Redacció | Foto: Ajuntament de Miralcamp
Miralcamp ja compta amb el seu propi poble agermanat: Tepeji del Río de Ocampo, de l'estat d'Hidalgo, Mèxic. La unió entre els dos pobles es va formalitzar el passat 8 d'octubre, quan un equip de representants de Miralcamp va arribar-se fins aquesta població d'ultramar per signar el document d'agermanament, juntament amb els representants de Tepeji del Río. Es va signar el conveni d’agermanament per duplicat, en català i en espanyol, quedant una còpia de cada en les respectives administracions locals.
Aquest agermanament ha sorgit del vincle establert recentment entre dos arbres característics d'ambdues poblacions, l'Alzinerà del Quelàs i l'Árbol-Buzón, una aliança promoguda a través de la poetessa Dolors Sans i la historiadora i promotora cultural María Guadalupe Huicochea per la similitud entre les històries dels dos arbres. El passat mes d'abril, Miralcamp va rebre la visita de dos representants de Tepeji del Río, Óscar Lugo i Marcelino Santana, per signar el preacord d'agermanament entre els dos arbres. Ara, s'ha anat un pas més enllà, i s'han declarat les dues poblacions germanes de forma oficial, amb la voluntat de promoure l'intercanvi cultural entre ambudes regions, unides per les arrels d'aquests arbres i les seves històries particulars.
Durant la seva estada a Mèxic, que va tenir lloc entre el 4 a l’11 d’octubre, l'alcaldessa de Miralcamp, Carme Ribes; el tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Sanitat, Medi Ambient, Jaume Verdés; la regidora de Joventut, Festes i Esports, Sara Cambray; la poetessa i protectora de l'Alzinera del Quelàs, Dolors Sans; i la també protectora i cuidadora de l'alzina, Josefina Sans, van conèixer de primera mà la regió a través d'un seguit d'activitats programades pels representants de la zona.
El primer tinent d'alcalde i regidor d'Educació, Sanitat i Medi Ambient, Jaume Verdés, en destaca “el tracte servicial i gran amabilitat” que van rebre durant l'estada, durant la qual també van poder conèixer la història i la cultura local de la regió a través de visites arqueològiques, en museus i en comunitats indígenes, de les quals van extreure'n grans lliçons, com que, cap als anys 200-500 dC, tenien uns coneixements de l'àmbit de la salut molt avançats “que aquí no arribarien fins uns quinze segles més tard”, segons explica el tinent d'alcalde.
