L'ànima del Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana no es deixa encadenar

Cal Serra va aplegar el passat dissabte, 12 de gener, més d’un centenar de persones que van voler visitar el Pessebre vivent, que aquest any ha patit una important escapçada, ja que no s’ha representat en tot el seu esplendor. La casa on cada any té lloc el Pessebre, Cal Serra, fou cedida fa uns anys per Francisco Serra i Puig, natural de Guissona i veí de Sant Guim, al Grup la Marinada amb la condició que allí s’hi representés el pessebre. Tal com ha informat el president d’aquesta associació cultural, Jaume Oliva, per qüestions legals, se’n va fer càrrec l’Ajuntament. (+) Cal Serra va aplegar el passat dissabte, 12 de gener, més d’un centenar de persones que van voler visitar el Pessebre vivent, que aquest any ha patit una important escapçada, ja que no s’ha representat en tot el seu esplendor. La casa on cada any té lloc el Pessebre, Cal Serra, fou cedida fa uns anys per Francisco Serra i Puig, natural de Guissona i veí de Sant Guim, al Grup la Marinada amb la condició que allí s’hi representés el pessebre. Tal com ha informat el president d’aquesta associació cultural, Jaume Oliva, per qüestions legals, se’n va fer càrrec l’Ajuntament. Aquesta cessió contemplava una clàusula que obligava el Grup a fer les reformes pertinents per a deixar-la en les millors condicions que permetessin la representació de les escenes. Oliva va afegir que en aquesta cessió també hi apareix una altra clàusula que dóna a entendre que, en cas de no representar-s’hi el pessebre, Cal Serra, passaria a mans del consistori, i que els ha mogut a celebrar el pessebre un any més, encara que de dimensions més reduïdes. La vetllada va començar amb el discurs de Jaume Oliva, que, des del balcó de Cal Serra, va adreçar-se als visitants aplegats a la plaça, i els va agrair la seva assistència. En acabar la visita al pessebre, el balcó de Can Serra, va reunir els rapsodes improvisats, Marta Raich, Robert i Manel Cama, i Cesc Rossell, en substitució de Pere Raich i Lluís Posada, que van recitar el Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra. Un sopar popular a la vora del foc, amb torrades i llonganissa, va cloure la vesprada.