Pregunta: Què va representar pel vostre equip de govern la majoria absoluta?
Resposta: Va ser una alegria immensa, però també és un repte, ja que la ciutadania d’Agramunt ha dipositat tota la seva confiança en el nostre equip, i ens sentim molt responsables de poder retornar aquesta confiança amb feina i reptes pel municipi.
P: Quins són els reptes que tenen per aquest mandat?
R: En tenim molts, un dels principals és posar les persones i el seu benestar al centre de totes les polítiques.
També impulsar i consolidar l’economia del nostre municipi mitjançant la potenciació del teixit empresarial agramuntí, que aquest punt aniria enllaçat amb aquest nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), que està a punt de ser aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme. Tot això ens permetrà que el municipi d’Agramunt pugui continuar desenvolupar-se, i permetrà que el polígon industrial pugui créixer, gràcies a la demanda d’empreses agramuntines i al conveni que hem signat amb INCASÒL.
Val a dir que a Agramunt tenim un teixit empresarial molt potent, tenim empreses capdavanteres que abasten diversos sectors (alimentari, metal·lúrgic, paper, reciclatge, porcí, automoció..), no només al món agroalimentari dels dolços, com serien els torrons i la xocolata. Així doncs, com que tenim aquest potencial empresarial, hem de dotar-lo d’espai al polígon, perquè puguin continuar exercint la seva activitat aquí a Agramunt. Com he mencionat anteriorment, això serà gràcies a aquest nou POUM, tenint en compte que les normes urbanístiques que tenim actualment al municipi són de l’any 1983, ja que tot i els nostres intents per tirar endavant aquest POUM, a causa de diferents factors no ho hem aconseguit, però aquesta vegada sembla que ja s’està encaminant.
P: Vostè ha estat la primera dona investida com a alcaldessa d'Agramunt, podríem parlar de les polítiques feministes que tenen pensades per al poble?
R: Jo crec que ha afectat la manera de fer política, humanitzant-la, ja que penso que les dones aportem un estil i forma diferents de treballar i de pensar les coses. És una manera diferent, més consensuada i de lideratges compartits en equip. Les dones tenim la necessitat de compartir les decisions i de buscar el consens. Cal destacar, que jo sí que soc la primera dona alcaldessa del municipi d’Agramunt, però els pobles del municipi d’Agramunt sí que han tingut alcaldesses i lideratges femenins, i també vull destacar que en aquesta legislatura tenim el primer equip de govern format per una majoria femenina a Agramunt.
Respecte a les polítiques, en la darrera legislatura amb l’exalcalde Bernat Solé, ja vam treballar molt per tal d’intentar inculcar la perspectiva de gènere a les diferents polítiques del municipi. Moltes de les figures que tenen més responsabilitat aquí a l’Ajuntament són dones.
P: La cultura també és un dels pilars més importants d'Agramunt?
R: A Agramunt som un municipi amb un ampli teixit associatiu, molt potent culturalment. Tenim moltíssimes entitats relacionades amb el món de la cultura, de la tradició popular i la imatgeria festiva, de la sardana, de la música, del teatre, etc., molt actives, això causa que el nostre municipi dugui a terme iniciatives culturals molt potents.
Moltes d’aquestes iniciatives culturals tenen el seu desenllaç en diferents cicles que organitzem des de l’Ajuntament, però ho fem juntament amb les diferents entitats de la vila.
De fet, en aquesta legislatura un dels projectes més potents que tenim entre mans és el de l’Antic Escorxador Municipals, que volem convertir en un equipament cultural. Un projecte que s’ha intentat tirar endavant des del 2003, ja que s’havia de reformar i rehabilitar gràcies a aquest 1% cultural del Ministerio, que fins ara no s’havia fet efectiu, i aquest setembre les obres ja estaran en marxa. Aquest equipament serà el que donarà resposta a moltes de les mancances culturals que patim a nivell de municipi, i que justament les tenim perquè som un poble culturalment molt potent.
