa prioritzar un o altre, i penso que això va en funció de les necessitats del moment o de les circumstàncies.
