“L’Embarrat vol ser un espai compartit on les persones puguin participar d'una manera activa”, Jesús Vilamajó

El Festival Embarrat de Tàrrega celebra el seu 10è aniversari i fem una mirada al passat, present i futur amb el seu director
El director de l'Embarrat, Jesús Vilamajó ©JordiBonilla
photo_camera El director de l'Embarrat, Jesús Vilamajó ©JordiBonilla

El 2014 la capital cultural de les comarques de Ponent, Tàrrega, veia néixer un nou festival de creació contemporània. Deu anys després, l’Embarrat ha esdevingut una cita artística de referència. En el tombant de la primera dècada, el director de la mostra, Jesús Vilamajó, reflexiona sobre d’on ve i cap a on va el festival i ens explica els detalls de l’edició que se celebrarà del 24 al 26 de maig a Cal Trepat.

Fa deu anys, la Natàlia Lloreta i tu dèieu en una entrevista a aquest mitjà que l’objectiu era ser un espai referent de creació contemporània i emergent a Ponent. Consideres que ho heu aconseguit?

Jo crec que sí. Volíem fer un espai referent i en aquests moments ja ho som, sobretot, perquè a Ponent hi ha un cert desert de creació contemporània i aquest desert fa que un festival com l'Embarrat pugui reeixir.

No obstant això, et diria que no és fàcil, tampoc. En el context de la creació artística contemporània, l'Embarrat ha assolit aquest fet de ser un espai referencial sobretot pel que fa a la visibilitat d'artistes més emergents o projectes de més risc. Això potser és una mica l’especificitat del festival, juntament amb el que es fa en un indret que és el Museu Trepat, que és un espai totalment singular i amb molta sintonia amb la creació contemporània.

No busquem tampoc l'art aquest potser més fàcil, de comprensió al primer cop d'ull

Al llarg d’aquestes deu edicions han passat més de 300 artistes pel Museu Trepat. Quin és el perfil d’artista de l’Embarrat?

Els artistes venen o bé seleccionats a través d'una convocatòria, o bé convidats pel seu tipus de projecte que estan desenvolupant. Per què? Perquè criden una mica l'atenció, perquè tenen un llenguatge particular, una manera d'entendre l'art concreta, que experimenten, que van una mica més enllà...

No busquem tampoc l'art aquest potser més fàcil, de comprensió al primer cop d'ull, sinó que busquem un cert art que ens ajudi a reflexionar. Aleshores, els artistes que hi ha aquí són aquests que possibiliten aquesta reflexió a partir de les seves creacions.

L’Embarrat ha aconseguit trencar amb la barrera que s’imposa molta gent cap a la creació contemporània?

M'agradaria pensar que sí, però no ho sé, honestament. La voluntat de l'Embarrat és apropar aquesta cultura una mica més de risc i que no és tan habitual veure-la aquí a les terres de Lleida, apropar-la a la gent.

Per això existeix l'Embarrat aquí, perquè la gent no se n’hagi d'anar al CCCB a Barcelona o a altres espais culturalment més avançats.

Fem aquesta aposta de cultura que molt sovint es mou a cavall entre la part estètica i la part de la reflexió i això és el que pretenem. Si ho aconseguim, no ho sé, m'agradaria pensar que sí.

Penso que és prou atractiu tractar el tema del poder perquè està tot arreu

L’eix central d’aquesta edició és el poder exemplificant-se amb l’exposició col·lectiva Com va obrint-se la pell sense un punyal. Què ens pots dir sobre aquesta temàtica escollida i sobre l’exposició?

Cada any fem una temàtica festival i sempre intentem que tingui un vincle social i que faciliti aquesta reflexió sobre el fet artístic.

El tema del poder és un tema que també encaixa molt amb el que és la Fàbrica Trepat. Abans del museu era una fàbrica realment una fàbrica poderosa aquí a Lleida i a tot Espanya també, perquè exportaven a tot arreu. Per tant, la mateixa família Trepat tenia un poder sobre la població targarina perquè era una gran empresa que donava feina a molta gent i això té moltes connotacions.

D’alguna manera aquest vincle sempre l'hem buscat i el poder ja era un tema que havíem intentat abraçar l'any de la Covid, que vam haver de suspendre el festival. Com que va quedar suspès el festival, va quedar l'aire.

