Quaranta anys de la riuada més tràgica de la història de Balaguer

Redacció | Foto: Extretes del Llibret La Riuada 1982 publicat pel Diari Segre

Quaranta anys endarrera, justament durant les Festes del Sant Crist, la ciutat de Balaguer vivia una de les tragèdies més important de la seva història. 

L’any 1982 va ser un any replet de notícies de tota mena, des de l’entrada de Maradona al Barça, fins a la mort de Grace Kelly en un accident de tràfic. El 7 de novembre tots els mitjans estaven bolcats amb la notícia de l’arribada del Papa Joan Pau II a Catalunya, ja que se suposava que seria la gran notícia del dia. El que ningú esperava era que, al mateix dia, el riu Segre es desbordés des del Pirineu fins a Lleida deixant pluges rècord, una vintena de vides perdudes, 12 desapareguts i 7 de morts, i destrosses milionàries (edificis, terres de conreu, carreteres, ponts, camins veïnals…) des d’Andorra fins a la desembocadura del Segre, a la Granja d’Escarp, convertint-se així en una de les riuades més tràgiques de la història de la zona. A més a més, durant les Festes del Sant Crist a Balaguer, les atraccions es van muntar a prop del riu, i amb la inundació, l’aigua va arrasar amb gran part de les atraccions.

Fins al dia d’avui encara es continuen treballant perquè no es repeteixi mai un fet com aquest, només l’any 2018 la Paeria de Balaguer encara duia a terme actuacions, amb un cost de 90.000 euros, per millorar els voladissos que es van fer després de la històrica riuada, per evitar que a llarg termini ocasionessin problemes en l’estructura del pont.

Cal remarcar que no fou la primera vegada que els ciutadans de Balaguer presenciessin un fet com aquest. Cada trenta o quaranta anys el riu recordava la seva presència als ciutadans del municipi, tot i que no es van començar a documentar fins a l’any 1617, i no es disposa de material gràfic de cap riuada prèvia a l’any 1907. Les més recents són les de l’any 1937 i 1982. En aquesta última riuada el cabal d’aigua va superar els 2000 m³/s i el nivell de l’aigua, al seu pas per Balaguer, va superar el de la riuada de 1907. Cal tenir en consideració que tot i que la de l’any 1907 va ser més intensa (3250 m³/s) en aquell temps encara no existia el carrer Pere III ni el Pont Nou els quals van tenir un efecte de canalització en la riuada del 1982.

Desirée Solà Brich tenia 16 anys quan van succeir els fets, i que va viure els fets ens explica que els fets van ser molt impactants “veure com saltava l’aigua les cases del Portalet inundades”. Per sort la seva família no es va veure afectada, ja que no vivien prop del riu. Durant aquella Solà època estudiava a 1r o 2n de BUP a l’Institut Ciutat de Balaguer, i declara que un dels professors, que “era molt actiu i solidari”, va organitzar un grup de voluntaris amb els alumnes i van anar a ajudar amb la neteja a totes aquelles persones que se’ls havia inundat la casa o el seu negoci durant l’incident. “Vam anar al magatzem d’una persona que coneixia per ajudar-la a treure el fang, i recordo hi havia una capa de fang, va ser una escena molt impactant”.

La riuada va causar un gran pànic entre els ciutadans, que alguns van haver d’evacuar les seves cases, veien com s’inundaven. L’artista Marcel·lí Bergé va pintar una obra arran de la riuada de 1982 anomenada ‘Pànic’, i de la qual se’n va fer donació a la Paeria de Balaguer l’any 2012.

Rosa Maria Vilaseca, veïna de Balaguer, explica que aquell dia, eren les 9 del vespre, i estava passejant per la ciutat quan va veure com uns operaris tallaven les baranes del pont del riu “Vaig preguntar i em van dir que venia una riuada. Ningú es creia que podia haver-hi una riuada d’aquelles dimensions, com per haver de tallar el riu”. Vilaseca detalla que els seus pares, com molts altres balaguerins, van estar al carrer per veure com pujava el nivell del riu. Els seus tiets vivien al carrer del riu, i a causa de la riuada es van quedar aïllats fins que els bombers els van rescatar. “Tot i la situació de perill per mi va ser una situació molt emocionant, hi havia molta gent al carrer, un neguit molt gran per saber com estava la tothom, persones que marxava a altres pobles on tenien familiars…” afirmava Vilaseca. Recorda que els edificis van quedar inundats a les plantes baixes i pàrquings, a més era la Festa Major, i les firetes estaven muntades al costat del riu ‘No van tenir temps de desmuntar-les i l’aigua se les va endur’.

Lleida

La ciutat de Lleida també va patir el desbordament del riu Segre, Antoni Siurana, llavors alcalde de la ciutat de Lleida, que ho va ser durant 22 anys, va fer una entrevista amb el diari ‘20minutos’, on va explicar com va viure els fets del 7 de novembre del 1982.  “L'aigua semblava que rugia… Realment posa els pèls de punta recordar-ho”. L’antic alcalde va remarcar que aquell dia mai s’oblidarà, de fet a Lleida van dedicar una placa commemorativa als fets, situada a l’altura de fins a on va arribar l’aigua, a la zona que es va inundar aquell dia.