PREGUNTA: És dels alcaldes més joves de Lleida; va tenir alguna inquietud quan va decidir presentar-se per ser el paer en cap de Cervera?
RESPOSTA: El tema de l’edat el vaig decidir obviar, ja que sabia que tenia tant l’experiència com el coneixement i, a més a més, també tenia una gran voluntat per treballar per a la meva ciutat, amb la qual sempre he estat vinculat tot i estar vivint fora molts anys. Pensava fermament que podia aportar un canvi real, i m’hi vaig llençar apartant totes les preocupacions.
P: S’esperaven ser el partit més votat?
R: Al principi no tenia cap mena de previsió, però a mesura que s’anaven apropant les eleccions anàvem palpant els resultats que hi hauria. És cert que van ser molt millor del que ens esperàvem, però sí que ens imaginàvem que anirien bé, perquè sabíem que havíem presentat una opció molt viable i capaç de transformar el municipi, que és el que la gent demanava.
P: Quins són els principals objectius o reptes que tenen per aquest mandat?
R: Són molts, però principalment ho podem simplificar a aquests: adaptar el municipi al canvi climàtic i a la digitalització, que engloba tot el teixit empresarial, comercial, etc.; transformar-lo per tal que els seus ciutadans se sentin còmodes vivint-hi, que puguin sortir al carrer sense la preocupació que la vorera o el ferm està en mal estat…, és a dir, volem que Cervera sigui una ciutat en condicions de manteniment acceptables i segura.
"Volem que Cervera sigui una ciutat en condicions de manteniment acceptables i segura"
P: En quin punt es troba el projecte de millora de la connectivitat i la circulació a la zona dels semàfors, a la cruïlla entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Victòria?
R: Està en marxa. Aquest projecte ja hauria d’estar fet pràcticament, però la filosofia de treball que tenim nosaltres és diferent de la que hi havia fins ara. Per poder iniciar les obres era necessari l’enderroc d’unes cases, però aquesta actuació va estar encallada durant uns quants mesos, i nosaltres amb dues setmanes ho vam tirar endavant.
Ara mateix ja estem preparant la seva licitació, però cal destacar que, a nivell polític, encara estem polint com acabarà sent. La idea fonamental d’aquest projecte és la millora de la circulació i la connectivitat dins del municipi, i nosaltres en aquests moments estem mirant quina és la millor connectivitat d’aquest punt de Cervera, perquè des del principi teníem molts dubtes de si una rotonda és la decisió més idònia per millorar la circulació del municipi.
“Les obres per millorar la connectivitat i la circulació a la zona dels semàfors han de començar enguany”
P: Se sap més o menys quan començaran aquestes obres?
R: Aquest any, tenim clar que les obres han de començar tan aviat com es pugui, i ara mateix estem treballant per avançar els terminis alhora que ens repensem la direcció de cap a on volem portar el projecte, perquè, com he dit, sigui el més idoni per a la connectivitat de Cervera.
P: Actualment, s’estan realitzant obres a la Universitat de Cervera; ens podria explicar una mica quin és el seu objectiu respecte a l’edifici?
R: Respecte a la Universitat de Cervera, tenim un encall i és que l’edifici pertany a la Generalitat de Catalunya. Les obres que s’hi estan duent a terme ara mateix són de millora de l’eficiència tèrmica, el que fan és canviar un terç de les finestres que hi ha: com que és finançat pel Departament d’Educació, només es canvien les que pertanyen a l’Institut. Nosaltres, la línia que vam seguir des del primer dia, quan ens vam reunir amb els Serveis Territorials d’Educació i Cultura, era endreçar aquest problema, i ens vam preguntar: com ho volem fer? Primer pensem que és necessari que dins de la Generalitat es posin d’acord entre ells per passar la titularitat de mans del Departament d’Educació al de Cultura, perquè el Departament de Cultura és qui s’encarrega dins de la Generalitat del manteniment i la restauració dels edificis històrics. La primera reunió va anar molt bé, semblava que hi estaven d’acord, però encara no s’ha posat res en marxa. El nostre pròxim pas serà presentar una sol·licitud per reunir-nos amb la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, perquè entre altres coses que tenim damunt la taula, aquest problema es pugui resoldre com més aviat millor. Considero que ara mateix el més primordial que ens fa falta és el compromís real per part de la Generalitat per tirar endavant aquest projecte. Què faria falta? Doncs restaurant la façana mateix, que és la zona que més necessitaria restaurar-se; volem que la Generalitat afegeixi als pressupostos de l’any que ve aquestes obres de la Universitat. És molt important fer totes aquestes millores, perquè l’edifici es troba en unes condicions lamentables, no podem portar alumnes a visitar la universitat o a dur-hi a terme activitats si les columnes cauen a trossos. Totes aquestes actuacions es fan amb un projecte més elaborat al darrere, amb el qual volem omplir de vida la Universitat de Cervera, i que ja estem redactant.
