Pregunta: Qui és i quina és la seva funció en el Festival del Paupaterres?
Resposta: Soc tècnic informàtic del Consell Comarcal, però fa 24 anys que estic dins de l’organització del Paupaterres i, per tant, he pogut veure’n tota l’evolució. Quan van fundar el festival, que llavors van anomenar ‘Ondara Folk’, necessitaven col·laboració de la ciutadania per tirar endavant el projecte, van decidir comptar amb el de Centre de Jovent per tal de buscar una altra perspectiva i poder alçar el festival, i jo formava part d'aquesta entitat.
P: Què és el Paupaterres?
R: El Paupaterres és, o intenta ser, un referent de ponent. Intentem que sigui un Festival amb valors, accessible i que marxa d'aquells objectius que tenen les grans productores. Volem mostrar els millors artistes nacionals a les terres lleidatanes; bàsicament que en un dia o dos puguis veure bona part del panorama musical català amb un preu accessible; que sigui un festival familiar, que això en els altres grans festivals és inassumible; que la programació sigui transversal, és a dir, que no estigui tematitzat o que no representi un sol gènere i que sigui multidisciplinari. El Paupaterres és un dels primers festivals que va començar amb la conjugació de gastronomia i música.
P: Ens pot parlar de la història del festival?
R: El festival va començar perquè a dos nois els agradava molt el folk, i llavors van fundar la Taverna de Rivendel; el problema era que, aquí, el gènere del folk no era gaire popular, i van intentar fer un festival del folk, que inicialment es va celebrar durant la Festa Major de Tàrrega, el 16 i 17 de maig, però les primeres edicions van ser molt complicades. La 10a edició el festival fes un canvi de rumb i es torna molt més eclèctic i, arran d'això, es popularitza. Per resumir, el Paupaterres en els seus inicis pretenia ser una finestra oberta a les diferents realitats culturals, però el festival ha evolucionat, com ho han fet les persones o la societat en general. El que abans era un festival de ritmes ètnics, ara s'ha convertit en un festival de música. Anteriorment, costava molt veure un grup senegalès al país, però avui en dia el pots veure quan vulguis a Barcelona. La societat també ha canviat, com els gèneres musicals, i per tant el festival s'ha anat adaptant a aquestes noves tendències.
P: Quines dificultats s’han trobat pel camí?
R: Bé, la província de Lleida té un problema, i és que fer un festival de gran format és una mica complicat, ja que tenim molt poca densitat de població. Tàrrega, amb 17.000 habitants aproximadament, té el mateix cost de producció d'un festival que una ciutat com Sitges o Vilanova i la Geltrú, que tenen radi d'acció d'1 o 2 milions d'habitants. Nosaltres hem de competir amb aquests preus, com els costos dels músics, per exemple, i això causa que aquí a les terres de Ponent hi hagi molt pocs festivals, perquè no en podem assumir les despeses. Hem tingut moltes dificultats, hi ha vegades que has tingut molt suport institucional i polític, hi ha vegades que n'has tingut menys, i és evident que per fer un festival com el Paupaterres aquí, a les terres de Lleida, necessites un suport públic i, si no hi és, el festival desapareix. Els grans festivals també compten amb suport públic, però el seu objectiu principal és generar riquesa, mentre que el del Paupaterres és oferir música a l'abast tothom, en bona part això és possible gràcies al voluntariat.
P: Fa uns anys van anunciar el seu acabament, per què?
R: Va ser un moment molt crític, primer perquè els preus de tot han escalat moltíssim, i l'organització del Paupaterres vam haver de fer un plantejament: o es continuava amb més suport institucional o fèiem un pas endarrere i disminuíem el seu format. Aquest plantejament es va fer perquè hi va haver alguna institució, no municipal, que creia que la seva aportació al festival s'havia de reduir. I, és clar, nosaltres, com a organització, vam pensar que no es creia suficient en el festival, i vam dubtar moltíssim, però les ganes de tothom per tirar-lo endavant ens van fer treure recursos d'on vam poder i vam aconseguir continuar.
P: Enguany, compten amb moltes subvencions?
R: Bé, per part de l'Ajuntament de Tàrrega disposem de la mateixa de cada any, ja fa quatre o cinc anys que es manté, tot i que els preus pugen. La Diputació de Lleida, per una altra banda, fa un esforç especial pels 25 anys del festival. Aquesta vegada, també hem aconseguit bastants patrocinadors privats més, la qual cosa era molt necessària, i el Paupaterres passa a ser al 100% de pagament, per poder aconseguir recursos d'on podem. Cal posar en relleu l'esforç que fa la ciutat en el festival, ja que no es tracta solament de diners, sinó també de la implicació del personal de cultura, serveis municipals, joventut de l'Ajuntament… Sense ells tampoc seria possible tirar-ho endavant.
