PREGUNTA: Parlem de la teva trajectòria com activista a les xarxes socials. Quan va començar?
RESPOSTA: Ha estat una cosa molt intrínseca. Jo he sigut activista des dels 15 anys i no ha canviat res, continuo defensant i fent el mateix que feia llavors. Vaig a totes les manifestacions feministes, com la del 25-N o el 8-M, perquè em genera la sensació que estic contribuint a millorar la societat. A l’adolescència ja era de les que sempre aixecaven la mà als debats. Llavors, respecte a les xarxes socials, no ho vaig pensar, o sigui no hi va haver un pensament ni un plantejament de ‘faré aquests vídeos perquè m’agradaria passar l’activisme a les xarxes’, va ser molt improvisat. Precisament el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març del 2021, la meva germana petita va donar positiu en Covid i jo no vaig poder anar a la manifestació perquè m’havia de confinar, ja que havia estat en contacte amb ella. Durant els dies que vaig estar confinada vaig descarregar-me TikTok per distreure'm i un dia, avorrida, vaig fer un vídeo parlant de la llibertat d’expressió. Però, com he dit, no va ser una cosa que volgués, ni que hagués pensat que desembocaria en tot això, perquè crec que si ho hagués sabut, no ho hauria fet.
"Jo he sigut activista des dels 15 anys i no ha canviat res, continuo defensant i fent el mateix que feia llavors"
P: Si ara mateix poguéssim tornar endarrere en el temps, hauries penjat aquell vídeo?
R: Crec que ho hauria fet diferent, no hauria arribat on soc ara. Com que no sabia on anava ni el que estava fent, tot va ser de forma molt sobtada, li vaig posar molta dedicació per arribar fins a on soc ara. Potser sí que seguiria el mateix camí, però gestionant-ho d’una altra manera.
P: Què és el feminisme per a la Carla Galeote?
R: El feminisme és un salvavides. Crec que és un moviment, a banda de social, de cura, d’estima i de coneixement, que fa que les dones entenguem que hi ha situacions que hem viscut, sobretot masclistes, que no són culpa nostra. I que no som nosaltres les que no som prou capaces, sinó que la societat encara ens limita en alguns aspectes. A mi el feminisme em va salvar la vida, perquè vaig entendre que moltes de les coses que passaven al meu entorn no les podia controlar, sinó tot el contrari, que s’havien de batallar, perquè no només m’afectaven a mi, sinó que, malauradament, totes les dones del meu entorn ho vivien.
"El feminisme és un salvavides"
P: Com et vas iniciar en el món de l’activisme?
R: Sempre he sigut molt curiosa amb el tema de l’activisme. Tenia un professor de música que ens analitzava les cançons de reggaeton per ensenyar-nos com aquestes perpetuaven el rol de gènere a la societat, sexualitzant a les dones, i llavors desconeixia per complet què volien dir. Jo defensava que les dones feien això perquè volien, perquè a nosaltres ningú ens diu el que hem de fer. El meu professor em va acompanyar per entendre que era el sexisme i la misogínia i, a partir d’aquí, vaig començar el meu trajecte evolutiu.
P: Creus que hi hauria d’haver una assignatura de feminisme a les escoles?
R: Sí, bé, potser una assignatura exclusiva només del feminisme no faria falta. Optaria més per recuperar l’assignatura d'‘Ètica i Ciutadania’, on poder tractar el feminisme, l’educació sexual, el racisme, els drets humans, els conflictes bèl·lics, LGTBQ+, entre d’altres, que ensenyés als alumnes a tenir un pensament crític i a debatre.
P: Què és el llenguatge inclusiu o genèric?
R: Sempre parlo amb el que seria el ‘femení genèric’. Per exemplificar-ho, jo no dic: ‘Estem tots aquí, si no que dic ‘Estem totes aquí’, però per a mi el ‘totes’ no representa les dones, sinó les persones, perquè penso que, actualment, estem en un món molt poc empàtic cap a les persones del col·lectiu LGTBQ+, i no costa gens utilitzar expressions per no ferir cap sensibilitat i recollir tothom i, evidentment, també per englobar-nos a les dones.
