Redacció | Foto: Ajuntament de Tàrrega
La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran ha donat el tret de sortida a l’exposició itinerant ‘Guillem Viladot i els creadors de Ponent’, amb la qual se suma als actes de commemoració del centenari del naixement de l’artista agramuntí. La mostra, que inclou una cinquantena d’obres, s’ha presentat avui divendres al Museu Tàrrega Urgell amb una nodrida representació institucional. Pau Minguet, director de Lo Pardal, és el comissari de la proposta, la qual explora les relacions de Guillem Viladot amb diversos personatges del món de l’art i la cultura de les terres de Lleida. La capital de l’Urgell acull l’exposició fins al pròxim 27 de novembre. Posteriorment, recorrerà diferents espais fins al 2024 com el Museu de Cervera, el Museu de la Noguera, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o el Museu de Lleida. També viatjarà fins a Agramunt, poble natal de Viladot, on s’exhibirà a Lo Pardal.
Pau Minguet ha destacat que la itinerància de l’exposició servirà per portar arreu del territori el llegat de Viladot i les aliances intel·lectuals que va establir amb altres creadors lleidatans. En aquest sentit, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha remarcat els vincles de Viladot amb targarins destacats com l’escriptor Manuel de Pedrolo o els pintors Jaume Minguell i Lluís Trepat, presents a l’exposició. A l’acte inaugural també han assistit Jesus Navarro, president de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran; Magda Gassó, cap del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya; Albert Turull, director dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida; i Jaume Espinagosa, director del Museu de Tàrrega.
El punt de partida de la mostra és la polifacètica figura de Guillem Viladot, que va excel·lir en múltiples llenguatges artístics (el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic...). A partir d’aquí, posa de relleu les relacions que l’artista va establir amb creadors lleidatans de diverses disciplines com Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart o Manuel de Pedrolo. Aquests vincles d’amistat i militància que Viladot va començar a establir a la dècada dels cinquanta van dilatar-se al llarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera artística i literària. Fent pinya, aquest grup de personatges va anar conquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia originat el franquisme.
