La mirada reflexiva del ballarí i coreògraf Roberto Olivan sobre la crisi actual inaugura el 29è Dansàneu

Text: Redacció / Foto: Joan Blanco

El Dansàneu, el festival de cultures del Pirineu, ha inaugurat aquest diumenge a la tarda la seva 29a edició a Santa Maria d’Àneu, centre espiritual de les Valls d’Àneu (Escalarre – La Guingueta d’Àneu). Ho ha fet amb un solo encarregat per a l’ocasió al ballarí i coreògraf Roberto Olivan, Premi EFFE 2019-2020 a la creació del festival Deltebre Dansa i Premi Nacional de Cultura. L’organització del festival ha canviat les seves dates (tindrà lloc del 23 al 30 d’agost) i ha adaptat la programació a les mesures sanitàries i de protecció necessàries per garantir la seguretat dels artistes, públic i equip del festival.

Olivan ha presentat una peça de caràcter reflexiu i bellesa inqüestionable en què planteja que “la sortida (del moment actual) és cap a dins, cap a l’interior”. Olivan explica que “Mudem la pell per continuar en la recerca d’una millor versió de nosaltres mateixos. Els ideals que en un temps passat ens identificaven, ara ens contradiuen”, assegura el creador.

L’església de Santa Maria d’Àneu ha penjat el cartell d’entrades exhaurides dies abans de l’estrena, a la qual ha assistit la consellera de Cultura Mariàngela Villalonga.

Olivan és un dels noms propis de la dansa al nostre país però també reconegut internacionalment. Fou Premi EFFE 2019-2020 a la creació del Festival Deltebre Dansa i Premi Nacional de Cultura 2014. Actualment és el director de ROPA / Roberto Olivan Performing Arts, companyia de dansa que neix a Brussel·les l’any 2001. Així mateix, dirigeix el Festival Deltebre Dansa, esdeveniment internacional celebrat anualment des del 2004 i del qual també n’és el fundador. “La nostra és una mirada de nord a sud, que busca complicitats amb artistes que admirem i que, en el cas concret d’Olivan, despleguen projectes singulars com el magnífic Deltebre Dansa”, afirma la directora del Dansàneu, la periodista Rut Martínez.

Després de l’espectacle inaugural amb la dansa contemporània com a protagonista, ha estat el torn de la música tradicional del grallista Manu Sabaté, al costat del violinista francès Romain Baudoin. Un duet sempre en recerca de les possibilitats tímbriques i expressives dels instruments d’arrel que han actuat a l’aire lliure.

Des de demà dilluns i de 10 del matí a 2 del migdia es podrà visitar l’exposició Calendari dels pagesos. 150 anys mesurant el temps als baixos de l’Ajuntament d’Esterri. La mostra és una producció del Museu Etnològic de Barcelona i d’Edicions Tomàs SCP i commemora els 150 anys de la primera edició del Calendari dels Pagesos.

També demà a les 7 de la tarda a l’església de Sant Pere a Sorpe, el Dansàneu recorda amb Palmira (música i teatre) la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) a través de la dramatització dels seus dietaris i d’un recull de les cançons que va escriure en la dècada de 1930. La veu i presència d’Elisenda Rué i la guitarra d’Izan Rubio ajudaran a recuperar aquest patrimoni literari i musical que es commemora aquest any, en el 125è aniversari del naixement de Jaquetti. Abans de començar l’actuació, la comissària de l’Any Jaquetti (commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya), Carme Oriol, i el músic i investigador, Artur Blasco, recordaran la figura de Jaquetti i el seu vincle amb el Pallars.

A 2/4 d'11 de la nit i a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu s’estrenarà el documental de cultura popular Prendre-se’n, les bitlles de l’Alt Pallars al segle XXI de Ramon Alaró. Produït per la Mancomunitat i el Consell de les Valls d’Àneu, aquesta producció audiovisual difon a través del joc una part del riquissim patrimoni cultural aneuenc que ha sabut reinventar-se de nou, transformar-se i adaptar-se a un món globalitzat, industrialitzat, farcit de canvis en les formes de vida, en l’àmbit familiar, en els oficis, en la literatura oral, en les festivitats i tradicions però també en els jocs.

Propostos singulars per donar suport als artistes i creadors del país

Tot i el context actual, el Dansàneu presenta propostes úniques i singularitzades amb l’objectiu de donar suport als artistes i als creadors del país, així com de posar en valor el patrimoni artístic i natural d’Àneu. Moltes de les propostes que s’hi podran veure seran estrenes i han estat creades específicament per al Dansàneu, com és el cas de l’espectacle INFIERNO V.I.P. del mateix Olivan o les mescles d’El Petit de Cal Eril amb la dansa de Montserrat Selma o la companyia de circ contemporani Nilak amb el músic pirinenc Arnau Obiols.

A causa de la Covid-19, el festival d’aquest 2020 potencia els espectacles programats a l’aire lliure i que contemplin aforaments amplis per facilitar l’accés del públic a les propostes. En aquest sentit, es recuperen espais de gran format com el recinte firal d’Esterri d’Àneu i se n’incorporen de nous com el Castell de València d’Àneu (Alt Àneu), el Jardí de Gallimó (al nucli urbà d’Esterri) o l’excepcional església de Sant Víctor a Saurí (Sort), sumant d’aquesta manera una subseu ubicada a la Vall d’Àssua.