"És necessari que dins de la Generalitat es posin d’acord entre ells per passar la titularitat de la Universitat de Cervera de mans del Departament d’Educació al de Cultura"
P: Podria explicar-nos les línies bàsiques d’aquest projecte que esteu preparant amb relació a la Universitat?
R: Nosaltres volem recuperar la Universitat de Cervera com a institució amb cursos d’estiu. I això, clarament, requereix que l’edifici estigui ben equipat. De fet, ja ens han arribat algunes propostes particulars de gent que li agradaria dur a terme cursos a la Universitat, per exemple, ens van proposar un curs internacional de periodisme. Sí l’edifici es trobés en condicions, podria cobrir aquesta demanda. Ara mateix tenim tot l’arxiu de la província de Barcelona, que és un espai magnífic, són kilòmetres d’estanteries de llibres que si se’ls hi podria donar un altre ús, els hi podriem donar una altra vida.
Estem redactant un projecte amb diferents espais que creiem que es podrien encabir a la Universitat, que no entraré en detall, però sí que hem pensat en què si volem portar gent de fora a la ciutat de Cervera, necessitem un espai on es puguin allotjar, amb la filosofia de què tinguin una experiència única dins aquest espai. Per exemple, al Palau de la Magdalena a Santander els estudiants es poden quedar a dormir al mateix palau, on s’estan impartint els diferents cursos. Si tenim espai sota les teulades de la Universitat, on podem encabir un alberg municipal, i aquí a Cervera també es barreja que hi ha una manca de places de pernoctació, perquè no podem pensar ja en un projecte integral amb un objectiu molt concret, que també es podria ampliar.
P: Parlem de les obres de la zona de Sant Domènec.
R: Doncs la zona de Sant Domènec n’és una de molt especial, ja que moltes de les nostres festes populars se celebren allà des de fa molts anys, com l’Aquelarre o les Festes de Sant Magí. Actualment estem duent a terme unes obres d’adequació de l’espai de Sant Domènec. L’espai de la central ja està tot restaurat, ara estan treballant en part del manteniment de les dues capelles laterals que tenim i, paral·lelament, estan dotant una altra zona amb calefacció, lavabos, sortides d’emergència i uns vestidors, per poder donar-li un ús d’equipament municipal, amb els serveis necessaris. Està previst que les obres acabin entre finals d’aquest any i principis del següent, si hi ha algun retard.
P: Enguany entenc que no heu pogut fer gaires canvis a la festa de l'Aquelarre, teniu pensades algunes novetats de cara a l'any que ve?
