Les reines i els reis Carnestoltes han passat a millor vida, ara sí definitivament. Després d’una nit d’èxtasi i desenfrena, amb molt alcohol i orgia reial inclosa, han agafat el Covid i ha estat tanta la càrrega viral contreta, amb tant roce i fucki i fucki, que han traspassat poques hores després d’infectar-se. Abans però, enmig de calfreds i esternuts, han dictat el seu testament. Vegem-lo a continuació:
Targarins i targarines, això s’acaba... el Covid no, Carnaval. Però no volem anar a l’altre barri sense treure tot el que encara ens queda a dins.
A l’alcaldessa de Tàrrega, li deixem una mica de decisió, que tant voler quedar bé amb tothom al final passa factura.
Als d’ERC, un detector de falsos militants, que hem vist que un antic candidat a l’alcaldia fa vermuts amb els del PSC.
A la CUP, un curs de creixement personal, a veure si comencen a creure’s que són al govern i fan algo del que van prometre.
A JUNTS, un tranquimazín que, amb tanta exaltació als plens, el necessiten.
Al servei de neteja de l’ajuntament, uns kits de neteja nous, que els carrers de Tàrrega comencen a fer pudor de la merda que hi ha.
Als avis i àvies d’aquesta gran vila, una remesa ben gran de vacunes, que són persones de risc però continuen anant a ballar al Mercat Municipal els diumenges a la tarda. #totaniràbé
A la fira, un gran: FELICITATS! Al final ho heu aconseguit: amb el territori nòmada, la fira ja no és ni de carrer ni de Tàrrega.
Per a la Farinera, un projecte pagat per a fer-hi el que decideixi la gent de Tàrrega, que ara mateix fot mania i cau a trossos.
Als de l’església, una mica de comprensió i empatia: Jesús i Maria Magdalena també duien calces i calçotets, o no?
A la BAT, uns quants tripis perquè obrin la ment. Són igual d’estàtics i casposos que la cavalcada de Reis que han muntat enguany.
Al Club Natació, les dades del nostre paradís fiscal, perquè hi puguin enviar els calers i no els tornin a posar cap multa. Vaya hostieta!
Al Cau, un curs online per a fer lleure en temps de Covid, que s’ha de mantenir la paradeta oberta.
A Cruma, ara que l’Agrat ha mort, us deixem el Carnaval de Tàrrega perquè pugueu penjar-vos les vostres pròpies medalles.
A La Soll, el manual del bon punki, que amb la de gosses, borratxes i flipades que hi ha, sembla que hagin tornat les fires del principi.
A Guixanet, molts ànims en aquesta nova etapa que els espera, a veure si amb la nova junta tornen a existir.
A l’Agrat, una làpida ben maca amb un epitafi on hi digui: “Sin ti no soy nada”.
I a les targarines i targarins, molta paciència, calma i humor per afrontar de la millor manera possible aquesta merda que ens toca viure. Paciència camarades, la llibertat, la farra i el Carnaval tornaran.
Resistiu!
Amb carinyo:
Les reines i els reines Carnestoltes
