Fondarella esdevè capital de la recerca amb les Jornades d'Estudis Mascançà

La trobada organitzada pel Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà ha reunit una vintena d'investigadors amb estudis sobre temes com les famílies de Fondarella, els Canals d’Urgell durant la Guerra Civil o la descoberta de la tenalla de Vallverd

Presentació de l'estudi sobre famílies fondarellenques de Joan A. Gómez en el marc de les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell ©CRPUMascançà
photo_camera Presentació de l'estudi sobre famílies fondarellenques de Joan A. Gómez en el marc de les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell ©CRPUMascançà

Les XIV Jornades d’Estudis sobre el Pla d’Urgell han atret aquest dissabte 14 d’octubre un centenar de persones a la sala de l’ajuntament de Fondarella. L’acte, organitzat pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà ha comptat amb una vintena d’investigadors que han presentat les seves ponències de diferents àmbits d’estudi.

Joan Yeguas obrint les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell ©CRPUMascançà
Joan Yeguas obrint les Jornades d'Estudis del Pla d'Urgell ©CRPUMascançà

El doctor en historia de l'art i conservador del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Joan Yeguas, ha ofert la ponència inaugural. Al llarg d'aquesta ha desmuntat Falsos mites al Pla d’Urgell com la inexistència d'història de la comarca prèvia al Canal d’Urgell, la confusa denominació del “clot del dimoni” o el topònim de Castellnou de Seana, conegut com "el de les tres mentides", ja que el poble no té castell, no és nou i no pertany a Seana, factors dels quals Yeguas n'ha tret l'entrellat.

La benvinguda ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Carles Palau; l’alcalde de Fondarella, Xavier Acosta i el president de Mascançà, Jaume Suau.

La primera taula d’història ha estat conduïda pel mateix Yeguas i ha comptat amb les presentacions de Ramon Miró sobre el culte al Santcrist de Bormio, la venda d’un censal de Miralcamp el 1583 a càrrec de Marta Planas, el ducat d’Almenara Alta i el Palau de Margalef per part de Felip Gallart i Vicent Lladonosa i, finalment, Esteve Mestre ha explicat el desenvolupament dels Canals d’Urgell durant la Guerra Civil.

La segona taula d’història, moderada per Jordi Bonilla, ha comptat amb la presentació de Joan A. Gómez a partir d’un estudi realitzat pel periodista i Teresa Grañó sobre les famílies de Fondarella al llarg dels segles.

Després de la pausa-cafè ha tingut lloc la taula d’arqueologia, moderada per Joan Yeguas, amb un gran nombre de ponents que han parlat al voltant de l’Edat del Bronze Ple i l’Edat del Ferro al Pla d’Urgell, la tenalla de Vallverd descoberta recentment i les darreres actuacions a l’església de Santa Maria de Linyola. Acte seguit, s’ha donat pas a la taula de geologia i botànica que ha comptat amb la presentació d’Antoni Mayoral sobre cervell de gat a la Serra, conduïda per Josep Camps.

Les ponències presentades aquest dissabte a Fondarella quedaran recollides en el quinzè volum de la revista Mascançà que veurà la llum el 2024. 

La darrera taula ha estat la dedicada a la pedagogia, l’associacionisme i l’antropologia, la qual ha estat moderada per Jaume Suau. Tal com porta fent any rere any, Ton Solé ha presentat una comunicació dedicada als mestres i escoles del municipi on se celebren les jornades, enguany Fondarella. Ha agafat el relleu Marta Rallo amb una investigació sobre la biblioteca Glòria Tudela de Vilanova de Bellpuig i, la mateixa Rallo juntament amb Jordi Cebolla, han exposat el seu treball en l’inventari festiu del Pla d’Urgell. Ha clos la matinal la presentació de Pere Solà sobre la Societat Recreativa l’Amistat de Mollerussa.