Redacció | Foto: Diputació de Lleida
Ahir, diumenge 8 de gener, Artesa de Segre va esdevenir l’escenari de la tercera entrega de ‘Preludi’, el concert amb el qual l’Institut d’Estudis Ilerdencs dona la benvinguda a l’any des del 2021, sempre amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida com a protagonista.
En aquesta ocasió, ‘Preludi’ va adoptar el nom de ‘Preludi 23’ i l’epígraf de ‘So de somnis’ per oferir, davant el públic que es va aplegar al Cubbtural d’Artesa de Segre, un repertori basat en dues suites del compositor romàntic Piotr Ilitx Txaikovski com són ‘El Trencanous’ i ‘El Llac dels Cignes’.
‘So de somnis’ feia referència al paper de la música com a mitjà per deixar volar la imaginació i la fantasia, més enllà de les paraules i de les imatges, a les quals estem sovint més acostumats. Per plasmar aquesta voluntat en un programa simfònic, l’Orquestra Julià Carbonell va oferir, sota la direcció d’Alfons Reverté, dues suites que tenen en comú ser la banda sonora de sengles ballets que ens acosten al món dels contes, de la fantasia i fins i tot dels somnis.
El concert va comptar amb la presència, entre d’altres, de Joan Talarn, president de la Diputació i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; d’Estefania Rufach, vicepresidenta segona de la Diputació i vicepresidenta de l’IEI; Juanjo Ardanuy, director de l’IEI; i Maria Cusola, alcaldessa d’Artesa de Segre.
Tal com va recordar Joan Talarn en la seva intervenció, l’elecció d’Artesa de Segre com a escenari de ‘Preludi 23’ va obeir al fet que, l’estiu passat, aquesta localitat i altres poblacions properes de la Noguera es van veure colpides per diferents incendis. És per aquest motiu que l’IEI va voler donar la benvinguda al nou any des d’aquest escenari i traslladar a tothom el seu desig de pau, felicitat i cultura, en aquesta ocasió a través d’una música que va convidar a somiar i a creure que un futur millor és possible. Tot plegat, va dir Joan Talarn, “per començar un cicle de 365 dies amb els millors dels ànims i les predisposicions”, i com a “símptoma de vitalitat i resiliència, la mateixa amb la qual vau defensar-vos fermament en el trist episodi dels focs de l’estiu passat”.
Joan Talarn va acabar la seva intervenció posant en valor “l’orgull de ser rural, de ser de poble, l’aposta per allò que és local, que és nostre i ens fa singulars”, en aquest personificat en Artesa de Segre, “un dels municipis que representa què és viure al món rural, amb 20 nuclis de població més la capital en un terme municipal molt gran amb una baixa densitat de població”.
