Carme Junyent ja té una plaça al seu nom al Palau d’Anglesola

L’acte d’inauguració ha comptat amb la participació dels fills de la lingüista i ha servit per donar el tret de sortida a la segona edició del Palau de la Llengua que se celebra durant tot el dissabte

Inauguració de la plaça Carme Junyent del Palau d'Anglesola ©JordiBonilla
photo_camera Inauguració de la plaça Carme Junyent del Palau d'Anglesola ©JordiBonilla

La lingüista Carme Junyent, que va morir el passat setembre, té des d’aquest dissabte una plaça amb el seu nom al Palau d’Anglesola, en una zona rodejada de carrers d’altres literats com Miquel Martí i Pol o Josep Pla. L’acte d’inauguració s’ha fet aquest dissabte com a tret de sortida de la segona edició d’El Palau de la Llengua, el congrés de reflexió sobre la llengua catalana.

Durant l’homenatge, els fills de Carme Junyent han agraït la voluntat de l’Ajuntament del Palau de dedicar una plaça a la seva mare. Andreu Junyent ha volgut recordar el llegat de la lingüista “en demostrar que defensar la llengua no és una cosa fàcil i que tots hem de portar dins nostre”.

Junyent va ser l’encarregada d’inaugurar la primera edició de les jornades lingüístiques

Per la seva banda, l’alcalde del Palau, Francesc Balcells, ha destacat que “aquelles persones que dediquen la vida a un tresor com la parla, es mereixen un reconeixement”. Durant l’acte, el mecenes i escriptor Antoni Gelonch ha dedicat una glossa a Junyent en la qual ha recordat la “capacitat d’escolta” de la lingüista, “una virtut que ens manca radicalment”.

El debat sobre música i llengua al Palau de la Llengua 2023 ©JordiBonilla
El debat sobre música i llengua al Palau de la Llengua 2023 ©JordiBonilla

La segona edició d’El Palau de la Llengua ha arrencat a dos quarts de dotze amb una taula rodona sobre música i llengua amb la participació de Joana Jové (Selva Nua), Cesk Freixas, Ven’nus i Arnau Tordera. Durant el debat s’ha reflexionat sobre el paper dels mitjans i la indústria en la difusió de la música catalana i sobre l’abisme entre els artistes més mainstream i la perifèria, sovint poc representada.

Alguns dels ponents, com Freixas, han denunciat que “el català als mitjans musicals és una quota” i que gran part de les mancances venen determinades per “la falta d’un Estat que recolzi la producció en català”. Pel que fa a l’accent nord-occidental, Jové també ha volgut destacar “que als grups de Lleida sempre se’ns acaba preguntant per l’accent” i que sovint això desvirtua el discurs que es dona del seu projecte.

Les ponències continuaran al llarg del dia al voltant de la creació de contingut cultural en català amb convidats de renom com Marta Marco, Roger de Gràcia o Judith Colell.