Els col·legis professionals són òrgans reguladors per a l'exercici de les professions, garantint que es compleixin determinades maneres de procedir i que es reuneixin els requisits essencials i bàsics per poder exercir la professió.
Jaume Celma és el president del Col·legi de Psicologia de Lleida i amb ell parlem sobre la situació actual de la salut mental i el paper de la psicologia en la prevenció, tractament i acompanyament de les persones afectades. També explica Celma la delicada situació de l’àmbit de la psicologia en la salut pública i les dificultats d’atenció per falta de recursos.
Celma també explica el nou fenomen de l’intrusisme professional: “l’increment de les malalties i la falta de recursos en la salut pública ha provocat l’aparició de desaprensius que ofereixen serveis sense acreditar coneixements acadèmics regulats que habilitin els seus mètodes”. Una pràctica que pot derivar en riscos físics i mentals, lesions o malalties derivades de males praxis que posin perill la salut dels pacients.
Psicologia i psiquiatria, ens pots posar en situació?
R: De fet la psicologia és relativament jove, estem parlant de voltants del 1970, amb anterioritat la psiquiatria tractava tot el ventall de la salut i trastorns mentals, feia psicoanàlisis i també prescrivia els psicofàrmacs. Amb l’aparició de la psicologia es va derivar a la nova especialitat el tractament dels hàbits, tècniques de conducta, treball amb els pensaments, emocions i les psicoanàlisis, però no podia prescriure els psicofàrmacs.
És evident que s’han incrementat les malalties mentals i, en aquest escenari, quin paper hi juga la psicologia?
R: Les malalties mentals s’han fet més visibles en els darrers tres anys, podríem detallar que des de la crisi sanitària de la COVID, però la situació es remunta als inicis del segle XXI. Ja es preveia que aquest mil·lenni seria el de les malalties mentals. Una nova epidèmia a causa de la pressió social a les exigències dels entorns personals que ha provocat en un gran nombre de persones símptomes d’angoixa i depressió per no poder seguir el ritme. Cal tenir en compte que som el país d’Europa amb més alt nivell de prescripció de psicofàrmacs i entre els cinc primers en la diagnosi d’ansietat i depressions.
Durant el període de COVID es van agreujar les simptomatologies en moltes persones de no poder resoldre els conflictes interns per si mateixos i com afrontar els canvis que s'estaven produint en la societat. Un entorn que pretenia que totes les persones responguessin de la mateixa manera a les exigències, laborals, econòmiques o socials.
L’escala de la salut mental cada cop afecta més els joves. Per algun motiu en especial?
R: S’està constatant que cada cop apareixen símptomes en edats més prematures, crec que, per una banda, a causa dels canvis continus del sistema educatiu. Els joves cada cop estan més perduts i no tenen referents. Cal tenir clar que el pitjor que li pot passar a un ésser humà és submergir-se en la incertesa, i en aquest moment és un fet inaudible.
La ciència què preveu per les malalties mentals?
R: Hem de tenir clar que hi ha malalties que no tenen cura actualment, perquè la ciència no ha avançat prou. Esquizofrènia, depressió major, trastorns bipolars i diversitats funcionals, simptomatologies que patiran majoritàriament les persones més vulnerables.
El sistema de salut pública com contempla el servei de psicologia?
R: Actualment la temporalitat d’atenció de la psicologia en la salut pública està entre els dos mesos de visites. És un període totalment insuficient, no es pot tractar a una persona cada dues setmanes o cada dos mesos. És una manera de perxejar, de posar una tireta sobre una ferida oberta. No es pot tractar un problema emocional veient una persona cada dues setmanes. Aquest escenari obliga les famílies a buscar altres alternatives que, moltes vegades, econòmicament els són inaccessibles.
Creiem que actualment la demanda és tan gran que els nostres governants s'haurien de plantejar destinar més recursos a resoldre una greu situació d’un nombre considerable de població.
R: Hi ha una enorme deficiència en la salut pública i les administracions no són prou sensibles a aquesta realitat que al final repercuteix greument en els usuaris i les seves famílies. Per què no s’ofereixen més places?, ens preguntem tots plegats. A Catalunya actualment hi ha 9 psicòlegs per cada cent mil habitants, a Espanya en són 6 i a Europa la mitjana és de 18 professionals per cada cent mil habitants.
A Espanya només existeix una especialitat, la psicologia clínica, a altres països n’hi ha vuit o deu. Això ha de millorar, perquè si no s’amplia el ventall d'especialitzacions difícilment podrem afrontar la realitat del tractament de les malalties mentals i la seva diversitat, sobretot en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Diuen que aquesta darrera està en portes de la seva implantació pròximament, però de moment res oficialment.
La malaltia provoca addiccions? Estan directament relacionades?
R: Podríem dir que en alguns casos l’addicció pot venir provocada per pal·liar els símptomes de la malaltia mental, consumeixen com a percepció que els millora el benestar emocional, però no sempre es dona el cas i estan directament relacionades. Les addiccions es consideren trastorns mentals per si soles, per exemple, la ludopatia és una addicció que és tractable. L’una no és conseqüència de l’altra i l’altra no és conseqüència de l’una.
Heu engegat una campanya de visibilització de la psicologia, ens ho expliques?
R: La realitat és que ha aparegut un teixit intrusiu considerable que cal frenar i per aquest motiu hem arrencat una campanya de visibilització del sector professional de la psicologia, que s’impulsa des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. És conscienciar la ciutadania sobre la importància de consultar amb un professional de la psicologia col·legiat en cas de necessitat d'atenció psicològica, atès que són els únics que ofereixen garanties com la fonamentació científica, la seguretat legal i deontològica i l’atenció especialitzada.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya alerta que la pràctica de l’intrusisme laboral afecta negativament la salut de la ciutadania en general i perjudica seriosament la imatge i la feina dels i les professionals de la salut.
Els psicòlegs catalans disposen d’un fons per aquelles persones que no disposen de recursos per accedir a l’atenció psicològica, a través del projecte Psicoxarxa Solidària, que dona accés a assistència gratuïta a les persones que ho requereixen i que no puguin assumir-ne la despesa.
