L'acusada de quedar-se amb 220.000 euros dels més de 400.000 que la seva tieta, morta el 2009, va deixar en herència a 26 legataris, entre entitats, particulars i institucions de Tàrrega, diu que l'encarregat de repartir l'herència era el marmessor. L'home, però, va morir quan faltaven més de la meitat dels diners per repartir. El fill del marmessor, que treballava amb ell en la gestoria familiar, ha explicat que l'advocat de dues nebodes de la dona els va prohibir repartir entre els legataris els diners corresponents a productes bancaris. Una sentència judicial del 2011, però, ordenava les nebodes a repartir-los tots i elles no ho van fer. Una de les nebodes va morir el 2015 i l'altra s'enfronta a 6 anys de presó per apropiació indeguda.
La tieta va signar un testament davant notari el 4 d'agost de 2008 en què s'incloïen donacions d'entre 3.000 i 12.000 euros a cadascun d'aquests legataris i especificava que els diners que sobressin dels comptes bancaris s'havien de repartir proporcionalment entre aquests. A les nebodes de part del seu home ja mort les va deixar en herència diverses finques familiars.
La dona va morir el juliol de 2009 i les dues nebodes van acceptar el gener de 2010 l'herència, que fixava el repartiment dels diners que hi havia al banc entre entitats, particulars i associacions targarines. Segons el fill del marmessor, eren més de 400.000 euros, la meitat dels diners en comptes bancaris i l'altra meitat en fons fixos, preferents, accions o plans de pensió. Els diners d'aquest segon paquet són els que van quedar pendents de repartir, a l'espera de quantificar-se.
Ara, 12 dels 26 legataris, que van rebre uns 180.000 euros en total, reclamen la resta dels diners que entenen que els correspon de l'herència de la veïna de Tàrrega. Representants de les entitats i associacions i també particulars que reclamen han declarat en el judici que s'ha fet aquest dijous a l'Audiència de Lleida que només van rebre part de l'herència que els tocava.
