La polèmica de les restes jueves de Tàrrega, a debat a la Soll

La tècnica del Museu Tàrrega Urgell, Anna Colet, va remuntar-se als fets de l'any 2007 com a precedent de la problemàtica actual lamentant que les restes que es van endur "s'han perdut per sempre"
La tècnica Anna Colet explicant la problemàtica del cemenitir jueu a la Soll ©JordiBonilla
photo_camera La tècnica Anna Colet explicant la problemàtica del cemenitir jueu a la Soll ©JordiBonilla

L'arqueòloga i tècnica del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega, Anna Colet, va revelar ahir tots els detalls del procés pel qual les restes funeràries de la Necròpolis de Roquetes de Tàrrega van ser sostretes la setmana passada per dipositar-se a Collserola. Ho va fer en el marc d'una xerrada organitzada per La Soll per tal de contextualitzar els fets.

Colet es va remuntar a un primer litigi que va tenir lloc el 2007 en el qual es van endur 158 despulles sense avís fruit d'un pacte entre la Generalitat i la comunitat jueva de Barcelona. Després del rebombori mediàtic, el problema va restar oblidat fins que l'estiu del 2023 surten a la llum dos nous cossos a una zona on s'estaven fent obres.

Arran d'això, aquesta vegada es van emportar més restes que hi havia a les fosses comunes del recinte funerari targarí de l'any 1348, moltes de les quals amb signes de violència, el que converteix en "un conjunt únic a Europa", segons la tècnica, amb violència documentada i la particularitat de poder observar i estudiar les marques de tall.

L'any 2009 es va crear un pla d'intervenció arqueològica en cementiris jueus i cal comunicar les troballes a Patrimoni i a les comunitats jueves, malgrat que "tenim una llei de patrimoni i som un país aconfessional", va afirmar la responsable.

La problemàtica amb els cossos jueus es remunta al 1992 a Ottensen, a Alemanya, i s'ha produït a diverses ciutats europees

Malgrat que es pugui presentar un recurs, "les restes ja les hem perdut per sempre", explicava Colet. En la tradició jueva, cal que els cossos estiguin enterrats a terra i seguint unes particularitats que l'espai per al culte jueu de Collserola permet. Així i tot, l'arqueòloga va assenyalar que "abans que jueus són targarins".

Des de La Soll van sumar-se a les crítiques pel "silenci administratiu" de l'Ajuntament de Tàrrega i la Generalitat de Catalunya, a qui van demanar algun posicionament sobre la polèmica generada al voltant de les 84 restes que es van endur la setmana passada del Museu.