Text: Albert Segura Lorrio (ACN) i Redacció / Foto: Albert Segura Lorrio (ACN)
Una quarantena de representants del món local s'han reunit aquest dilluns a Terrassa per defensar la gestió pública de l'aigua. Municipis com Bellpuig, Barcelona, Girona, Sant Cugat del Vallès o Vilafranca del Penedès han escenificat la unió de forces per reclamar poder decidir des dels ajuntaments i altres ens locals quin tipus de gestió del servei d'aigua és més favorable per als seus ciutadans, i denuncien l'embat judicial que les empreses privades duen a terme per mantenir el servei en les seves mans a partir del que consideren un ofec de l'administració. En aquest sentit, asseguren que treballaran de manera col·lectiva per posar els interessos col·lectius de les localitats i els seus veïns per davant dels beneficis econòmics.
Els representants municipals s'han trobat en un punt emblemàtic de la ciutat de Terrassa, l'emblemàtic dipòsit d'aigües de Can Boada, i que corona una ciutat que l'any 2018 va canviar la gestió privada del servei d'aigua per un de municipal. La trobada ha estat una mostra de força dels líders locals, des d'alcaldes fins a presidents de consells comarcals d'arreu de Catalunya, que han volgut posar de manifest les dificultats que s'han trobat a l'hora de voler fer el pas que fa més de dos anys va fer la ciutat amfitriona.
"Demanem una normalitat política, que a Catalunya es pugui decidir el futur d'un servei lliure i democràticament", assenyala el president de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Púbica, Eloi Badia. En aquest sentit, denuncia "actituds agressives" per part de les empreses privades que assumeixen a dia d'avui les concessions, que han presentat contenciosos i querelles independentment del color polític que governa el municipi que planteja la municipalització del servei.
"Les judicialitzacions tenen un nom, abús de dret", ha advertit la tinenta d'alcalde de territori i Sostenibilitat de Terrassa, Lluïsa Melgares. En aquest sentit, ha animat els municipis a seguir fent pinya per combatre les empreses privades i apostar fermament per una gestió pública de l'aigua.
Per la seva part, l'alcalde de Bellpuig, Jordi Estiarte, explica que «ens han denunciat (Agbar -Sorea-) perquè les grans empreses privades amb interessos en el sector de l’aigua consideren que la gestió municipal de l’aigua basant-se empreses de participació pública, com pot ser Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (GIACSA), ens gestor del Consorci per la Gestió d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), a Bellpuig, s’ha fet sense concurrència en base a concurs de licitació sinó que els plens municipals han acordat canviar el model de la gestió de l’aigua cap a la remunicipalització «. Estiarte afegeix que «la integració a l’AMAP comporta un canvi de la norma de gestió de proveïment d’aigua potable als municipis que opten per passar a prestar aquest servei de forma directa mitjançant una societat anònima de capital íntegrament públic i de la qual són socis els diferents municipis".
Agbar ha denunciat dos municipis de la demarcació de Lleida: Bellpuig i Tremp.
Manifest conjunt
Els participants han fet públic un manifest contra les judicialitzacions derivades de les accions municipals per recuperar el control públic del servei. En el document, exigeixen que es respecti les decisions preses des dels ajuntaments, elegits de manera democràtica per la ciutadania.
"En el cas de municipis petits, amb poc personal i recursos limitats, aquesta actitud hostil dels operadors privats té un efecte intimidatori", assenyalen en el document. Aquesta situació fa que en moltes ocasions s'opta per ajornar les gestions per la despesa econòmica i de temps per als seus treballadors que suposa.
