Marc Solsona afronta el quart mandat a 'pit obert'

L’estratègia de Solsona vol arribar a ser un revulsiu a les mirades de “cert cansament en vers el que representa la seva figura, o el seu univers electoral”, aportant un aire de canvi “pilotat des de l’experiència”
Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez
photo_camera Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez

Marc Solsona afronta el quart mandat a pit obert amb l’únic aval de l’acció de govern dels darrers dotze amb majoria absoluta, i amb un palmarès polític experimentat en l’òrbita del Congrés dels Diputats, el Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Mollerussa.

Solsona és l’actual secretari general adjunt del PDeCAT, partit que va decidir no participar en els comicis municipals d’enguany, per la qual cosa es van desplegar la marca blanca Ara, Pacte Local; plataforma municipalista per concórrer a les eleccions municipals del 28 de maig.

Sota la marca Mollerussa Primer, Solsona ha confeccionat un equip seleccionat meticulosament amb valors que manté del darrer mandat i un grapat de persones, joves independents amb perfils professionals molt concrets.

L’estratègia de Solsona vol arribar a ser un revulsiu a les mirades de “cert cansament en vers el que representa la seva figura, o el seu univers electoral”, aportant un aire de canvi “pilotat des de l’experiència”

 

Acció de govern

Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez
Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez

El candidat de Mollerussa Primer aspira a una majoria absoluta, ja que considera que és el millor escenari per a una gestió àgil i efectiva que permeti afrontar la càrrega burocràtica actual.

“Només ens devem a Mollerussa i a la seva gent, no tenim cap consigna de partit ni de res”, per la qual cosa podem parlar pràcticament amb tothom, menys amb l’eix feixista, amb qualsevol “que tingui com a prioritat Mollerussa”.

Conscient dels efectes que la crisi sanitària i econòmica ha pogut tenir en la ciutadania, Solsona recorda que, així i tot, Mollerussa ha obtingut un seguit d’inversions estratègiques no per “obra divina” sinó per l’actitud de l’equip que ha liderat aquests anys, que han insistit en les administracions per tal que despleguessin els projectes compromesos, “en definitiva s’ha fet una molt bona feina de gestió”.

Dos polígons industrials, nova Àrea Policial, Centre d’Urgències d’Atenció Primària, el pont sobre l’autovia fins al Palau d’Anglesola, túnel sota la via del tren davant del Consell Comarcal, pas elevat al terme de Golmés per connectar amb el Vial Nord

Solsona reconeix, per altra banda, després de la pandèmia, s’ha generat en la ciutadania una sensació d’insatisfacció per la neteja de ciutat. El consistori ha hagut d’afrontar un escenari d’adjudicacions i concursos per adjudicar el servei de neteja, un procés que ha hagut de superar alguns entrebancs. En aquest sentit, Solsona assegura que “avui es pot passejar per Mollerussa en un entorn de refugi climàtic natural d’arbrat molt potent”, però això ha causat efectes col·laterals a conseqüència de les colònies d’ocells i en el servei de neteja.

 

Nou model de governança

Mollerussa Primer planteja un programa de govern renovador que proposa una corresponsabilitat amb tota la corporació municipal que configurin els comicis del 28 de maig. El candidat a la reelecció, Marc Solsona detalla que el projecte té la voluntat de generar la figura del “regidor de zona en via pública”, una manera d’implicar a tots els grups en la gestió municipal, distribuint els 162 carrers de la ciutat en disset zones que correspondrien a cadascun dels regidors.

L’objectiu d’aquesta gestió és focalitzar les accions de manera que les respostes siguin més àgils i efectives. Els regidors hauran de dur a terme una anàlisi de la situació de la via pública en la seva zona, per després consensuar i prioritzar les actuacions. Solsona assegura que “es tracta d’una proposta molt potent, que no s’ha vist mai”, aquest ha de ser el nou “model de governança donant eines a tots els regidors”.

Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez
Marc Solsona alcalde de Mollerussa i candidat a la reelecció ©JosepAPérez

La creació de la taula de gestió de l’arbrat i les zones verdes, un ens participat per experts, en el marc del qual es pugui consensuar quines són les accions a prendre en el nou escenari de canvi climàtic; els arbrats han de convertir-se en elements per poder reduir les temperatures a l’estiu per les persones i també com a refugis climàtics per a les aus. En aquest sentit, ha provocat danys col·laterals per l’efecte que generen els excrements dels ocells i els efectes en el servei de neteja. L’objectiu de la taula no ha de ser altre que consensuar els paràmetres i les actuacions que s’han de dur a terme per donar resposta efectiva a la situació. Com a resposta, s’ha incrementat el servei de neteja a les zones més afectades i també s'han duplicat els contractes per a la captura de coloms i els efectes dissuasius sobre els estornells, “tot plegat per desplegar una acció potent en aquest àmbit”, destaca Solsona.

