Laura Cortés (ACN)
Guissona va rebre fa un any 350 refugiats ucraïnesos que fugien de la invasió russa, iniciada el 24 de febrer de 2022. Un any després, segueixen al municipi 175. “Això vol dir que s'hi han adaptat i s'hi han sentit acollits”, destaca l'alcalde de Guissona, Jaume Ars. El 95% dels ucraïnesos que s'han quedat a Guissona viuen amb familiars o amics que ja estaven instal·lats al municipi mentre que l'Ajuntament continua ajudant en el seu dia a 10 refugiats, que van arribar sense xarxa, a buscar feina o a tramitar les ajudes de 400 euros aprovades pel govern espanyol. A més, un any després continuen arribant refugiats, com la mare de la Myroslava Didyk, que fa un mes i mig que ha arribat d'Ucraïna veient que el conflicte s'allarga.
La Myroslava fa 13 anys que viu a Guissona, amb el seu marit i els seus fills. Fa un any, poc abans que esclatés la guerra, la seva germana va venir de visita i ja s'hi va quedar. Els seus pares eren a Ucraïna i tot i que viuen en la zona d'Ivano-Frankivsk, que està allunyada dels conflictes, vol que la seva mare, Maria Kuziuk, es quedi a Guissona.
La mare va arribar fa un mes i mig de visita. La intenció era passar a Guissona un parell de setmanes, però finalment ha decidit quedar-se. És per això que aquesta setmana la Myroslava l'ha acompanyat a l'ajuntament a fer els tràmits per empadronar-se com a refugiada. El seu pare, en canvi, segueix a Ucraïna. Té una granja, amb vaques, cavalls i porcs, i “és complicat deixar-ho tot”, reconeix Didyk.
Persones com la Maria venen, mentre d'altres han marxat. La majoria dels ucraïnesos que van arribar fa un any a Guissona i ja no hi són, han tornat a les seves ciutats d'origen o a la frontera amb Polònia. Alguns d'ells han anat a altres punts de Catalunya on tenien família o amics.
Aconseguir feina a través del SOC
No només a Guissona van arribar refugiats. Altres municipis lleidatans també en van acollir. La Júlia Yaitska, per exemple, va arribar el març de 2022 a Fondarella. Els primers dies van ser “complicats” reconeix, però 11 mesos després està més integrada al municipi. Està aprenent català i ha començat a treballar gràcies a un programa del SOC. A primera hora neteja a l'Ajuntament, després va a la guarderia a ajudar amb el menjador i a la tarda fa tasques administratives a l'escola.
A més de la Júlia, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell ha aconseguit donar feina a dues persones més a través del SOC, un programa al qual no va poder accedir l'Ajuntament de Guissona, tot i tramitar-ho i ser un dels municipis de Catalunya amb més arribada d'ucraïnesos tenint en compte la seva població.
Un centenar de refugiats al Pla d'Urgell
Al Pla d'Urgell van arribar un centenar de refugiats, principalment dones i menors d'edat. La majoria tenien xarxa d'amics o familiars, la qual cosa va “facilitar” en part la feina des del servei d'acollida. En un primer moment es van fer entrevistes individualitzades per saber quines eren les necessitats de cada persona, explica la treballadora social Maribel Mateu, tècnica d'immigració del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.
Per a les persones que van arribar sense xarxa es va fer una crida a ajuntaments i veïns perquè cedissin habitatges. En van aconseguir 7 que van servir per allotjar aquelles persones que havien arribat a la comarca sense conèixer ningú. A Bellvís, per exemple, l'ajuntament va habilitar uns mòduls a l'alberg de temporers i va acollir una desena de persones i a Castellnou de Seana, l'ajuntament va cedir un pis on es va allotjar una família de cinc, un matrimoni i els tres fills.
Mateu reconeix que mai s'havia trobat amb una situació com aquesta, perquè “va ser sobrevinguda; havíem d'actuar i no teníem recursos”. Un any després, han comprovat que més de la meitat dels refugiats que van arribar al Pla d'Urgell han marxat a altres països o a altres punts de Catalunya. Pel que fa a l'altra meitat, els que s'han quedat, la majoria estan treballant, o perquè han trobat feina pels seus propis mitjans o a través del SOC.
