Jordi Abella, director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Sovint sentim explicar al nostre padrí com vivia ell de petit i se’ns fa estrany imaginar-nos que a casa no tinguessin llum, aigua corrent o lavabo. També sobta que cada any matessin alguns porcs i que ells mateixos es fessin els embotits... i que, a més a més, ho poguessin conservar durant tot l’any sense tenir nevera. La visita a Casa Gassia suposa viatjar al passat i descobrir unes formes de vida que poden servir-nos per entendre el nostre present. Per conèixer l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, on s’hi troba Casa Gassia, hem parlat amb Jordi Abella, el seu director. Sovint sentim explicar al nostre padrí com vivia ell de petit i se’ns fa estrany imaginar-nos que a casa no tinguessin llum, aigua corrent o lavabo. També sobta que cada any matessin alguns porcs i que ells mateixos es fessin els embotits... i que, a més a més, ho poguessin conservar durant tot l’any sense tenir nevera. La visita a Casa Gassia suposa viatjar al passat i descobrir unes formes de vida que poden servir-nos per entendre el nostre present. Per conèixer l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, on s’hi troba Casa Gassia, hem parlat amb Jordi Abella, el seu director. Parla’ns de l’Ecomuseu. De quin tipus d’instal·lació és tracta? A diferència dels museus tradicionals, l’Ecomuseu no es sols un edifici, sinó que s’escampa territori enllà per tal d’explicar la vida de les valls que el conformen. Es vertebra a partir de centres patrimonials repartits pels pobles de l’entorn. Actualment s’ofereixen diversos espais: Casa Gassia, la serradora hidràulica d’Alòs d’Isil, el conjunt monumental de Son i el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal d’Escaló. I Casa Gassia? És una casa aneuenca del segle XVIII que es troba al mig del nucli antic d’Esterri d’Àneu. És un exemple de casa agro-ramadera representativa d’una època en què la base de l’economia local era, quasi exclusivament, la pagesia i la cria del bestiar. La visita a Casa Gassia suposa viatjar al passat i descobrir unes formes de vida que poden servir per entendre el present. Què és el que va portar a Jordi Abella a crear l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu al 1994? Es va voler recollir la filosofia dels museus que s’estaven fent a França ja des dels anys 60 on hi havia una clara vinculació entre el museu i el territori. La concepció del museu que varem voler importar havia de tenir una vinculació estreta amb la gent del territori i la línia principal d’activitats havia d’anar dirigida a la població local. Paral·lelament a la creació del museu pròpiament dit, volíem recuperar patrimoni i crear dinàmiques de participació i desenvolupament local. Aquests objectius s’han complert passats més de 10 anys de la inauguració de l’Ecomuseu? Els inicis van ser difícils. Nosaltres fèiem un discurs molt innovador que ara comença a veure’s com a normal i a estar més present. Defensàvem l’interès que el patrimoni pot generar. Ara mateix tenim un equip permanent de 6 persones treballant i gestionant diferents equipaments com Casa Gassia, la Quadra de Carma, la Serradora d’Àreu, diferents esglésies de la zona... però creiem que encara hi ha molt per fer ja que la cultura i el patrimoni no està sent utilitzat en tot el seu potencial. Per tant, queda un llarg camí per recórrer encara. Quins són els reptes de futur de l’Ecomuseu? Crear una xarxa d’equipaments culturals a la zona del Pirineu crec que és vital, d’aquesta manera podríem optimitzar els recursos i potenciar conjuntament els museus. Un dels sectors en el que hem de treballar de manera ferma és en la potenciació de l’artesania local com es ara la terrissa. I també és molt important treballar conjuntament amb el concepte turisme i cultura. Crec que hem d’arribar molt més lluny. Hem d’aprendre a veure el desenvolupament local no sols com un impuls econòmic sinó també com a qualitat de vida. Quanta gent passa anualment per l’Ecomuseu? Més que el nombre de persones comptabilitzem el nombre d’usuaris. En el conjunt d’activitats que organitzem: cursos, conferències, cicles de cinema, visites guiades... hi passen uns 24.000 usuaris.