A més, el Dansàneu proposa una ruta poètica que generarà material audiovisual d’ús per al Consell Cultural i que s’ha encarregat a l’escriptor Jordi Lara, inspirant-se en el seu programa de Tv3 Il·luminats. Per últim, el festival de les Valls d’Àneu ha entrat per primera vegada en el programa Parelles de ball de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya gràcies a un acord de col·laboració subscrit amb l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu.

Noms propis del festival

El Dansàneu proposa als artistes actuacions fetes ad hoc per al festival i/o que incloguin alguna adaptació o singularitat en la seua representació a les Valls d’Àneu. Enguany, més enllà de la creació de Roberto Olivan que ha treballat a Santa Maria (Escalarre – La Guingueta d’Àneu) des d’unes dies abans de l’estrena per finalitzar el seu solo in situ, també destaca la proposta de Les Impuxibles Des-espera en què la compositora i pianista Clara Peya farà créixer juntament amb Ariadna Peya i Marc Soler l’espectacle precedent de només 15 minuts i articulat a partir del seu disc AA (Analogia de l'A-mort, 2019, Satélite K).

També es podrà veure una versió diferent de l’espectacle Ovidi 25, una producció del festival Barnasants en l’any del seu 25 aniversari i en record als 25 anys de la mort d’Ovidi Montllor, que el Dansàneu proposa singularitzar incorporant la dansa en diversos temes a càrrec de la companyia d’arrel Factoria Mascaró.

Un dels plats forts del festival és sens dubte la fusió de la ballarina Montserrat Selma amb la música d’El Petit de Cal Eril, en una de les propostes ja avançades el desembre de 2019 juntament amb la imatge del festival, que és obra de l’artista Paula Bonet.

Espai de coproducció i treball en xarxa amb altres festivals

En el marc del compromís de producció i/o coproducció del Dansàneu, entès com un suport a l’artista i un treball en xarxa fonamental amb d’altres festivals i marcs d’exhibició del país, hi trobem altres propostes singulars. Així, per exemple, destaca l’acompanyament a la companyia de circ contemporani NILAK que estrenarà una proposta plantejada en format de residència artística al costat del músic pirinenc Arnau Obiols.

També en aquesta línia de treball en xarxa destaca la producció, encàrrec del Dansàneu, a la companyia Factoria Mascaró, fundada pel ballarí i coreògraf Joan Serra -fundador i ànima del Dansàneu fins a la seua mort-, al costat del grup de polifonia vocal masculina La Nova Euterpe. Per a l’ocasió, els artistes estrenaran un projecte amb voluntat de rodatge (es podrà veure també a la Fira Mediterrània de Manresa) que parteix de la recuperació d’algunes peces litúrgiques populars (goigs, principalment, entre ells un Magníficat de la Vall d’Àssua) arranjades específicament per Jaume Ayats. El dibuix d’acompanyament artístic als creadors finalitzarà amb l’espectacle de cloenda que anirà a càrrec de Júlia Farrero. L’artista lleidatana presentarà acabada la seua proposta Teia, basada en la tradició fallaire dels Pirineus, ja acabada a la plaça de l’església de Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu, el 30 d’agost a les 11 de la nit.

A banda d’aquestes propostes, el Dansàneu també programa noms propis de la música d’arrel com el duet Criatures de Marçal Ramon i Ivó Jordà (doble passi a Sant Víctor, Saurí, el dimecres 26 d’agost), les Marala Trio a Esterri d’Àneu (Jardí de Gallimó, el divendres 28 a les 11 de la nit), el duet de música tradicional Daura (dissabte 29 a les 12 hores, al jardí de l’Hostal Vall d’Àneu), l’Orquestrina Trama (diumenge 30 a les 12 del migdia al castell de València d’Àneu) i la mescla de música tradicional i dansa contemporània que signa la ballarina basca Nerea Martínez amb l’espectacle Biraka (dissabte 29 a les 11 de la nit a l’església dels sants Just i Pastor, a Son).

Venda d'entrades

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha posat a la venda de manera anticipada les entrades a tots els espectacles de pagament (també n’hi ha de gratuïts). En total, són més de 1.800 localitats de pagament que en cap cas superen el 50% de la capacitat de cada recinte.

La compra d’entrades del Dansàneu es pot realitzar anticipadament a través del web del Dansàneu i del web del propi Consell Cultural i també presencialment a la seu del Consell, a Esterri d’Àneu, de dilluns a divendres de 9 del matí a 2 del migdia. La venda anticipada finalitza 24 hores abans de la realització de l’espectacle.

El preus dels espectacles oscil·len entre els 6 i 12 euros i inclouen, en alguns casos, un tast de productes aneuencs.

Sobre el Dansàneu

El Dansàneu és un projecte impulsat pel Consell Cultural de les Valls d’Àneu amb el suport del Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya (Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural i Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques), els municipis aneuencs (Ajuntaments d’Esterri d’Àneu, Alt Àneu, Espot i La Guingueta d’Àneu) i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Compta amb el patrocini de la Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs) i el suport de l’Ajuntament de Sort. Hi col·labora l’Obra Social ‘la Caixa’.