R: Començaria dient que no és una qüestió de ‘si hem pogut fer més o menys’, el que s’ha fet és el que hi havia, poca cosa hem millorat més, els tocs diferencials que hem pogut fer han estat en temes dependents de la Paeria, amb façanes i il·luminació nova…, bàsicament aspectes tècnics. De cara a l’any que ve, doncs, s’haurà d’estudiar si es podria fer un salt qualitatiu o no. L’Aquelarre és una festa que des del seu origen fins ara ha anat evolucionant, va començar amb unes activitats al carreró de les Bruixes per finançar una revista, i ha acabat essent un festival. El problema davant del qual ens trobem ara és que l’Aquelarre, com dic, és quasi un festival, però no compta amb el finançament d’un festival. A més, també hem de valorar si una ciutat com la de Cervera es pot permetre un festival amb les característiques de l’Aquelarre, aquest debat és el que pròximament durem a terme amb les diferents associacions vinculades a la celebració i també amb la ciutadania, per entendre quin tipus de festa volem a llarg termini, i que si realment volem apostar per un festival, quina seria la viabilitat econòmica per dur-la a terme, perquè tampoc volem que la Paeria s’ofegui econòmicament celebrant l’Aquelarre sense poder arribar-hi. Tenim clar que volem millorar-la i creiem que hi ha molt marge de millora, i a partir d’aquí hem de començar a treballar. Ara bé, quin són aquests canvis i quan es començaran a notar? Encara ho estem estudiant.
"El problema davant del qual ens trobem ara és que l’Aquelarre és quasi un festival, però no compta amb el finançament d’un festival"
P: Podria parlar-nos d’algunes de les propostes culturals que teniu pensades per aquest mandat?
R: Cervera culturalment som una ciutat molt rica, pel pressupost i els habitants que tenim ens poden equiparar, o inclús podem superar, amb ofertes culturals a qualsevol de les capitals de les comarques de Lleida. Que això, moltes vegades, és gràcies al voluntariat de les organitzacions que ens donen suport i confiança, que des de la Paeria volem continuarà treballant conjuntament , com s’ha fet fins ara. Però, on ens volem centrar aquest any és en el patrimoni, que per nosaltres és molt important. Cervera és la segona ciutat de la província de Lleida amb més patrimoni històric, i doncs nosaltres ens plantegem el repte de com assumir-lo. Des que vam començar vam dir que crearíem una regidoria expressament per gestionar el patrimoni, que la seva principal tasca seria elabora un pla estratègic de recuperació d’aquest. Paral·lelament, estem fent intervencions d’urgència en alguns edificis, com és el cas de la muralla, on hem tingut un problema a causa del seu estat crític. Hem decidit presentar el projecte de restauració d'un tram de les muralles a les subvencions del 2% Cultural de l’Estat, que no és la zona que es troba en més mal estat, però si és la que necessita una intervenció més urgent, ja que perilla la seva estabilitat. Hi ha una altra part de la muralla que es troba en pitjor estat, però està estable.
P: Quines són les vostres apostes per la joventut del municipi?
R: Ens enfoquem cap a dues perspectives: una és la fixació de talent, que també inclou l’atracció de jovent al municipi, i l’altra que hi hagi ofertes d’oci, perquè puguin gaudir de diverses activitats a la mateixa ciutat. La nostra principal proposta és recuperar les dues primeres plantes del sindicat per fer un espai pels joves de coworking, on puguin anar a treballar. En aquest sentit, també hem presentat el Taulell Jove d’Ocupació, on els joves es poden inscriure, tot i que encara no hagin acabat la carrera, per veure quins perfils professionals tenim al municipi, per poder conectar-los amb les empreses. I, per una altra banda, també estem pensant com millorar l’espai jove perquè es puguin sentir més còmodes vivint aquí.
P: Què representa per Cervera que el seu paer en cap sigui un dels senadors de Catalunya?
R: Jo soc el senador més jove de tot Espanya, i penso que és una oportunitat per Cervera i per totes les comarques de Lleida, pel Pirineu i per l’Aran, de fet n'hi ha tres que són del PSC, del qual formo part. I penso que és una oportunitat per donar veu al territori, traslladant les inquietuds i preocupacions de la ciutadania al Govern.
“D'aquí a 4 anys visualitzo una Cervera amb més de 10.000 habitants”
P: Com veu Cervera d’aquí a 4 anys?
R: Jo visualitzo una Cervera renovada, que es pugui veure el canvi cap a una ciutat molt més endreçada i adaptada per la gent gran i les persones amb discapacitat. Visualitzo una Cervera molt més dinàmica, amb unes ofertes culturals ordenades i que puguin coexistir. I que sobretot ja hàgim superat els 10.000 habitants, és a dir, que la ciutat estigui en camí cap al repoblament.
