Lluïsa Pla i Toldrà “despulla” la família Girona

El que vaig fer va ser buscar els descendents per la via de primogenitura masculina, que és com s'ha transmès el patrimoni en el nostre país, d'hereu a hereu. I d'hereu a hereu vaig trobar que els descendents de Manuel Girona vaig trucar amb una porta que es va obrir
Lluïsa Pla ©Josep A. Pérez
photo_camera Lluïsa Pla ©Josep A. Pérez

No hi ha cap mena de dubte que la família Girona va ser una de les protagonistes de la història catalana del segle XIX, gràcies a la seva visió empresarial, la seva capacitat inversora i la seva vocació de servei públic. Els Girona van participar activament en el procés de modernització econòmica, social i cultural de Catalunya, impulsant projectes estratègics en els àmbits del transport, la indústria i l’agricultura. Alhora, van exercir una notable influència en la política, la cultura i la societat catalanes, des de les seves posicions de poder i de mecenatge.

Llibre - Els Girona ©Pagés Editors
Els Girona, La gran burgesia catalana del segle XIX ©Pagés Editors

Sobre la saga Girona s’ha escrit molt, però ha sigut la Doctora en Història Econòmica Lluïsa Pla i Toldrà qui els hi ha dedicat una investigació rigorosa i exhaustiva sobre la seva trajectòria vital i empresarial. Els Girona, La gran burgesia catalana del segle XIX parteix de la seva tesi doctoral, dirigida per Jordi Nadal, que va obtenir la beca Notari Raimon Noguera. El llibre, publicat el 2014 per la Fundació Noguera i Pagès Editors, es divideix en cinc capítols, que cobreixen des dels orígens de la família a la Selva del Camp i Tàrrega, al segle XVIII, fins a la seva consolidació com a grup inversor i mecenes a Barcelona, al segle XIX. L’autora ens acosta a la personalitat, les motivacions i les relacions dels membres d’una família que va marcar una època.

Els Girona, La gran burgesia catalana del segle XIX és una contribució fonamental per a la història econòmica catalana del segle XIX, que mostra com els Girona van esdevenir una dinastia empresarial de primer ordre, que va saber adaptar-se als canvis i als reptes de la revolució industrial. Alhora, és un relat viu i atractiu, que ens permet conèixer millor una família que va deixar una empremta profunda en el desenvolupament de Catalunya.

Parlem amb l’autora de l’obra, Lluïsa Pla, perquè ens faci arribar alguna de les píndoles que no va poder absorbir la seva intensa i documentada obra. Detalls personals de les sensacions i experiències que va suposar els anys de recerca històrica.

En primer lloc, qui és Lluïsa Pla i Toldrà?

Sóc historiadora i doctora en Història Econòmica i durant més de 20 anys m'he dedicat a la investigació, en aquest cas els últims 20 anys a l'estudi de la família Girona i jo continuo treballant, és a dir, això ho faig des de fora de la universitat, que és difícil!, perquè en aquest país no hi ha institucions que puguis investigar, sobretot en l'àmbit de les ciències socials és molt estrany, per tant, des de fora de la universitat és molt difícil, i aleshores jo investigo a les nits.

Fa la sensació que la història no es pot investigar, que tot està dit quan es coneix. És així?

Això passa perquè moltes persones que no són historiadors escriuen llibres d'història, és a dir, tenim llibres d'història escrits per aficionats, què passa?

És difícil que una persona que no sigui físic nuclear pugui escriure un llibre sobre física nuclear i, com que tenim un llenguatge als historiadors que té l'avantatge que és entenedor per a tothom, a diferència dels matemàtics o dels físics, aleshores les persones pensen que qualsevol persona pot fer investigació històrica sense tenir informació. Sí que ho pot fer, però tindrà mancances i investigar és una feina d'aprenentatge teòric i científic, de llegir molta bibliografia, d'aprendre a analitzar, d'escriure els documents tal com els veus i fer una crònica del que és llegit als diaris.

Això no és investigar història. Història és tenir un ofici d'historiador que és complex i que el vas aprenent a mesura que vas entrant als arxius. Pot ser que un sigui bon historiador, si ha de ser bon historiador s'ha d'anar a l'arxiu. Jo no vull dir que tots els que van a l'arxiu són historiadors, però els que no hi van no són historiadors. Has d'anar a les fonts primàries i això és el que investiguem els historiadors, les fonts primàries, no les fonts impreses.

Llavors, de cara al lector, el fet que la Lluïsa hagi fet una investigació sobre un tema, què ens aporta?

Ens aporta una visió analítica sobre un tema, és a dir, a partir d'una sèrie d'efectes, observem els efectes i analitzem els processos. En el cas, per exemple meu, dels Girona, és evident que Catalunya va fer una gran transformació al segle XIX. Aleshores, contra tot pronòstic, els pares de l'economia moderna van dir quan començar a analitzar el procés de creixement econòmic que va suposar la industrialització, van començar a construir models teòrics i això és el que fan els economistes. 

