Foto: La Soll Tàrrega.
La secció de Pensament Crític de La Soll va organitzar aquest diumenge 10 d'abril la taula rodona "Les entitats targarines. Passat el covid, ara què?" amb la participació de diferents representants de les associacions locals.
La xerrada es va estructurar en 3 grans blocs que van servir per avaluar la situació actual i quines mesures es poden prendre per garantir la tasca que el teixit associatiu sempre ha tingut a la ciutat. La conclusió final es va traslladar amb la proposta d'acordar un pacte entre entitats i administracions que vagi més enllà de colors polítics i que serveixi per assegurar un model que és transversal, que ha ajudat a cohesionar la ciutat i que és motiu d'orgull de tota la població.
La frenada de la covid i els problemes burocràtics amb l'Ajuntament
El confinament, les restriccions dels actes públics i els problemes per organitzar les activitats tal com es feien abans han impedit el funcionament habitual que tenien les entitats i han afectat les dinàmiques per captar gent, renovar juntes o tenir un contacte freqüent. "La covid ens ha desmobilitzat, però tampoc és l'excusa perquè abans de la pandèmia ja es començava a notar un cert desgast dins les entitats. I gran part d'aquest desgast ve per la professionalització que ens han obligat a dur a terme des de les administracions", afirmava Marc Calderó de Paupaterres.
Una de les grans crítiques, que va ser constant durant tot el debat, va ser la burocratització de totes les gestions per part de l'Ajuntament de Tàrrega en els últims 10 anys. "Hem passat a ser l'Ajuntament del PDF", va afirmar Calderó. En aquest sentit, Maite Caus, del CEACA i Agrat Tàrrega, va reconèixer que "cansa molt haver de fer tantes feines tècniques" i reclamava que "des de l'Ajuntament ens haurien de posar més facilitats".
Haver d'omplir instàncies, justificar amb molts documents totes les subvencions o les darreres inspeccions fiscals a les entitats són els esculls que s'estan trobant les associacions i que comporten molts problemes en el dia a dia.
En aquest sentit, Maitxe González, presidenta del Club Natació Tàrrega, explicava el seu cas: "Jo em vaig posar a la junta del Club Natació perquè hi tinc els meus fills i ho feia per ajudar. Però una vegada a dins, descobreixes que és un món ple de dificultats i moltes coses tècniques. Gairebé has de ser advocada, economista i mil coses més per poder tirar-ho endavant. Caldrien més facilitats."
L'autocrítica i els problemes de relleu de les entitats
Una de les dificultats que estan tenint la majoria d'associacions és tenir un relleu dels seus membres i, en aquest sentit, Jaume Vilalta, d'Associació Agrat i Agenta, va reconèixer que "últimament hi ha poca motivació. Crec que cal enredar més gent i per això fa falta promocionar el divertimento, que la gent s'ho passi bé. A l'Agrat vam muntar moltes activitats gràcies al fet que t'ho anaves a passar bé i feies coses. Això s'està perdent."
Un dels clubs que més està patint la manca de relleu és la Unió Esportiva Tàrrega, on Gerard Caro s'ha vist obligat a allargar una temporada més el seu mandat perquè ningú s'ha presentat per encapçalar la junta directiva del club: "Falta sentiment de pertinença i ara la gent està molt còmoda a casa. En el cas del futbol, per exemple, ens ha fet mal que per televisió puguis passar-te tot el dia mirant partits a la TV i la gent ja no ve al camp. Hem de treballar per revertir aquesta situació i no perdre entitats històriques."
Reptes de futur i possibilitats de tirar endavant
El darrer bloc va començar amb la intervenció de Joan Ribó, president de la BAT, que veia "gris" el futur de les entitats. "A nosaltres ens costa molt entrar gent jove a la junta. Quan ho proposes, ja hi ha una mica de por per les responsabilitats que suposa. El tema d'haver de fer tantes tasques tècniques és molt farragós i nosaltres fa 3 anys vam decidir contractar una gestoria perquè és una feina immensa."
Un dels motius per l'esperança va ser l'exemple d'Elisabet Talavera, que amb 48 anys s'ha convertit en la primera presidenta d'una entitat centenària com l'Ateneu de Tàrrega. "Jo veig el futur una mica més clar. Crec que és molt importat generar cohesió dins les juntes, ser un grup d'amics i així és més fàcil poder tirar endavant."
Per la seva banda, Lluís Nadal, de La Soll, va admetre que "la mandra no suma i sempre hem dit que s'està molt bé al sofà, però hem de lluitar contra això. Des de les entitats, cal continuar menjant orelles i pensant accions per poder atreure més gent. Però també cal que tot això vagi acompanyat d'una voluntat política des de l'Ajuntament per trobar solucions als problemes que hi ha i que avui s'han evidenciat."
Berta Anglí i Maria Martínez, d'Agrat, també van dir que "potser s'han de fer les coses diferents de com les fèiem fins ara. A l'Agrat organitzàvem moltes activitats i, ara, potser els joves volen unes altres coses. Hem de fer aquest esforç, però som optimistes i nosaltres ens hem organitzat amb colles per poder seguir organitzant activitats."
El pacte per garantir el model associatiu targarí
La part final del debat va comptar amb la participació de diferents membres d'entitats que estaven entre el públic i que van continuar exposant els problemes actuals que tenen. "Estem tocadets", "la covid no ha ajudat", "no tenim Masia" o "ens sentim sols" van ser algunes de les veus escoltades. A més, també van participar diferents regidors del consistori targarí com Silveri Caro, Carlos Vílchez, Rosa Maria Perelló i Marta Torre que també van admetre alguns errors que s'havien comès des de les administracions i van entomar el guant per trobar solucions.
En aquest sentit, Lluís Nadal va fer la crida a "crear un pacte per garantir el model associatiu targarí que vagi més enllà dels mandats polítics de 4 anys. Tots tenim clars les virtuts que comporten les associacions i els problemes que estem tenint. No volem cap catifa vermella, però sí facilitats, solucions i bona comunicació." Així, es va acordar començar a treballar per aquest pacte en els pròxims mesos que serveixi com una base amb totes les parts i que sigui pràctic i efectiu per poder seguir fent que a Tàrrega passin coses.
