"Al final et fan sentir que no s'aposta per les dones com pels homes", Maria Porta

Hem entrevistat a Ramon Porta, president del Club Patí de Vila-sana d'Hoquei amb patins i a Maria Porta, capitana de l'equip femení del mateix club. Club Patí Vila-sana ha aconseguit ser el primer equip de la demarcació de Lleida que ha arribat a jugar una final de la Copa d'Europa, i tot i que han quedat segones, no descarten endur-se el títol l'any que ve. A través d'aquesta entrevista podreu conèixer una mica més la història i trajectòria d'un equip que del ‘no res’ s'ha convertit en un exemple per a molts.

 

Maria i Ramon Porta Hoquei Vila-sana ©AsmaaRBellahbib
photo_camera Maria i Ramon Porta Hoquei Vila-sana ©AsmaaRBellahbib

Pregunta: Com vau iniciar la vostra trajectòria dins del món de l'Hoquei?
Resposta: Maria Porta: Fa uns anys, aquí a Vila-sana no hi havia cap activitat extraescolar, i els nens o nenes que volien dur a algun esport havien d'anar a Mollerussa o algun poble dels voltants. A partir d'aquí, un grup de pares es van ajuntar per muntar alguna activitat pels infants, i van elegir l'Hoquei.
Ramon Porta: Quan vam començar a muntar l'activitat, jo era el president de l'AMPA, i em van nomenar també president de l'equip. Ara ja fa 20 anys que desenvolupo aquesta tasca, tot i que m'encantaria que algú altre em relleves.

P: Què és l'Hoquei per vosaltres?
R: Maria Porta: Per mi no és només un hobby, sinó que ara mateix ho és tot. Faig Hoquei per tot el que m'aporta, valors, relacions… A través d'aquest esport he conegut molta gent i he viscut moltes experiències increïbles que m'han aportat molta felicitat. I doncs, ara mateix és un aspecte molt important de la meva vida, i no me la imagino sense aquest. Tot i que sé que algun dia ho hauré de deixar, de moment ho vull continuar gaudint.
Ramon Porta: Per mi no és una passió, com per la Maria, però sí que és un hobby. Tinc dues filles jugant i soc el cap visible de l'equip. El gaudeixo i inverteixo diners.
Maria Porta: També vull afegir que l'hoquei m'ha ensenyat el que vol dir l'esforç, arribant fins on hem arribat del ‘no res’.

P: Com vau arribar fins a la final de la Copa d'Europa?
R: Ramon Porta: Per poder anar a jugar a la Copa d'Europa has de quedar entre els 4 primers classificats de la Lliga regular.
Maria Porta: Nosaltres durant tot l'any vam ser primeres, però a l'últim partit vam perdre, i vam quedar segones. Això ens va donar pas per jugar a la Copa d'Europa. Després de jugar diverses eliminatòries, l'últim cap de setmana d'abril, vam jugar a la ‘Final Four’, la semifinal i final.

P: Què ha representat aquest triomf per vosaltres?
R: Ramon Porta: Un somni.
Maria Porta: Sí, un somni. Però també, vol dir que hem fet història, perquè al final som l'equip del poble més petit d'Europa que ha arribat a la màxima categoria i a la final d'una Copa, què és molt fàcil dir-ho, però encara que no som conscients del que hem aconseguit. I com diu el meu pare, també és un somni, jo quan vaig començar a practicar Hoquei sobre patins mai m'hagués imaginat que arribéssim fins aquí, sí que vam perdre a la final, però encara queden dos títols en joc, i no es pot donar res per perdut. A més a més, l'any que ve tornarem a jugar i res és impossible.
Ramon Porta: I cal subratllar que som l'únic equip de la demarcació de Lleida, de qualsevol disciplina, que hem arribat a jugar una final de la Copa d'Europa.

P: Penseu que els esports tenen suficient suport econòmic per part del govern?

