“L’entorn cooperatiu ha servit moltíssim per estructurar les terres lleidatanes”, Josep Presseguer

Sobretot abans o durant la República va haver-hi una sèrie de moviments cooperatius molt interessants, que va ser la implantació de tots els moviments que hi va haver fins i tot als anys 20 a Catalunya i que va ser paradigma de tot plegat
Josep Presseguer Fruits de Ponent ©JosepAPérez
photo_camera Josep Presseguer a la seu de Fruits de Ponent ©JosepAPérez

El 29 de febrer d’enguany les assemblees generals de les cooperatives Grup Cooperatiu Fruits de Ponent i Actel Grup, celebrades ratificaven per unanimitat la creació de la societat compartida Novacoop Mediterranea, una entitat agroalimentària que té com a objectiu aglutinar l'esperit cooperatiu amb la riquesa de la producció agrària mediterrània, segons els seus impulsors.

Novacoop Mediterranea sorgeix després d'un llarg període de reflexió conjunta entre ambdues cooperatives, tenint en compte el context extern marcat per l'alta concentració d'actors a la cadena de valor agroalimentària i els canvis significatius a la producció agrària causats per l'emergència climàtica.

Evidentment que al marge dels objectius socials, també existeix una clara voluntat d'oferir a socis i sòcies una rendibilitat més gran en les seves explotacions, mitjançant de la transformació i comercialització eficient de les seves produccions.

Josep Presseguer Fruits de Ponent ©JosepAPérez
Josep Presseguer a la seu de Fruits de Ponent ©JosepAPérez

Per tal de constatar els objectius d’aquesta aliança estratègica i del full de ruta que preveuen desplegar a partir d’ara, hem volgut començar parlant amb el director general de Fruits de Ponent, Josep Presseguer. El directiu de la cooperativa de segon grau coneix amb profunditat el sector agrari i de quina manera ha evolucionat amb la influència de la política agrària comuna, per aquest motiu hem intentat aprofundir amb el lletrat de Bellpuig sobre els orígens del sector cooperatiu a Catalunya i en terres lleidatanes.

Està clar que es tractava d’un home d'una gran eloqüència, per la qual cosa sabia perfectament enllaçar els temes a partir d’una primera pregunta. Tot va fluir del seu mestratge i passió pel sector que el va captivar.

Per què es crea una cooperativa?

Una cooperativa es crea per fer activitats cooperativistes. I què és això? És el fet que una sèrie de persones es posen d'acord per tal d'ajuntar les seves forces de producció i tots els seus instruments de producció.

El que passa és que ara en aquests moments hi ha hagut com tot un moviment que ja no parla de cooperatives, sinó que parla d'entitats col·laboratives. Entitats col·laboratives, associacions, col·lectivitats... que no tenen res a veure, perquè aquí sí que tot és cooperativa. Aquí s'ha de distingir molt entre cooperativa agrària i d'altres tipus de cooperatives, cooperatives de debat, cooperatives de salut, cooperatives de consum... que tenen una altra marxa, que totes beuen si tu vols dels mateixos principis, però en realitat no són els mateixos. No té res a veure una cooperativa de mestres amb una cooperativa agrària, per entendre'ns.

Què té a veure? Que tots dos són cooperatives i que s'inspiren en els principis cooperatius. Sobretot abans o durant la República va haver-hi una sèrie de moviments cooperatius molt interessants, que va ser la implantació de tots els moviments que hi va haver fins i tot als anys 20 a Catalunya i que va ser paradigma de tot plegat: els moviments anarquistes, que venien de l'altre costat dels Pirineus i que aquí va ser un pol bàsicament a Barcelona. Estem parlant en tot el territori de Catalunya, ja que vam beure d'aquests principis, és a dir que aleshores es creen també grans moviments que van molt a la línia, diguem-ne, de la inspiració cooperativista.

Després de la guerra, tenint per desgràcia tots els sindicats verticals, es crea allò i, per tant, les cooperatives passen a ser uns pols molt controlats, evidentment, per l'Estat i sense una independència clara.

