Els Premis Comte Jaume d’Urgell reconeixen a persones i entitats dels Països Catalans, que per la seva força cultural, original trajectòria i capacitat de comunicació, fan que siguin exemples per a fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans.
Per això, aquest premi anual atorgat per la Paeria de Balaguer és una reproducció a escala real del segell que usava el comte Jaume d’Urgell. El Comtat d’Urgell, amb la seu al Castell Formós de Balaguer, esdevé centre de la cultura durant la Catalunya comtal i amb aquest premi, aquesta missió cultural, travessa els segles fins als nostres dies.
En l’edició de 2023 han format part del jurat Josep Vallverdú, narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria literària; Arnau Torrente, paer de cultura, comunicació i turisme de Balaguer; Dolors Pifarré, representant d’Òmnium Lleida; Jaume Montfort, vicepresident del Consell Comarcal de la Noguera; Anna Oliver, advocada i activista cultural, i presidenta de l’Acció Cultural del País Valencià; Joan Biscarri, doctor en Psicologia; Francesc Canosa, periodista i director de La Mira; Teresa Farré, representant del Casal Pere III - Ateneu de Balaguer; i Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer.
Els Premis Comte Jaume d’Urgell tenen dues categories: individual i col·lectiva. Quant al premi col·lectiu, en l’edició de 2023 s’atorga a la Revista L’Avenç, per la seva trajectòria i contribució al coneixement, la cultura i la seva gran capacitat de comunicació arreu dels països de parla catalana. Actualment, L’Avenç està dirigida per Josep M. Muñoz.
L’Avenç és una revista d’història i cultura, de divulgació i de reconstrucció crítica del passat, però també sobre la Catalunya contemporània. La publicació va néixer l’abril de 1977 a iniciativa d’un grup d’estudiants universitaris, amb la voluntat d’avançar cap a la normalització de la cultura catalana durant la transició democràtica. Durant els primers anys la publicació va mantenir la història com a principal eix, i a partir de finals dels anys 90 es va fer un gir per atorgar més pes a la cultura. Recentment, la direcció de L’Avenç va anunciar que aquest mes d’abril sortiria el seu darrer número, el 500, ja que degut a la falta de suports institucionals i privats, i la progressiva reducció del nombre de subscriptors, fa inviable la seva continuïtat tal com és avui. Tot i això, la seva tasca seguirà des de l’editorial i des del format web.
Pel que fa a la categoria individual, s’atorga el premi a Ignasi Aldomà i Buixadé, geògraf, doctor per la Universitat de Barcelona, 1990; i professor de la Universitat de Lleida.
Durant els anys de la transició democràtica Ignasi Aldomà es va implicar activament en diversos moviments socials, especialment en aquells que afectaven la pagesia, com va recollir al llibre ‘La vaga dels tractors. Conflictes agraris a l'Urgell, 1977-1978’, 1986. És autor d'obres com ‘La crisi de la Catalunya rural’, 1999; ‘Amb el permís de Barcelona’, 2000 —el qual va ser finalista del Premi d'assaig Josep Vallverdú; i ‘Atles de la nova ruralitat’, de 2009.
Aldomà va participar en la transformació de la ruralitat de les comarques de Lleida, a través del Manifest de Vallbona per a la construcció d'un canal Segarra-Garrigues, i del Compromís per Lleida, constituït el 2007 per impulsar el desenvolupament integral de les comarques de Lleida. També va intervenir en la redacció de l'informe per a la constitució de la nova comarca del Pla d'Urgell, en l'elaboració dels Plans Comarcals de Muntanya, el Pla Territorial General de Catalunya i el Pla General de Lleida de 1995. Dels seus darrers treballs, en destaquen ‘La lluita per l'aigua a Catalunya’, 2007; i ‘El mirall americà, un imperi de càndids i pragmàtics’, 2008.
Els premis es lliuraran el pròxim dissabte dia 22 d’abril, durant els actes de la II Nit de la Cultura, que se celebrarà al castell Formós de Balaguer.
