El jaciment iber del Molí d'Espígol de Tornabous s'ha convertit en un dels exponents patrimonial més rellevants del període dels ilergets, l'octubre del 2021 es va presentar la darrera descoberta.
Els espais excavats demostraven que es tractava de la ciutat ibèrica més extensa que existeix a Lleida, per la qual cosa els arqueòlegs consideren que podria ser-ne la capital
A partir del 2021 i amb la descoberta de l'entrada monumental i el sistema defensiu a la part oriental descoberts en les darreres excavacions d’aquest enclavament L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l'Ajuntament de Tornabous van programar cicles de visites gratuïtes per donar a conèixer l'important valor cultural del jaciment urgellenc.
Enguany les visites gratuïtes van arrencar el passat dissabte i continuaran el 13 de maig, 10 de juny, 8 de juliol i 12 d'agost, la durada és d'una hora a partir de les onze del matí i cal fer la reserva prèvia a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural o trucar al telèfon 977638556.
Jaciment iber del Molí d'Espígol de Tornabous
La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu iber dels ilergets. L'assentament va ser fundat a finals dels segles VI i V aC i va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l'actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui en dia, s'ha excavat, aproximadament, una tercera part del nucli urbà.
Les excavacions, que es van iniciar el 1970 des del Museu Diocesà de Solsona i que gestiona el Museu d’Arqueologia de Catalunya des del 2000, han deixat entreveure dos espais arqueològics ben definits: l’àmbit urbà, amb restes visibles i visitables, i un àmbit suburbà al nord, fora de les muralles de l’oppidum, fruit del creixement de la ciutat. També s’ha identificat la font que proveïa d’aigua la comunitat: una antiga bassa, actualment dessecada, situada fora del nucli emmurallat. Les excavacions han posat en relleu l'existència d'una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una potent muralla i disposava d'un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l'aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
Les investigacions apunten al fet que la ciutat sostenia la seva economia d'acord amb una potent activitat agrícola i ramadera. Aquestes evidències fan pensar que el Molí d'Espígol va arribar a ser una ciutat de referència de la tribu dels ilergets. La muralla, excavada en més de 40 metres, té uns 2,10 metres de gruix amb paraments exteriors llisos i gairebé 5 metres d'alçada en alguns punts. S'hi han descobert, també, dues torres i fortificacions defensives. De les estructures excavades en destaca un gran edifici amb una façana de 10 metres que podria estar relacionat amb algun tipus d'activitat de culte o de funció política.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2009, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí d'Espígol és un dels exemples més desenvolupats i complexos del sistema urbanístic de la cultura ibèrica dels ilergets que va dominar gran part de les actuals províncies de Lleida i Osca entre els segles VI i I aC.
A conseqüència de la II Guerra Púnica la ciutat va ser abandonada entorn l'any 200 aC i tot i que l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, és abandonada definitivament a mitjans de segle I aC. Algunes hipòtesis apunten que la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d'Athanàgia, antiga capital de la tribu dels ilergets i destruïda per Gneu Escipió durant la II Guerra Púnica, segons s'explica en les cròniques de Polibi i Titus Livi.