P: Què creu que aporta el Paupaterres a la ciutat de Tàrrega?
R: A Tàrrega ens definim com un pol cultural, tant a nivell de patrimoni com de manifestacions, però per definir-nos com a ciutat cultural, hi ha altres factors que hi han d'incidir, els quals ens traslladen del que seria cultura pròpiament local, ja que la cultura local hi és a cada poble. Penso que hi ha esdeveniments, com el Paupaterres, la Fira del Teatre, la Nit del Tararot o l'Embarrat, que traspassen aquesta cultura local i fan que la capital de l'Urgell es converteixi en aquest pol cultural. A més, és un dels pocs festivals de gran format que es fa a la província de Lleida, amb uns valors molt propers a la gent.
P: Què representen els 25 anys per a vostès?
R: Pensem que és un punt i seguit del festival, la qual cosa es tradueix en el fet que el Paupaterres és un dels festivals més consolidats del panorama català. Creiem que ha arribat el moment en què s'ha de professionalitzar, ja que fins ara ha estat 100% altruista. Se li ha de donar valor a la cultura per tal de convertir-la en un motor econòmic, perquè el festival ha fet un canvi de rumb, és a dir, ha agafat unes dimensions i una envergadura de feina que ja no es poden assumir des de l'associacionisme. Per tant, ara hi ha dues persones contractades que treballaran durant tot l'any per fer altres esdeveniments, per poder complementar, així, l'organització del festival.
P: Com pensa que han aconseguit arribar als 25 anys?
R: Doncs amb l'esforç de molta gent, l'aposta de les institucions, amb més o menys mesura, i sobretot aquest sentiment targarí que tenim, que volem que es facin les millors coses aquí. Si hem arribat fins aquest punt, ha sigut gràcies a la tossuderia i la perseverança que tenim, perquè haguéssim pogut tirar la tovallola moltes vegades. I també està clar que el voluntariat també ha sigut la base del creixement del festival, i encara ho continua sent.
P: Parlem de les novetats d’enguany?
R: Enguany obrim el festival en dimecres, seran quatre dies de festival, i normalment en són tres. Ho vam decidir així perquè fem un regal a la ciutat de Tàrrega per haver-nos acollit durant tots aquests 25 anys, i estrenarà la programació la mítica Maria del Mar Bonet, que presentarà el seu nou disc, en homenatge a Joan Fuster, que anirà acompanyat amb un tast de vins de Vall del Corb, a la plaça Major, i estarà obert a tothom.
També, hem creat el Paupatrap, un concurs de trap en català de les terres de Lleida. En els darrers anys, aquesta tendència de música urbana ha crescut molt i el festival vol potenciar la carrera de noves formacions amb un concurs on el premi serà formar part de la programació del Paupaterres 2024.
D’altra banda, a causa de la sequera estem mirant de com reformular el Paupakids, ja que està definit com un espai d'aigua, i és evident que amb les restriccions és complicat.
I, finalment, també hem dissenyat una samarreta especial commemorativa pels 25 anys del festival.
P: Expliqui’ns què és el Paupaterres produccions.
R: Pensem que els artistes lleidatans o la música lleidatana en general estan una mica estancats, i volem que els artistes de les nostres terres també puguin arribar lluny i puguin donar-se a conèixer arreu del país i del món. Per aquesta raó hem creat el Paupaterres Produccions, una iniciativa que té el propòsit d'impulsar i promoure la música lleidatana durant tot l'any, i no només al festival. De fet, la nostra clara aposta pels artistes lleidatans es reflecteix en la programació d'enguany, ja que més de la meitat de la programació està formada per artistes o grups musicals de la província de Lleida, una aposta claríssima per la cultura de Ponent.
P: Per acabar, ens pot dir què es pot esperar d’aquesta 25a edició del festival, per animar la gent a assistir-hi?
R: Crec que només veient el cartell ja es pot veure que tenim una programació de primer nivell, amb artistes molt consolidats a nivell nacional, com Maria del Mar Bonet, The Tyets, Stayhomas, Els Catarres o Lildami. També hi ha artistes de les nostres terres, com la Niña Paracaidas, la Meritxell Gené o el grup Sexenni, entre altres. Portem una gran varietat d'artistes i de gèneres que poden agradar a tothom.
