Conflictes de toponímia als Pallars

La Vall Fosca, al Pallars Jussà, és segurament una de les zones amb més conflictes lingüístics pel que fa a la toponímia. Respecte al nom del municipi, la Torre de Cabdella, pels filòlegs i l'aprovat oficialment és amb 'b', però no pensen el mateix els habitants de la vall, entre ells el mateix ajuntament, que prefereixen escriure'l amb 'p'. El mateix succeeix amb el nucli de Cabdella. L'alcalde, Josep Maria Dalmau, diu que es tracta d'una qüestió històrica i sentimental i que algun dia s'haurà de corregir l'error. Les mateixes discrepàncies sorgeixen amb el nom de Saurí, al Pallars Sobirà. Mentre tots els veïns i a la documentació antiga s'escriu Seurí, amb 'e', oficialment ho escriuen amb 'a'. La Vall Fosca, al Pallars Jussà, és segurament una de les zones amb més conflictes lingüístics pel que fa a la toponímia. Respecte al nom del municipi, la Torre de Cabdella, pels filòlegs i l'aprovat oficialment és amb 'b', però no pensen el mateix els habitants de la vall, entre ells el mateix ajuntament, que prefereixen escriure'l amb 'p'. El mateix succeeix amb el nucli de Cabdella. L'alcalde, Josep Maria Dalmau, diu que es tracta d'una qüestió històrica i sentimental i que algun dia s'haurà de corregir l'error. Les mateixes discrepàncies sorgeixen amb el nom de Saurí, al Pallars Sobirà. Mentre tots els veïns i a la documentació antiga s'escriu Seurí, amb 'e', oficialment ho escriuen amb 'a'. L'argumentació dels veïns de la Vall Fosca, inclós l'ajuntament, a l'hora de defensar Capdella amb 'p' és que aquesta darrera grafia està basada en el costum i en la tradició. Es tracta, doncs, d'un petit conflicte entre la ciència lingüística i el sentiment local. L'ajuntament utilitza exclusivament la forma escrita amb 'p' i lamenten que les senyalitzacions en carreteres o mapes apareguin amb 'b' i arriscar-se així a possibles problemes. L'alcalde de la Torre de Cabdella, Josep Maria Dalmau, explica que a la Vall també tenen altres conflictes com el poble de Guiró. Els veïns del poble sempre l'han anomenat Aguiró. Per la carretera que porta al poble es pot veure una 'a' sobreposada als cartells indicadors. Dalmau explica que hauran de reservar una petita partida econòmica per fer un estudi rigorós de l'origen dels noms dels pobles i d'aquesta manera poder demostrar que a la Vall sempre s'han dit d'una determinada manera i no com els volen imposar els filòlegs. Al Pallars Jussà també hi ha conflicte al poble d'Hortoneda. Pels veïns la 'h' que apareix als cartells és una imposició i ho demostra un cartell antic d'indicació del poble, que encara conserven a tocar del nou que no portava la 'h'. Al Pallars Sobirà un cas de conflicte d'aquesta mena és el del poble de Saurí. Els veïns defensen que hi ha documentació del segle XVII i actes judicials en les que ja s'escrivia amb 'e' i no entenen el perquè no es vol acceptar l'evolució d'aquesta paraula com s'ha acceptat la de tantes altres. Per posar un exemple diuen que de la mateixa manera que ha evolucionat Barcino fins a Barcelona també es pot acceptar l'evolució d'un canvi d''a' per 'e' en el topònim Saurí. La gent del poble també diu que es tracta d'una tema d'identitat el poder-ho escriure com ho pronuncien. Un altre conflicte d'aquestes característiques el trobem a la Val d'Aran amb Baqueira o Vaqueira. El propi ajuntament ha oficialitzat el nom Baqueira amb arguments d'ús, nom acceptat per la població i utilitzat en documents escrits. Per això el Nomenclàtor Oficial de Catalunya el contempla així, tot i mantenir l'originari Vaquèira per a la muntanya. Vaquèira és el topònim en aranès d'aquell indret que en català sona igual però s'ha traduït amb la grafia Baqueira. Alguns aranesos creuen que s'ha produït una duplicació de topònims, segurament per manca de cura cap a l'origen toponímic occità. El Nomenclàtor Oficial de Toponímia de Catalunya contempla el topònim Baqueira com a única opció per al nom de la vila, mentre que a l'indret li manté el nom de Montanha de Vaquèira, en aranès. Argumenten que la llei de política lingüística diu que l'únic nom correcte dels llocs és la seva versió catalana i, en el cas de la Val d'Aran, l'aranès. Així doncs, creuen que caldria revisar el Nomenclàtor i acceptar Vaquèira tant per la muntanya com per al poble.