I aleshores van establir una sèrie de models en els quals Catalunya no cabia, perquè Catalunya no tenia carbó, Catalunya no tenia un imperi comercial i Catalunya no tenia una agricultura desenvolupada o amb canvi agrari com sí que havia passat Anglaterra. En teoria no tenia cap condició i, a pesar de tot això, Catalunya va fer una revolució industrial. És l'únic país de l'Europa mediterrània que fa la revolució industrial al segle XIX i Catalunya d'entrada no té cap condició.

Llavors tenim un efecte, que és la revolució industrial i el creixement econòmic, i el que fem els historiadors és analitzar els processos, perquè si volem decidir el futur, hem d'entendre com hem construït el país que tenim. Aquesta és la funció dels historiadors, entendre el futur, i entendre'l és per observar-lo i analitzar-lo i descobrir uns models de funcionament de les societats i de les economies.

Aleshores, per què decideixes fer un estudi sobre Girona?

Sí, això va ser un encàrrec. De vegades els treballs fets per encàrrec, casualment, donen bons resultats.  Un encàrrec del doctor Jordi Nadal,  aleshores director del departament en el qual jo vaig fer la formació en Història Econòmica. El doctor Nadal, director de la meva tesi, em diu que podria investigar els Girona. A partir d'aquí vaig començar un treball de recerca que va durar uns dos anys, que vaig fer paral·lel al fet d'intentar trobar l'arxiu familiar, perquè els treballs de recerca relatius a una família no es poden fer bé si no tens el fons de la família.

El que vaig fer va ser buscar els descendents per la via de primogenitura masculina, que és com s'ha transmès el patrimoni en el nostre país, d'hereu a hereu.  I d'hereu a hereu vaig trobar els descendents de Manuel Girona. Vaig trucar a una porta que es va obrir i vaig explicar el projecte. 

El meu interlocutor en aquest procés va ser l'últim descendent, l'Ignasi de Puig i Girona i la seva família. Vaig haver de fer un treball literalment detectivesc, fins a arribar aquí. Avui en dia continuo tenint molt bona relació amb ells, perquè aquí van aparèixer els papers, imprescindibles per la investigació.

Quan llegeixes el llibre i veus tot el desplegament que els Girona fan a Catalunya, i en especial els que som d'aquí, et preguntes si aquesta revolució industrial de la qual tu parles és conseqüència de l’interès dels Girona.

Sí, és molt important això que em preguntes. Jo quan vaig investigar el primer descobriment que vaig fer va ser per un projecte que teníem al departament, que computàvem tot el capital invertit per totes les empreses del país de 1815 a 1865, que són els anys de la revolució industrial a Catalunya, els anys centrals. Allà ja vaig veure quan vaig buscar els Girona que eren els màxims inversors, els que van invertir més diners.  Per tant, era evident que van fer un paper de lideratge. Això està al llibre, és a dir, ells són els primers inversors. És clar, aquí ja els tenia situats. 

El segon descobriment va ser que, a diferència d'altres famílies que ens sonen més destacades de la gran burgesia catalana, ells no van passar per les Antilles, ells van passar per Tàrrega. El seu origen era en una vila de la Catalunya interior. Això no és casualitat, ells venien de la Selva del Camp i es van establir a Tàrrega i durant tres generacions, en una botiga de teles, van perfeccionar l'ofici de comerciants. 

A finals del segle XVIII, Barcelona, Reus i Lleida són les tres grans ciutats més poblades i més dinàmiques. La Selva del Camp està tocant a Reus. La importància de Reus, a finals del segle XVIII, és pel port de Salou i pel comerç amb Amèrica. És a dir, no són casualitats aquests dos escenaris. 

Ells s'estableixen a Tàrrega durant tres generacions i a la botiga de teles, això ja està dit des de molt antic, no venien només teles. Comerciaven amb gra, venien drets senyorials, drets privats, comerciaven amb múltiples productes...

Aleshores, ells coneixien molt bé el territori.  Això va ser clau, ells coneixien molt bé el territori perquè van participar com a comerciants d'aquest comerç de gra. Catalunya sempre ha estat deficitària amb cereal,  encara ho és avui per altres motius. 

El gra era importantíssim, de manera que ells, com que coneixien tan bé el territori, quan comencen a actuar des de Barcelona i fan els mateixos negocis que feien a Tàrrega, però l'escala de Barcelona és molt gran.

"El llibre segueix atentament la progressió de més de quatre generacions de la família Girona (...) un segle i mig d’una etapa cabdal de la història de Catalunya i Europa: la del clímax de la primera revolució industrial. L’obra confirma el paper estel·lar jugat pels Girona en el firmament del segle xix. És una obra apassionada, ben escrita, un text extremadament ben polit. El rigor guia tota l’obra. L’estil de Pla és punyent, va fins al fons dels personatges i toca temes de rabiosa actualitat, com la relació entre formació de capital humà i innovació, la internacionalització empresarial, l’impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement. Una obra valenta. Si la llegim, gaudirem d’una obra apassionant i aprendrem, de veritat, com s’ha fet aquest país, més enllà dels tòpics amb què ens saturen quotidianament els nostres polítics i mitjans de comunicació".