P: A les portes de la Festa Major, ens pot explicar quines seran les novetats d'enguany?
R: Tenim una Festa Major també molt potent, amb activitats de tota mena, per totes les edats. Seran quatre dies molt intensos, més el dia de descans, que en diem el Dia de Sant Gos, comença el dijous 31 d’agost i acaba el dilluns 4 de setembre. Moltes de les activitats són organitzades per una Comissió de Festes, que ha estat renovada i que té molta gent implicada. I a més, altres entitats i establiments de la vila, han col·laborat amb diferents activitats per tal de potenciar, encara més, la Festa Major.
Aquest any, el que hem intentat, sobretot, és programar actes que siguin de casa, que destaquin la tradició, la proximitat i l’esperit agramuntins.
I també, aquesta edició, hem fet algun canvi a causa de la climatologia. Diumenge a la nit acostumàvem a tancar la festa amb l’enlairament de fanalets, però creiem que podria ser perjudicial, i recuperem el castell de focs artificial, en forma de piro musical, de la mà de l’entitat de diables d’Agramunt, l’Espetec. L’altra novetat d’enguany és que presentem dos caparrons nous, ja en teníem quatre, que són personatges rellevants d’Agramunt, i aquest cop n’hem creat dos més, elegits a partir d’unes votacions populars que fem durant les festes majors.
Penso que l’atractiu més important de la nostra Festa Major és que cada dia es pot gaudir de moltes activitats variades i destinades a totes les edats, des d’actes culturals, espectacles, música, balls, havaneres, sardanes, actes esportius, cercaviles…
P: Un altre dels eixos més rellevants pel vostre equip són els serveis a les persones.
R: Bé, una les nostres prioritats a nivell de govern, com he mencionat, és posar al centre de les polítiques municipals a les persones per treballar el seu benestar. Un dels factors que contribueix en aquest fet és poder tenir tots els serveis necessaris a Agramunt, i aproximar-los a tots els habitants de tots els pobles del municipi. Els diferents equips de govern que hem tingut hi hem estat treballant molt, i el que fem és intentar tenir el màxim de serveis a Agramunt, a l’abast no només dels agramutins i agramuntines, sinó també dels diferents municipis de la Ribera del Sió, ja que, tot i no ser capital de comarca oficial, sí que exercim certa capitalitat de la Ribera del Sió. M'atreveixo a dir que ho estem aconseguint, hem treballat per tenir el CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç), anteriorment havíem d’anar a Tàrrega, després vam aconseguir tenir una antena, és a dir, tenir unes hores d’aquest servei al municipi, i ara hem aconseguit tenir un CDIAP.
D’altra banda, anem implementant diferents polítiques de serveis socials, com ara també s’implementarà el servei d’orientació i atenció a les famílies, el servei d’intervenció socioeducativa, ara al setembre també engegarem el servei de suport al dol, que estem molt contents de poder acollir a l’espai cívic d’aquí Agramunt.
Bàsicament, hem anat creant diferents espais i equipaments per tal que la nostra vila sigui un referent de serveis, i així no haver-nos de desplaçar tant.
També ens vam ajuntar tots els pobles de la Ribera del Sió, per tal de reclamar tenir més metges a l’àrea bàsica de salut d’Agramunt, ja que com en altres llocs, a causa de la manca de metges que hi ha, algun metge que ens havia marxat o que s’havia jubilat no l’havien substituït. De fet, hem aconseguit que ens en posin un més, tot i que encara no en tenim suficient. Això ho hem fet bàsicament perquè de la mateixa manera que pensem que és important tenir tots els serveis a Agramunt, trobem igual d’important i imprescindible el fet de no perdre els serveis que tenim als petits pobles del municipi d’Agramunt, per lluitar, d’aquesta manera, contra el despoblament.
P: Parlem del projecte ‘Vibra’.