P: El teu activisme va contribuir a que escollissis l’advocacia com a carrera professional?
R: Sí, 100%. Jo volia estudiar educació, no perquè fos vocacional, sinó perquè volia contribuir a educar les futures generacions, i per això a mesura que em faig més gran el respecte que tinc cap als docents augmenta més. Però, dues setmanes abans de la selectivitat, va passar el cas de ‘la manada’, decretant que era un abús, enlloc d’una violació. Tots vam sortir al carrer en defensa de la víctima i arran d’aquí vaig decidir canviar de carrera i cursar Dret, i sort que ho vaig fer.
P: Creus que la llei falla o necessita canvis respecte a les dones?
R: Sí. Hi ha, sobretot, un error a l’hora de la prevenció, que requereix educació sexual, i crec que això hauria d’estar imposat per llei. Penso que es comet un error en creure que la violència masclista se soluciona amb molts anys de presó o amb el que fem després, però crec que hauríem de tenir una llei que vetllés pel que fem abans per evitar que passi això.
I, a més a més, quan les dones denuncien, el sistema que hi ha actualment posa en dubte la seva paraula i les revictimitza fent-les passar per un procés que és de tot menys de cures, la qual cosa no les convida a aixecar la veu.
"Penso que es comet un error en creure que la violència masclista se soluciona amb molts anys de presó o amb el que fem després, però crec que hauríem de tenir una llei que vetllés pel que fem abans per evitar que passi això"
P: Parlem una mica del teu llibre ‘Hablemos de feminismos’.
R: La veritat és que estic molt orgullosa d’aquest projecte, perquè ha estat com donar a llum un fill meu. La idea me la va proposar l’editorial Planeta, i a mi m’agrada molt escriure; de fet vaig començar en el món de l’activisme escrivint cartes al director d'un diari local de Lleida, però amb les xarxes socials ho vaig deixar de banda.
Amb l'editorial vam pensar que seria interessant fer un llibre enfocat en les persones joves que tinguessin un cert interès a iniciar-se al món del feminisme, però que inclogués la part de l'activisme i assetjament a les xarxes socials, que no hi era en els altres llibres de feminisme. Així, jo vaig voler fer un llibre on es parlés del feminisme de base, però que abastés diferents temes, com el feminisme i els estàndards de bellesa, el feminisme i el racisme, el feminisme i els drets LGTBQ+, el feminisme i les xarxes socials, etc. Bàsicament, uneixo el feminisme amb altres lluites, que per mi van agafades de la mà.
P: En diverses ocasions has manifestat que la teva lluita per la salut mental, en certa part, és causada per les xarxes socials. En quin punt et trobes avui?
R: Ja fa dos anys que vaig a teràpia, tot i que abans de dedicar-me a les xarxes socials vaig començar a anar-hi a través de la seguretat social, la qual cosa em va anar molt bé, i aprofito per reivindicar la importància de la salut pública, i especialment de l’atenció psicològica pública, què no hauria de ser un privilegi, i actualment ho és. Quan vaig acabar tot el seguiment amb la seguretat social, vaig decidir continuar de forma privada, ja que tenia els recursos que anteriorment no tenia.
Respecte a les xarxes socials, és cert que he hagut de fer un treball psicològic important, no solament a causa dels assetjaments o les campanyes d’odi, sinó que també per la pressió que tens a sobre, i per entendre que la pantalla és una cosa i la Carla n’és una altra. He hagut de treballar intensament per entendre que hi ha coses que no es poden expressar a través de les xarxes, per molt que la gent tingui molta esperança i confiança en tu.
P: Has mencionat que a través de les xarxes has rebut assetjament.