Maria i Ramon Porta Hoquei Vila-sana ©AsmaaRBellahbib
Maria i Ramon Porta Hoquei Vila-sana ©AsmaaRBellahbib

R: Ramon Porta: Fa falta una cosa importantíssima, que aquí a Espanya no existeix, que m'imagino que acabarà arribant, que és la Llei de Mecenatge, és necessari que les empreses que inverteixen en els esports, se'ls desgravi més, ja que són causes socials.
A nivell de subvencions, sí que n'hi ha, però la majoria estan destinades a la màxima categoria, nosaltres en formem part, i per tant sí que tenim algunes subvencions, tot i que evidentment no n'hi ha prou. L'esport femení està molt apartat, i fan falta molts més diners, perquè les dones que vulguin viure de l'esport puguin tenir una nòmina digna, i actualment això no passa en cap esport femení, ni en el futbol.

P: Us heu sentit mai marginades dins del món de l'esport per ser dones?
R: Maria Porta: Jo, personalment, al nostre club no. Des del moment que vaig començar a jugar, el nostre equip ens han tractat molt bé, no ens ha faltat mai res. Però, sí que en alguns aspectes ens hem sentit apartades, com a la Copa de la Reina, que és la versió femenina de la Copa del Rei, i es duu a terme des de ja fa uns anys, els millors horaris són pels nois, es feien càrrec de l'allotjament dels nois i de les noies no… Bé, són petits detalls, que al final et fan sentir que no s'aposta per les dones com pels homes, i fins que la gent que està al capdavant no tingui clar que l'esport femení també és espectacle i és esport, no avançarem. I calar que s'ha avançat, però encara s'ha d'avançar més.
Ramon Porta: El nostre equip ha estat el que s'ha queixat sempre a la Real Federación Espanyola. Jo des del minut 1 he reivindicat i lluitat pels drets de les jugadores del Club Patí Vila-sana, que al final penso que és el meu paper.

P: Creieu que arribar a la final de la Copa d'Europa generarà algun canvi al món de l'esport?
R: Maria Porta: Jo crec que sí, cada vegada hi haurà més visibilitat, durant aquests dies n'hi ha hagut molta. I sé que costarà, però també sé que acabarà arribant, ja que és necessari. Fem el mateix que fan els nois, inclús a vegades hem de fer més per demostrar el nostre valor.

P: Amb relació a Vila-sana com a poble, com ha afectat el vostre assoliment?
R: Ramon Porta: Penso que qualsevol títol és important. Per Vila-sana ha sigut molt valuós, perquè hem aconseguit que el poble i, fins i tot, la comarca senti que l'Hoquei els pertany, i això és molt rellevant, més sent un esport femení. Ara cada vegada que es parla d'Hoquei es parla de dones.
Maria Porta: I també ens hem col·locat al mapa, més del que ja estàvem, fins al moment havíem assolit petites metes per aquí Espanya, però que un poble tan petit arribi a una Copa d'Europa és molt destacable. No només pel fet de ‘fer història’, sinó també per ser el mirall o referent de totes les noies de la província de Lleida que els hi agradaria dedicar-se a l'esport.

P: Quines són les dificultats més notables amb les quals us heu trobat?
R: Ramon Porta: Qualsevol cosa necessita el seu esforç, t'has de sacrificar cada dia, has de prescindir de moltes coses…, has de lluitar constantment. Si no lluites no obtindràs res.
Maria Porta: Sí, moltes vegades et trobes en una posició on has de saber prioritzar, prescindit de moltes coses. Jo per exemple, quan era més joveneta, les meves amigues i amics sortien de festa i jo no podia, perquè l'endemà tenia partit, i m'enfadava molt. Tot i que avui ho agraeixo molt.

P: Si haguessis de donar-li un consell a alguna noia que es planteja dedicar-se a l'esport, que li diries?
R: Maria Porta: Primer de tot, que ho fes. Què els obstacles que hi ha no siguin un impediment per lluitar pel seu somni, encara que sigui l'única noia. Tot i que, cal remarcar que molts clubs de molts esports tenen equips femenins, i això és un avanç molt positiu. Jo quan vaig començar, hi havia molt poques noies practicant esports, i t'havies de buscar la vida com podies. I crec que ara hi ha moltes més facilitats.