R: El projecte Vibra sorgeix d’un equip d’alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la UPC que estaven buscant un edifici en desús per rehabilitar-lo i destinar-lo a habitatges socials, per tal de dur a terme un projecte de carrera. Aquests nois i noies treballaven a l’àrea metropolitana de Barcelona, i van decidir treballar en l’àmbit rural, i per trobar un edifici apte a la comarca de l’Urgell, van contactar amb el servei d’habitatge del Consell Comarcal de l’Urgell.
Nosaltres des de fa uns anys tenim un centre especial de treball per a joves del Grup Alba, sota el nom Cal Carreter, on tenen un taller de fusteria, i on els joves de l’Alba poden fer estada diürna. I tot i que és un equipament funciona molt bé i n’estem molt orgullosos, ens trobàvem que els joves usuaris no tenien un lloc on viure i emancipar-se. I, d'altra banda, teníem l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, que estava en desús des del 1998 i que l’ajuntament va poder adquirir l’any 2012, a nivell d’estructura estava força bé, per tant, no s’havia d’enderrocar i estava organitzat d’una manera que podia seguir fent la funció d’habitatges.
Vam parlar amb el Grup Alba i vam decidir destinar l’antiga caserna a habitatges socials per als joves usuaris de Cal Carreter, però no teníem el finançament necessari per poder tirar-lo endavant, ja que és un projecte de gran envergadura, i vam començar a buscar finançament.
I quan vam creuar-nos amb aquests joves de l'ETSAV vam decidir presentar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, i el van seleccionar. Durant dos mesos i mig han estat treballant intensament, i han fet un treball brutal tant a nivell d’edifici com al seu entorn. El pressupost que teníem per fer aquesta obra el vam agafar dels recursos municipals, i amb aquests diners, patrocinis que han buscat els alumnes i el temps dels mateixos alumnes, s’han pogut rehabilitar part de l’estructura de l’edifici, la coberta, han fet tots els enderrocs, i han rehabilitat totalment dos pisos, dels vuit que hi ha. I ara estem treballant perquè, de cara al pròxim curs, es pugui continuar amb la rehabilitació dels altres habitatges. I ens agradaria que aquesta legislatura quedés acabat, perquè hem de tenir en compte a part dels habitatges, la planta baixa serà equipament municipal, destinada a serveis socials, i a la Policia Local, que ara mateix es troben en un espai que també s’ha de rehabilitar
Si no ho podem acabar amb aquests joves, estem buscant finançament d’altres administracions, i a més a més, estem destinant pressupost municipal per tirar-ho endavant.
És un projecte molt maco, perquè els nois i noies de Vibra són de diferents parts de Catalunya, i s’han adaptat molt bé al municipi d’Agramunt, i han fet una grandíssima feina.
P: Quines polítiques o projectes s'han desenvolupat per al jovent?
R: Hem començat a idear diferents projectes, per exemple, l’any passat vam crear un Camp de treball Local, en el qual treballem amb adolescents per detectar quins són els espais públics i mobiliaris urbans que s’han de millorar, perquè creiem que involucrar als joves a les polítiques per decidir com ha de ser el municipi, segurament els farà sentir més pertinents i el cuidaran més bé. Tot i que encara tenim molts reptes amb els joves, tenim certes mancances, com amb el tema d’habitatges, que penso que amb el POUM s'anirà desencallant, però queda molta feina per fer.
P: Quins són els projectes de futur?
R: Els projectes més grans de futur previstos són: acabar de rehabilitar l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, rehabilitar l’Escorxador Municipal, per donar resposta a l’àmbit cultural agramuntí i desenvolupar el nou POUM, que permetrà el creixement del polígon industrial. A més, també tenim el repte de treballar amb els diferents pobles adherits al municipi d’Agramunt, per tal de fer-los més atractius i de millorar-ne encara més els seus serveis, per lluitar contra el despoblament que estem patint, i per això tenim un projecte, que ha triat cadascun dels municipis, que treballem per desenvolupar-lo.
