Foto: Marina Rúbies
Pep Vall és un dels fundadors del Grup d'Ecologia i Medi Ambient (GEMA) de Tàrrega i també impulsor del naixement de la fira del Medi Ambient que té lloc a la mateixa ciutat. Vall celebra que es recuperin les descobertes de l’entorn organitzades pel Centre Cultural després de la pandèmia, a més de viure una nova edició de la fira del Medi Ambient, celebrada el cap de setmana del 16 i 17 d'octubre.
Pregunta. És impulsor de la fira del Medi Ambient des dels seus inicis. Com va iniciar-se la fira?
Resposta. Va començar amb el Grup d’Ecologia i Medi Ambient de Tàrrega (GEMA) l’any 1988, un grup de persones preocupades pel deteriorament del medi ambient com a secció del Centre de Cultura. Després ens vam independitzar, vam formalitzar els estatus propis i ens vam establir com una entitat privada sense ànim de lucre i amb personalitat pròpia. Dins d’aquesta agrupació ecologista vam idear accions per conscienciar. Entre elles, vam iniciar la fira amb la intencionalitat d’agrupar propostes i productes ecologistes i donar-les a conèixer a un públic més extens.
P. La fira, avui en dia, és gestionada per l’Ajuntament de Tàrrega.
R. Sí, estem molt contents que la fira estigui consolidada i ja tingui molta trajectòria. Hi ha algunes propostes que ja no en formen part, com el premi que vam idear sobre la tecnologia mediambiental i estaria bé recuperar-lo, perquè valorava les idees més emprenedores i ecologistes. Però ara ja no estic al capdavant. Ara com ara el president del GEMA és en Jaume Ramon, i sento molta satisfacció amb la feina que s’està fent.
P. Així i tot, segueix participant de les activitats que s’organitzen.
R. I tant, aquest cap de setmana vam recuperar les descobertes de l’entorn que realitzàvem amb els socis abans de la pandèmia. Vam descobrir els Patamolls de Granollers a la vall del Llobregós. És un espai fluvial, uns aiguamolls anomenats canyissars o patamolls que recullen les aigües del clot de Palou, un espai adequat per les aus migratòries, i on també es poden observar petits rèptils i altres especies, un espai natural en el secà de la Segarra.
P. I l’emergència climàtica és més evident que mai.
R. Ja fa anys que s’està avisant que la humanitat té uns hàbits de consum i vida que no són els adequats per ser sostenibles. De fet, Els límits al creixement (en anglès The Limits to Growth) és un informe encarregat a MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) pel Club de Roma que va ser publicat en 1972, poc abans de la primera crisi del petroli. L’autora principal de l’informe, en el qual van col·laborar 17 professionals, va ser Donella Meadows, biofísica i científica ambiental, especialitzada en dinàmica de sistemes. Estem parlant d’un informe publicat fa més de 49 anys, i encara que el discurs segueix sent el mateix o pitjor, encara hi ha escepticisme i immobilisme.
P. Què podem des de la societat per aportar el nostre gra de sorra?
R. Sempre es repeteix el lema de “pensa global i actua local”. És per això que activitats com la descoberta de l’entorn són molt adequades. La gent ha anat desenvolupant obsessions per visitar indrets molt llunyans i exòtics, i sovint s’oblida que tenim a l’abast un ecosistema riquíssim i desconegut per a molts. Convé descobrir el que tenim al costat de casa, cuidar-ho i donar-li el valor que es mereix. Aquest tipus d’activitats són molt necessàries per adquirir més consciència i preservar els regals de la natura que tenim al costat de casa.
P. S’està millorant en qüestions de medi ambient i conscienciació?
R. Depèn. Com per exemple, l’any 2007 es va aprovar l’Eix Transversal Ferroviari que facilitaria les comunicacions a l’abast de tothom i milloraria els temps de desplaçament. Després, amb el canvi de govern, tot això es va aturar, perquè es considerava que “no era urgent ni prioritari”. El projecte que volia unir Lleida, Igualada, Manresa, Vic i Girona amb tren fa més de set anys que està parat i el govern continua creient que no és el moment de tirar-lo endavant.
Això implica que hi ha projectes de transport més ecologistes ja aprovats que, per motius polítics, s’han aturat sense sentit. Mentre segueixin succeint aquestes coses, serà molt difícil millorar i avançar cap a vies més respectuoses en vers el medi ambient, i oferir alternatives de desplaçament més verdes a la població. És comprensible que hi hagi gent que prefereixi agafar el cotxe per desplaçar-se fins a Barcelona, si tarda només una hora, en comparació a les més de dues hores i mitja que es tarda en tren. És vergonyós, i alternativa més sostenible que aquesta no hi és.
P. Ja que parlem de globalització, la cultura del medi ambient és més forta a Europa?
R. A Europa hi ha més cultura i consciència ecologista, i a més sempre han tingut períodes de riquesa més extensos. Això facilita que hi hagi més preocupació pel medi ambient, en canvi aquí és fàcil que les necessitats econòmiques tapin la necessitat de buscar alternatives sostenibles. Les fluctuacions econòmiques del nostre territori no han plasmat mai una preocupació en vers el medi ambient per aquest motiu, i això suposa que no hi hagi formació de generacions antigues, ni sembla que els governants tinguin present la importància de l’emergència climàtica.