Penso que és prou atractiu tractar el tema del poder perquè el poder està tot arreu i moltes vegades d'una manera que no voldríem pas.

En el cas de l'exposició central, que ha comissariat la Ingrid Guardiola, tindrem vuit peces diferents que abracen el poder des de diferents punts de vista.

Cartell de l'Embarrat 2024
Cartell de l'Embarrat 2024

Com van seleccionar-se els artistes d’aquesta exposició?

S’ha convidat com a comissària la Ingrid Guardiola, que és un pes pesant en la cultura catalana i en el món de l'art avui i ella ha tingut la responsabilitat de fer aquesta selecció a partir dels 150 projectes que hem rebut.

Han estat propostes essencialment d'artistes molt jove i ella ha fet la selecció i ha construït el relat d'aquesta exposició.

La salut mental també tindrà el seu paper amb l’audiovisual que han creat des del Servei de Rehabilitació Comunitària de Tàrrega.

L'Embarrat pretén ser un festival que toqui una mica tothom, un festival inclusiu. Inclusiu vol dir que tothom hi és benvingut i que tothom hi pot tenir accés, no només com a públic o com a espectador, sinó que hauria de tenir accés des del punt de vista creatiu.

Cada any oferim a alguna entitat alguna mena de col·laboració. Els dos darrers anys hem fet tallers amb l'Associació Alba amb unes exposicions i aquest any ho hem fet amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de Tàrrega,

El tema era el poder i en el taller que s'ha fet amb els professionals del centre i també amb mi mateix, les persones que han participat han reflexionat sobre la seva condició en referència al poder. Moltes persones que tenen una malaltia mental realment tenen una relació amb el concepte de poder en el qual poden perdre els seus drets o aquesta capacitat de decisió, bé sigui per un jutge, pels medicaments, per la seva condició, que pot ser transitòria, però també pot ser de molt llarga durada...

Aleshores, ells han fet una reflexió petita i s’ha construït un audiovisual que dura uns vuit minuts. Es podrà veure a Cal Trepat i el diumenge, específicament, farem l'acte de presentació amb algunes d'aquestes persones i ens presentaran el que hem fet.

Dins de la programació també hi haurà la mostra de relats distòpics dels alumnes del curs d’escriptura de l’Embarrat. Quina valoració feu d’aquest curs?

Estem molt contents. És el segon any que fem aquest curs amb l'escriptora Núria Bendicho, que és una persona molt implicada i que li agrada treballar amb les persones. Hem construït un grup molt agraït amb set persones i cadascú ha construït un relat. A més a més, té una finalitat que és mostrar el treball que s'ha fet durant aquest curs al públic que vindrà a l'Embarrat.

En aquests textos també hi ha la col·laboració del Quim Torres, que ha fet les il·lustracions dels personatges dels quals parlen les diferents persones que han participat en aquest curs.

En aquests dos projectes potencieu que el públic es converteixi en creador.

L’Embarrat no és un lloc només on exposar l’obra d’artistes més reconeguts, sinó que vol ser un espai compartit, en la mesura que les persones puguin participar d'una manera activa. També hi ha un taller infantil que farem el dissabte.

Es mira molt perquè aquesta part creativa sigui també pràctica i que les persones hi puguin participar i també d'una manera transversal, perquè fem tallers com el del Servei de Rehabilitació Comunitària, el taller d’escriptura, l'any passat vam fer uns tallers de pintura amb l'Associació Alba i cada any anem variant una mica.

Un dels grans valors de l'Embarrat és la proximitat amb l’artista

L’apartat musical de l’Embarrat també s’ha reforçat enguany amb Marala i Maria Hein.

L’Embarrat, com tots els festivals, està supeditat al pressupost i en funció d’aquest es va construint la programació d’una manera sostenible. Avui en dia, els grups de música de certa qualitat valen bastants diners. Partint d’això, hi ha tres condicions fonamentals: que siguin atractius per la filosofia del festival, amb un component de risc que ens agrada i que encaixin dins l’espai.

Amb la Maria Hein intentem apropar-nos una mica més de la gent jove, però també és una noia que ve de la base, que és mallorquina i que té molta personalitat en la seva manera de fer música i això és un punt atractiu per a nosaltres.