Per exemple, la cooperativa d’Alcarràs és de postguerra, llavors això va fer que almenys la gent es comencés a unir, estaven precisament en una situació agrària on hi havia dues coses: una intervenció directa de l'Estat, per tant, era un sector absolutament intervingut amb preus que fixaven per part de l'administració pública en aquells moments i després també hi havia un tema d'autarquies, és a dir, els nostres mercats estaven tancats i, per tant, a partir d'aquí tothom es va haver d’espavilar.

Eren unes èpoques molt dures de picar molta pedra i que ara són aquesta gent que es troben entre els 80 i 90 anys, que ja els comencem a perdre, per desgràcia. Aquesta gent com que havia picat molta pedra, s'avalaven els uns als altres i hi havia una relació de confiança molt bèstia.

Això és el punt màxim, no?

Partim d'aquesta base. A partir d'aquí, els temps canvien, canvien en les circumstàncies polítiques, canvien les circumstàncies geopolítiques i hi ha una entrada del que és l'Estat a la Unió Europea l'any 1986 i, per tant, això també canvia totes les estructures tant productives com comercials. 

No ens n'adonem, però recau sobre molts milions de consumidors, sobre d'un costat i sobre de l'altre. Això és bidireccional, és a dir, hi ha productivitat cap allà i hi ha productivitat cap aquí. A partir d'aquí, jo crec que això és un fet incontestable que ja és un punt d'inflexió. Per què? Doncs perquè entra plenament en vigor tota una sèrie de reglamentació comunitària que gestionava la política agrària, que a més a més és una de les polítiques fonamentals als primers tractats de la Unió Europea, quan encara estàvem parlant de Comunitat Econòmica Europea, que ja no se'n recorda ningú. 

Què li preocupa a Europa?

Acaba de sortir d'una guerra, la Segona Guerra Mundial, i per tant li preocupa dues coses, bàsicament. Primer, la garantia alimentària, és a dir, que mai més els ciutadans d'Europa passessin fam i, per tant, havia de protegir la seva agricultura i l'havia de protegir de totes les formes possibles. Per tant, un principi de garantia alimentària, lligat a un principi de seguretat alimentària, és a dir, no només ens volem alimentar, sinó que ens volem alimentar amb productes segurs, que no ens ocasionin, diguem-ne, cap mal de manxa. 

I després, un altre vector absolutament estratègic, que era que s'havia de garantir les mateixes rendes a la gent que es dedica a l'agricultura, que les que puguin obtenir d'altres sectors de l'economia.

Fruits de Ponent

Fruits de Ponent apareix a través de la cooperativa d’Alcarràs l'any 1992 com a cooperativa de segon grau, com una suma de la Cooperativa del Camp d’Alcarràs amb la Cooperativa Ramell, Benavent, la Portella i alguna de l'Aragó, Vinacet, etc. 

Bé, entenem, sobretot que després de les desgràcies, jo crec que també és un punt d'inflexió, de modernització del país i de moltes garrotades des del punt de vista de l'agricultura.

Una agricultura ancorada als anys 50, que de sobte es veu confrontada amb una agricultura dels anys 2000, que és l'agricultura que ens venia d'Europa, amb tot el que hi aportaven des de l'any 1956 amb la Comunitat Econòmica Europea i després el que ha estat ara la Unió Europea.

Hi ha una conseqüència en la cooperativa de segon grau que quan tu arrossegues una cooperativa que té un altre tipus d'activitat, evidentment allò no s'hi dedica. Això per exemple, ens ha passat amb oli.
Camp d’Alcarràs absorbeix la cooperativa d’Alcanó en el seu moment i diguem-ne que era un gran molí d’oli. Clar, Fruits de Ponent no en sabia res d’oli, fins que va passar això. A partir d'aquí, és Fruits de Ponent qui gestiona tot el molí i la que comercialitza i qui pren les decisions. Llavors, qui et diu això, et diu l’ametlla o el cereal. Aquesta és una línia, però també des de Fruits de Ponent es creu que l'energia potser ens interessa.