Foto: Ajuntament de Tàrrega.
L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) impulsa a Tàrrega la cinquena edició del seu programa de residències de creació i investigació. El proper mes de juliol torna aquesta iniciativa que dona suport a artistes i investigadors perquè creïn i reflexionin des de qualsevol disciplina de les ciències o la creació artística al voltant dels documents i els arxius. Per aquest motiu, l’ACUR posa a disposició de les persones participants el seu fons per tal de dur a terme els treballs de creació i recerca. Al mateix temps, el projecte es caracteritza per facilitar l’intercanvi, el diàleg cultural i la interacció entre artistes i investigadors residents i la ciutadania del territori.
En aquest sentit, les persones participants presentaran els seus projectes al públic en el marc de les jornades “Trans-documentar”, que enguany se celebraran entre el 4 i el 31 de juliol. La tria de les propostes que es desenvoluparan en el marc d’aquestes estades a Tàrrega va anar a càrrec d’un comitè format per arxivers, historiadors, professors universitaris i artistes de prestigi reconegut. Els projectes seleccionats per aquest 2022 són:
Projecte “Les Eres de Tàrrega . Imaginari paisatgístic i sistema cultural” de Joan Vila Puig Morera (Catalunya): Projecte que se centrarà a explorar els conceptes d'imaginari paisatgístic aplicat a l’entorn de la comarca de l'Urgell i a l'estudi de les formes col·lectives d'organització cultural a la ciutat, investigant un fet i una circumstància lligada al seu context artístic, concretament, l'exposició del pintor Vila-Puig a Tàrrega el maig de 1936.
Projecte “Hidden in plain sight” de Louise Franklin Wiberg (Dinamarca): Aquesta proposta pretén portar a terme una recerca del material fotogràfic de l’arxiu per centrar-se en el que l’artista anomena imatges dins de les imatges, aquelles parts o detalls de la fotografia que no en son el focus principal, però que sovint permeten crear noves narratives, significats o associacions. Aquests elements sovint estan allà per casualitat o accident, com un residu subtil al marge del punt de vista original i primigeni de l’autor de la imatge.
Projecte “Fora de camp” de Marta Bisbal Torres (Catalunya): Projecte inspirat en el terme de la teoria del cinema i la fotografia anomenat “fora de camp”, aquell espai no visible dins del camp que s’enfoca, però que es pot inferir a partir d’allò que es visibilitza a través del marc o enquadrament. Així doncs, la base de la recerca es trobaria més enllà de les imatges i, en concret, se centraria en els llibres diaris que es duien a mode comptable en les grans propietats agràries, de les quals es pot obtenir informació sobre el treball i els treballadors del camp, així com de l’explotació econòmica de la terra.
Projecte “Des de la resclosa” d’Albert Gironès (Catalunya): Aquesta investigació pretén centrar la mirada en la influència sobre el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX, per tal d’intentar entendre des d’on es van sorgir i com van contribuir a configurar la nostra història recent. El cas de la possible influència d’un relat del segle XVII de Belianes al Mecanoscrit de Pedrolo, possiblement llegit per l’autor a principis dels anys 70 del segle passat ja en clau ufològica, pretén ser un exemple del pes de l’imaginari ovni modern en la configuració de la nostra concepció del món.
Els treballs seleccionats apleguen, per tant, diversos camps de les arts i les ciències socials, contribuint així a fomentar la investigació artística i la producció en un arxiu públic, la promoció artística relacionada amb la interpretació dels documents, enriquir l'experiència per a l'artista i la ciutat amfitriona, i obrir un nou camp d’enfocament transdisciplinari dels arxius. Les residències de creació, recerca i investigació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell compten amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell.
