La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, va cloure divendres 24 de març els actes d’homenatge a l’anarcosindicalista Salvador Seguí, en la commemoració del centenari de la seva mort. En paraules de la consellera, “l’acte s’emmarca en una estratègia de país més àmplia, de reconeixement de totes les persones que van lluitar pels drets i les llibertats de les quals gaudim avui”. A més, va reivindicar la importància històrica de Salvador Seguí “com a sindicalista, com a heroi de la classe treballadora, com a català i catalanista compromès amb els ideals de la llibertat, la igualtat i la justícia social”.
Ubasart també va subratllar la importància de difondre la memòria democràtica entre el jovent, perquè “que les noves generacions coneguin referents com ara Salvador Seguí és imprescindible per construir una ciutadania més madura, més democràtica, amb esperit crític”.
Les celebracions commemoratives van consistir, d’una banda, en la descoberta d’un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica a la casa materna de Salvador Seguí a Tornabous i, de l’altra, en l’organització de la conferència “Les vides del Noi del Sucre: el llegat de Salvador Seguí a la Catalunya del segle XXI”, a càrrec de l’historiador Xavier Domènech, en conversa amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, a l’Espai Lluís Companys, ubicat al Tarròs.
El Noi del Sucre
Salvador Seguí i Rubina (Lleida,1887 - Barcelona, 1923), conegut com el Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista a Catalunya, a principis del segle XX. De formació autodidàctica, era partidari d’educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme.
Seguí propugnà la unificació de tots els obrers d’Espanya, tot i mantenir el catalanisme. Partidari d’una aliança entre els sindicats de la CNT i la UGT, aconseguí la convocatòria conjunta de la vaga general del 18 de desembre de 1916. L’any següent, la CNT i la UGT convocaren una vaga general el 13 d’agost, que fou durament reprimida, amb 71 morts (37 a Catalunya), 164 ferits i 2.000 detinguts, entre els quals hi havia el mateix Seguí.
El 1918, Seguí fou elegit secretari general de la CNT al congrés de Sants i projectà la creació d’un partit polític obrer d’àmbit català, iniciativa que no fou ben rebuda per alguns sectors anarquistes ni per la Federació Patronal. El novembre de 1920 fou detingut, juntament amb 63 militants sindicals i polítics republicans d’esquerres, com ara Lluís Companys, i fou empresonat al castell de la Mola (Maó). Un cop alliberat, retornà a Barcelona, on fou assassinat juntament amb Francesc Comas. Els autors del crim mai no foren detinguts.
