Felip Gallart, "és molt preocupant el llindar de comprensió lectora dels joves”

Un dels motius de la davallada de la comprensió lectora dels escolars es deu al fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir. La falta de formació en l’ensenyament lector de les noves generacions de mestres és un problema majúscul del qual no s’és conscient
Felip Gallart ©FelipGallart
photo_camera Felip Gallart ©FelipGallart

Felip Gallart i Fernández, és mestre I escriptor lleidatà que darrerament, en paral·lel amb i Vicent Lladonosa han tret a la llum dades desconegudes sobre la construcció del Canal d’Urgell i en particular un dels elements més emblemàtics de l’obra com va ser el túnel de Montclar

Gallart compta en el seu palmarès literari amb prop d’una vintena d’obres que combinen novel·la, poesia i història i precisament aquest darrer treball “El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell” ha sigut un dels que ha tingut un major èxit, confessa Gallart

El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell ©PagésEditors
El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Canal d'Urgell ©PagésEditors

A què creus que es deu l’èxit d’aquest estudi? 

Crec que amb la història el túnel de Montclar s’han alineat diverses circumstàncies, d’una banda, la situació actual de sequera extrema que ha situat el Canal d’Urgell en la primera línia informativa, i, per altra banda, el relat deixa de banda biografia de burgesos inversors, enginyers, i polítics per centrar-se en els dos-cents vuitanta-quatre reclusos que van perdre la vida en la construcció del túnel. Aquestes dades aporten un cert toc d’intriga al relat que també ha col·laborat en el seu èxit.

L’obra del Túnel de Mont-clar va lligada al presidi, un element del qual han sorgit moltes especulacions, existeix una realitat?

Crec que l’única realitat va ser els centenars de reclusos que hi van deixar la vida, i no va ser per accidents o per les condicions laborals, va ser per la precarietat en la qual vivien els convictes, la mala alimentació, la falta de descans, i els maltractaments. Cal tenir en compte que l’any 1860 treballaven en l’obra 1207 reclusos.

També desmentiu en el relat que el túnel sigui el més llarg d’Europa?

El que està clar que el Túnel va ser una gran obra, un túnel perforat a partir de dues trinxeres, molt ben pensat pels enginyers. Sí que és veritat que en l’entorn de la divulgació que en van fer els impulsors sempre s’ha parlat d’aquest fet, però en realitat des de l’àmbit dels professionals no s’ha trobat cap referència al respecte, ja que ells devien saber que en aquella època ja existia un túnel hidràulic més llarg a França.

Felip, tu procedeixes de l’àmbit docent has combinat la tasca literària amb les aules, com veus l’entorn cultural de les noves generacions?

Felip Gallart i Vicent Lladonosa ©JosepAPérez
Felip Gallart i Vicent Lladonosa ©JosepAPérez

Si he de ser sincer amb molta preocupació, i més amb els informes que arriben sobre eles índex de comprensió lectora dels escolars, si no hi ha comprensió lectora no tindrem lectors, i encara més greu; la sociòloga, educadora i exprofessora de didàctica de la literatura, Alba Castellví, explicava en un article al diari Ara, que "un dels motius de la davallada de la comprensió lectora dels escolars es deu al fet que molts mestres novells no saben ensenyar a llegir. La falta de formació en l’ensenyament lector de les noves generacions de mestres és un problema majúscul del qual no s’és conscient".

Però hi deu haver altres motius per la falta d’interès en la lectura?

Crec que la irrupció de periodistes mediàtics en el panorama literari ha canviat els hàbits del lector, la literatura pausada descriptiva, amb acurada gramàtica “avorreix”, el relat periodístic introdueix més agilitat en el relat, passen més coses en un curt espai de temps, i no importa l’entorn el qual passen. Es podria dir que la nova literatura “cada cop s'assembla més al discurs de les xarxes socials”.

Els llibres passaran a ser digitals?

La veritat que és un detall que em preocupa poc, perquè al final el que realment s’ha d’aconseguir és que el públic llegeixi, sigui en la plataforma que sigui. 

I també voldria destacar que en aquest paradigma cultural es quedaran pel camí grans obres literàries, que han enriquit la ment i la creativitat de moltes generacions, Guerra i Pau, i Anna Karènina de Lev Tolstoi, com a exemple. Està clar que tot evoluciona, però s’han de posar límit i mesures perquè l’evolució no es converteixi en una transformació.