En el cas de Marala, és un grup d'aquests que té personalitat pròpia i això és el que busquem nosaltres a l'Embarrat, gent que faci una aportació diferent de la que podem trobar en una festa major o en una programació més estable.

Grups grans ja no els podem portar perquè no ens hi caben, hem de fer aquestes adaptacions perquè tenim unes possibilitats tècniques de qualitat, però que estan molt limitades per a l'espai que tenim. També és un dels grans valors de l'Embarrat, la proximitat amb l’artista. A diferència dels grans esdeveniments musicals, l'artista pot estar a dos metres de tu. Això és una altra manera d'entrar o de gaudir d'un espectacle musical en un entorn que després tots els músics n’estan molt satisfets.

Vilamajó en un moment de l'entrevista amb Comarques ©JordiBonilla
Vilamajó en un moment de l'entrevista amb Comarques ©JordiBonilla

A més d’exposicions i música, també heu incorporat diferents recitals poètics amb Salvat-Papasseit i Costafreda com a protagonistes.

Tenim la Meritxell Cucurella-Jorba que va acompanyada d'un percussionista i d'un cantant, que té una visió una mica més flamenca del Joan Salvat-Papasseït. És un treball sobre el seu llibre El poema de la rosa als llavis que es va estrenar a Lleida i ara es veurà aquí.

Després hi ha el Cuartito de Poesía, que és Xavier Garcia, un estudiós de la poesia mundial i que té uns grans coneixements sobre Alfons Costafreda, poeta targarí que va morir fa 50 anys.

També tenim la Núria Martínez-Vernis, una poeta trencadora i agosarada, que farà una improvisació poètica el divendres a la nit i després l'endemà, amb la DJ Gatasanta, que és una DJ colombiana que està programada a Sónar que l’acompanyarà i seguirà punxant durant la nit.

Tot això és obert i accesisble per a tothom, exceptuant els concerts de Marala i Maria Hein que són de pagament

També teixiu una nova aliança amb l’EASD Ondara, que presentaran la instal·lació Aeth3r. Què representa per a l’Embarrat la seva participació?

Estic molt satisfet i molt content de poder-ho fer, perquè dins la programació d’aquest desè aniversari hem programat molts artistes d’aquí. L'Escola Ondara té un projecte que és bastant sòlid i encaixa perfectament amb l'Embarrat, perquè té risc, és art sonor i visual i trenca projectes d'una estratègia més convencional, que són els que moltes vegades poden sortir d'una escola.

Quan vaig conèixer el projecte els vaig oferir la possibilitat que fossin aquí i des de l'Embarrat estem molt contents també per donar l'oportunitat a l'escola i a alguns alumnes de poder participar directament en el festival.

Si d’aquí deu anys ens tornem a trobar per parlar del vintè aniversari de l’Embarrat, en què t’agradaria que s’hagués convertit el festival?

No sé si ens tornem a trobar d'aquí a 10 anys, però en el cas que ens tornéssim a trobar, m'agradaria que el festival hagués pogut fer un salt. Un salt en construir un festival que tingui més musculatura, que sigui un festival més gran i que abraci inclús poblacions veïnes. De fet, ara ja estem fent una col·laboració també a Agramunt i que al mes de juny traurem una nova convocatòria del projecte La finestra induïda per intervenir les finestres de la Fundació Guillem Viladot.

D’aquí 10 anys no sé si hi serem, perquè el sistema cultural és feble. Els projectes culturals, avui per avui, són molt febles perquè depenen d'un entramat institucional que és inestable. Les eleccions han fet que no s'hagin aprovat pressupostos i alguns projectes culturals s'han vist perjudicats

Aquest sistema que és poc consistent posa en risc la continuïtat de molts projectes com l’Embarrat, així que és molt difícil ara dir què pot passar d'aquí 10 anys. M’agradaria pensar que, segurament d'aquí 10 anys no hi seré, però amb qui hi fos poguéssim dir que és un festival realment de referència.

L’Embarrat és un festival que és nadiu aquí, neix gairebé com neix una flor de l'arbre de manera natural i que és un espai únic. Per tant, aquesta proposta per sí sola ja té una gran solidesa, acompanyat sempre de projectes de qualitat i donant suport als artistes emergents, que és una mica la part troncal del nostre festival.