R: He rebut amenaces de violació, sexualització, se m’han creat pàgines porno i dibuixos despullada, hi ha persones que han creat perfils falsos per amenaçar-me, he rebut moltes fotos d’homes despullats… El nivell d’assetjament que he rebut a través de les xarxes socials supera tots els límits de l'ètica i dels principis. M’agradaria dir que solament em passa a mi, però, desgraciadament, l’assetjament està dirigit a la majoria de les dones feministes de les xarxes socials.
"He rebut amenaces de violació, sexualització, se m’han creat pàgines porno i dibuixos despullada, hi ha persones que han creat perfils falsos per amenaçar-me, he rebut moltes fotos d’homes despullats, etc."
P: En molts dels teus vídeos advoques perquè els joves siguin escoltats; quina creus que és la causa per la qual no se us tracta seriosament?
R: Penso que als joves mai no se’ns ha tractat seriosament, però si entrem al camp de la política, perquè l’activisme, ens agradi o no, és política, i ja si li afegeixes el fet de ser dona i, a més, feminista, crec que s’ajunten una sèrie de factors que causen que hi hagi una burxa constant. Sí que el tema de l’edat hi té molt a veure, ja que se’ns infantilitza i, en el meu cas, la meva plataforma inicial és el TikTok, que és la plataforma dels balls i els riures. Tots aquests factors que he mencionat sumen perquè no se’ns tracti de forma seriosa.
P: Què n’opines de l’expressió ‘generació de cristall’?
R: A mi em fa molta gràcia l’expressió ‘generació de vidre’: per què som de vidre? Per demanar un psicòleg públic, per dir que volem unes jornades laborals i sou dignes, per voler-nos emancipar, per denunciar que no podem pagar el nostre lloguer i que amb 30 anys no és normal compartir pis amb 4 persones, per exigir que s’aturi el canvi climàtic, etc. A vegades sembla que hi ha una part de la generació adulta a qui molesta que nosaltres hàgim dit prou a una sèrie d’injustícies i de desigualtats que sempre s’han tolerat pels motius que sigui.
"A vegades sembla que hi ha una part de la generació adulta a qui molesta que nosaltres hàgim dit prou a una sèrie d’injustícies i de desigualtats que sempre s’han tolerat pels motius que sigui"
P: Per què has marxat de Lleida?
R: Primer m’agradaria destacar que a tot arreu on vaig reivindico que soc de Lleida, em molesta molt que creguin que soc de Barcelona. I la veritat és que ara que no hi soc valoro Lleida molt més. Ara soc a Barcelona perquè tinc moltes més ofertes professionals de les que hi havia a Lleida, però que no tenen res a veure amb les xarxes socials, tenen a veure amb l’advocacia, ja que ara estic en un despatx especialitzat en violència masclista, i no n'hi ha, a Lleida.
P: El teu contingut és en castellà, no t’has plantejat mai crear-ne en català?
R: Com que quan vaig començar no tenia ni idea d’on arribaria, ho vaig fer en castellà, perquè m’agrada la política estatal, i la gent se sorprèn quan dic que jo parlo en català, ja que és el meu idioma, i que tot ho faig en català, a excepció de les xarxes socials. I és cert que, com a dona catalana, hauria de potenciar l’ús de la meva llengua, sempre que puc ho intento, com en la col·laboració amb diferents mitjans catalans: quan puc faig les entrevistes en català, però bé, és un aspecte que encara he de treballar.
P: On es veu la Carla Galeote d'aquí a 10 anys?
R: Intento no pensar molt en el futur, perquè soc una persona que vol tenir-ho tot molt ben calculat, ja que em fa molta por la incertesa, i precisament el món de les xarxes socials i la política és molt incert, sigui perquè et ‘cancel·len’ o perquè no pots més a nivell de salut mental, que és una cosa que tinc molt present; quan la meva salut mental em digui prou, pararé. Per tot això intento no pensar en el futur, però sí que tinc una cosa clara, i és que m’agradaria continuar amb la defensa dels drets humans, sigui a les xarxes o com a advocada, fins on pugui.