El tercer dels eixos programàtics fa referència a accions en la via pública, Mollerussa Primer preveu destina una partida de 600.000 euros, en els quatre anys de mandat, destinada a la restauració de voreres i asfalt del nucli urbà. Segons explica Solsona, el deute municipal s’ha reduït fins al 61% “diguin el que diguin” la qual cosa implica una reducció de l’amortització anual, “aquest estalvi es calcula sobre els 343.000 euros en els pròxims quatre anys”. Una xifra que suplementada es destinarà únicament a la restauració i millora de voreres i asfalt.

Els retrets de la piscina en desús

Piscina que es reconvertira en espai infantil d'aigua ©JosepAPérez
Piscina que es reconvertira en espai infantil d'aigua ©JosepAPérez

Encara en l’àmbit urbanístic, Solsona fa referència a alguns retrets que s’han fet sobre el projecte de la piscina en desús i el projecte de recuperació de l’espai, assegurant que el seu equip va rebre “un forat” donat que la supressió de la piscina la va fer el Govern Socialista. Mollerussa Primer proposa destinar un projecte que aporta des de l’actual mandat, havent suprimit la bassa i l’àrea zoològica i recollint propostes del concurs d’idees. Tot plegat converteix aquest espai en una zona recreativa d’aigua pels infants rodejada d’esports de platja, s’optimitza la zona com a piscina d’estiu, zona de jocs incorporada al Parc Municipal, i com a superfície expositiva durant la fira de Sant Josep.

 

Segregació escolar

Mollerussa va signar el Pacte de Segregació Escolar, es va implementar l’Oficina de Matriculació que està oberta amb tots els actors implicats per constatar conjuntament amb el departament d’Educació com és dura a terme la distribució dels escolars, mantenint una matrícula viva. En aquest sentit, Solsona “reconeix que pot existir la sensació que existeix segregació escolar”, però contrasta amb l’informe publicat per la Fundació Bofill, que situa a la capital del Pla d’Urgell entre els dotze municipis catalans que han disminuït de forma més contundent la segregació escolar, en els darrers dotze anys. De l’informe també es desprèn que la població d’origen estranger en els centres escolars és de 26,82% amb estudiants de seixanta-set nacionalitats diferents, destaca Marc Solsona.

Aquest escenari ha obligat el consistori a solidaritzar-se amb la comunitat educativa per mirar de gestionar la situació de manera conjunta. En aquest sentit, i dins del Pla Educatiu d’entorn de Mollerussa es crearia un grup de treball específic de segregació escolar per tractar el tema de forma conjunta en tots els centres

Els grans projectes Solsona i l’equip Mollerussa Primer volen consolidar la zona de l’avinguda de la Generalitat i plaça de l’Estació, una proposta que van incloure en el programa de l’anterior mandat, però que no es va arribar a desplegar. En aquest cas, el relat pivota sobre la necessitat d’ubicar la Biblioteca en un nou espai, per tal d’adaptar l’equipament a les normatives d’accessibilitat i de servei.

L'avinguda de la  Generalitat Mollerussa ©JosepAPérez
L'avinguda de la Generalitat Mollerussa ©JosepAPérez

El projecte es preveu desplegar sobre tres pilars, el primer plantejar l’adquisició de l’edifici que ocupava el concessionari Seat, per ubicar la Biblioteca Comarcal Jaume Vila, en una superfície de 2.300 metres quadrats en planta baixa. El projecte inclou la remodelaria urbanística de l’avinguda de la Generalitat com a eix de connexió amb el complex de L’Amistat, Cal Duch, estacions de trens i autobús i el centre comercial. En tot aquest entorn també cal destacar que l’edifici inclou una planta baixa amb seixanta places de pàrquing que passarien a ser públiques. Segons afirma Solsona, el projecte el podria finançar la Generalitat amb una aportació que podria rondar el milió d’euros, i el consistori hauria de negociar amb la propietat un preu avantatjós de compra de l’immoble. Solsona assegura que “el consistori podrà finançar la compra amb l’aprofitament mitja dels dos nous polígons industrials de la Ronda Ponent, que permetrà no haver d'anar al crèdit”.

La reestructuració del Mercat Central, la implantació del “Bons.Cat” per fomentar la  compra, gestionar el concert de places en la residència Jardins Castelló, la remodelació de Cal Duch, Cal Jaques, impuls a la identitat cultural de Mollerussa, planificar el projecte i ubicació d’un nou pavelló poliesportiu, són altres de les propostes incloses el programa

Però Mollerussa Primer, ha inclòs una iniciativa força destacada amb relació a l’energia renovable, sostenible i d’autoconsum. El projecte consistirà a col·locar en els sis mil metres quadrats de coberta dels pavellons firals un parc fotovoltaic que permetria al consistori un estalvi anual de més de 230.000 euros. En aquest sentit, la iniciativa podria derivar en la constitució d’una comunitat energètica. Les propostes d’estalvi energètic també depenen de substituir les actuals lluminàries de vapor de sodi per sistemes led. Actualment, la ciutat compta amb 3.400 punts de llum dels quals tan sols 400 són de tecnologia led.