El que per nosaltres podria ser un dinamitzador cultural, per l’entrevistat resulta que es tracta tan sols de les ganes de col·laborar en iniciatives que ha considerat atractives. Parlem amb Joaquim Fabrés, un mollerussenc que malgrat el seu punt de vista, en els darrers anys ha sigut “alma mater” del dinamisme cultural de projectes rellevants de la capital del Pla d’Urgell.
Fabrés explica que els seus orígens artístics parteixen de primerenca edat, quan ja ballava sardanes, participava en la representació dels Pastorets interpretant el ball de Rams, apassionat de l’escala en Hi-Fi amb un grapat de coetanis, i també solidari amb causes humanitàries. Va formar part del grup Joventut Eterna amb el qual van participar en competicions d’escala en Hi-Fi arreu de terres lleidatanes, un col·lectiu que amb escassos disset anys ja es van atrevir a representar la versió de Camilo Sexto del musical “Jesucristo Superestar”. Unes dades per posar en antecedents de com ha continuat la trajectòria de Joaquim Fabrés en “la col·laboració” en les iniciatives del seu municipi.
Però creiem que un dels assoliments més destacats del mollerussenc inquiet ha sigut el fet de poder cohesionar a les colles del 50 en un projecte comú, un cop superada la commemoració anual. Fabrés va ser el cap visible, al costat de Mercè Barberà i Dolors Miarnau, de la Colla dels 50+ un col·lectiu del qual en va sorgir un grup de teatre que des del 2015 ha representat 7 espectacles musicals, amb membres de diferents anyades de cinquantenaris.
Joaquim com sorgeix el grup de teatre Colla 50+?
Després de la commemoració cinquantenària del 1960, en la que tots els membres s’ho van passar extraordinàriament bé, ens feia una mica d'esgarrifor el fet d'haver de deixar el contacte, després d’un retrobament que havia sigut molt agradable. Tots plegats van decidir d’implicar-nos en iniciatives locals com argument per continuar cohesionats. La idea va ser participar en la rua de Carnaval, un autèntic espectacle que, modèstia a part, va revolucionar la festa popular, a la qual si van afegir les següents colles; el que va significar una revitalització de la festa atraient a moltes altres entitats i colles que en van sorgir.
Amb aquesta i altres iniciatives es va establir una relació entre les colles, fins que la Mercè Barberà (1962) i Dolors Miarnau (1061) i un servidor, que ja havíem participat anys enrere en l’escala en Hi-Fi van decidir impulsar el “Musical dels Musicals”.
Com ha sigut generar set guions i dirigir els espectacles, amb gent amateur?
Com ja he explicat al principi he tingut una vena artística des de ben petit, per la qual cosa no he fet més que desbocar modestament una passió per convertir-la en espectacle pensant en tot moment en els actors que l’havien de representar.
“El musical dels musicals” el 2015, “The Fifty’s Club” el 2016, “Eurovisió” l’any 2017, “Amb H d’història” el 2018, i “Una vegada hi havia un rei” el 2019, “Luci” va haver de saltar el 2022. Van ser espectacles que no tan sols van servir per inhibir la por escènica a un gran nombre dels integrants, sinó que també ha sigut una manera de recuperar una cultura de poble que “possiblement havia quedat lleugerament diluïda”.
Aquest cap de setmana es va representar, segons vostè, la darrera de les seves obres?
Sí, Remeber This?, ha volgut ser el comiat al capdavant del grup de teatre, perquè en aquesta vida tot és cíclic i del 2015 fins ara considero que va sent hora de passar el relleu per tal de poder dedicar-me a altres projectes que tinc entre mans.
Crec que en el grup hi ha persones perfectament capacitades per poder continuar el projecte, i impulsar altres espectacles o iniciatives d’altre caire. Ara, sí que he de dir que en aquest darrer espectacle la mitjana d’edat dels participants ha sigut de 59 anys, el que vol dir que la gent més jove ja no en té ganes o prefereix altres activitats.
Si que vull destacar que aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la predisposició de tota la gent que hi ha participat. No és gens fàcil coordinar col·lectius de seixanta i setanta persones si no comptes amb la seva col·laboració, i en el cas del grup 50+ aquest ha sigut el gran èxit.
Joaquim Fabrés va recollir el relleu al capdavant de l’Agrupació Sardanista, amb quina intenció?
Un grupet de la colla del 1960 vam voler millorar el nostre nivell de sardanes i vam demanar als responsables, a les hores de l’Agrupació mollerussenca, la Mercè París i al Joan Pons si ens podrien fer unes classes, a la qual cosa no hi van posar cap objecció. Entre aquestes que l’any 2014 Mollerussa va presentar la candidatura com a Capital de la Sardana; i se'm va encomanar de gestionar l’esdeveniment, una plataforma que van aprofitar la Mercè i el Joan, després de 25 anys de pensar en el relleu de l’entitat, que va recaure sobre la meva persona.
Amb la nova directiva s’ha aconseguit dinamitzar l’Agrupació que ha aconseguit conformar la colla de competició Somnis del Pla que ja ha participat en diferents convocatòries del circuit sardanista. Però he de destacar que sis dels membres de la colla no tenien experiència sardanista i, així i tot, han volgut competir i fer-ho amb nom de Mollerussa.
Crec que no seria just finalitzar l’entrevista sense fer referència del seu pas pel backstage de les passarel·les de moda?
Vaig tenir la sort de poder estar vinculat amb el que considero “una de les millors fires que s’han organitzat a Mollerussa” Disseny i Moda. Durant divuit anys la capital del Pla d’Urgell es convertia cada any en reclam glamurós al voltant de la moda, el disseny i el comerç local. Una oportunitat de treballar al costat de grans professionals com Mariange Smith o Paco Flaqué el gurú de les passarel·les Cibeles i Gaudí.
Aquest bagatge em va permetre col·laborar amb Mollerussa Comercial i organitzar desfilades en l’àmbit particular. Però una cosa que coneix poca gent és que vaig impulsar un projecte a Fraga formant a models durant l’any que participaven després en una desfilada de primavera. Durant cinc anys, amb la col·laboració del comerç local es van organitzar magnífics espectacles al voltant de la moda i el comerç local.
Però tots estarem d’acord que la societat evoluciona, i el que en el seu dia va ser una magnífica iniciativa va decaient, conseqüència de nous hàbits econòmics, socials i darrerament també tecnològics
