La directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol, ha ofert la conferència ‘Les dones dels Canals d'Urgell. Passat, present i futur’ en el marc dels actes del 8 de març

Redacció | Foto: Fundació Canals Urgell

La Fundació Canals d’Urgell ahir va reivindicar el rol de la dona al llarg dels 160 anys d’història dels canals, tractant de recuperar el protagonisme femení oblidat de l’entitat, en el marc de l’acte commemoratiu del 20è aniversari de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU). Així, la directora de la Fundació Canals d’Urgell, Maribel Pedrol, va impartir diumenge 12 al matí la conferència ‘Les dones dels Canals d'Urgell. Passat, present i futur’, xerrada que va coincidir amb les commemoracions del 8 de març, Dia de la Dona.

Pedrol va emmarcar el paper de la dona, sovint oblidat, en el si dels Canals d’Urgell, precisament en l’any que se celebra el 160è aniversari de la seva construcció. La directora de la Fundació Canals d’Urgell ha dedicat la commemoració “a la gent, a honorar i donar veu i rellevància a qui ho va fer possible”. En aquest sentit, Pedrol admet que la història dels Canals presenta un buit en l’àmbit femení. “La gent del canal són tots. La veu de qui el va pensar, de qui el va pagar, de qui el va construir, dels qui el van rebre i també dels qui el van mantenir i el van gestionar fins avui en dia. Els Canals d’Urgell sempre han estat tractats en masculí i crec que ja ha arribat l’hora de donar veu a les dones que sempre hi han estat presents”, assegura. Pedrol es considera representant d’una generació de dones que ha estat capaç de fer-se un espai, cada cop més gran, en una empresa caracteritzada per ser un espai tradicionalment masculí.

Després de la xerrada, a partir de les 12.00 hores, ha tingut lloc una sessió de portes obertes i una visita guiada a l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell.

La modernització dels Canals d’Urgell, un projecte de país

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d’Urgell contribuirà a la millora de l’autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs, la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d’altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d’aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent-hi el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.600 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d’euros de cara al pròxim any 2023. El projecte s’ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d’Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s’han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l’economia verda.