Text: Redacció / Foto:
La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Aran, presidida pel secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment aquest dilluns el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping a l’Aran després que, a finals de l’any passat, el conseller de Territori i Sostenibilitat aprovés el PDU de les activitats de càmping pel territori de Catalunya llevat de l’Aran, previ acord de la Comissió de Territori de Catalunya, publicat el gener. La nova norma ordenarà la implantació de nous establiments de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic.
Nou càmpings en 20 hectàrees
A la Val d’Aran es localitzen nou establiments de càmping repartits en sis dels nou municipis que conformen el seu territori. Bausen, Canejan i és Bordes, els tres amb menys de 500 habitants, no en tenen cap. Arres, Bossòst, Les i Naut Aran en tenen un. Vielha e Mijaran, dos, i Vilamòs, tres. En total, i segons les dades disponibles, la Val d’Aran disposa de 3.069 places de càmping i una superfície total de 20 hectàrees. La superfície mitjana dels establiments es de poc més de dues hectàrees.
Tot el territori de l’Aran està inclòs a l’àrea geogràfica de muntanya, on es vol fomentar aquesta activitat econòmica, i cinc dels nou municipis que conformen el seu territori tenen menys de 500 habitants: Arres, Bausen, Canejan, Es Bordes i Vilamòs. Justament el pla busca fomentar la creació d’oportunitats laborals als micropobles.
Ordenant les noves instal·lacions
El Pla director concreta directrius generals que afectaran l’establiment de càmpings i que els ajuntaments hauran de considerar obligatòriament a l’hora d’autoritzar-ne de nous en els seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als de nova instal·lació. A més, estableix una sèrie de paràmetres que s’hauran de tenir en compte per autoritzar noves implantacions en sòl no urbanitzable i els creua entre sí, com són l’àrea geogràfica d’implantació; el grau de protecció del sòl; la superfície de l’establiment; els espais lliures que hauran de tenir els càmpings; les unitats d’acampada per hectàrea, i la distància respecte el nucli urbà més proper.
De fet, només es poden habilitar càmpings en sòls de protecció especial a les àrees de muntanya i als micropobles, per fomentar l’activitat econòmica, exceptuant els espais de la Xarxa Natura 2000 o PEIN, si no compten amb una normativa aprovada que els permeti explícitament.
Una ullada al territori
Catalunya compta actualment amb 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d’allotjament. Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) i tenen un pes molt rellevant en el sector turístic. El turisme representa actualment el 12% del PIB català.
Com a exemple del seu impacte en el territori, en el 27% dels municipis que compten amb càmpings, les places d’aquests establiments superen la població censada. La superfície mitjana dels establiments també és molt dispar, amb unes tres hectàrees de mitjana en càmpings de muntanya i unes set al litoral. El 90% dels càmpings catalans no superen les deu hectàrees de superfície.
Regulació dels habitatges d'ús turístic
D’altra banda, la Comissió ha aprovat definitivament la modificació de les normes subsidiàries de planejament de la Val d’Aran, vigents a Vielha e Mijaran, amb l’objectiu de regular l’ús d’habitatge turístic en sòls amb ús residencial unifamiliar i plurifamiliar. Es vol regular aquests usos de manera expressa, davant la pressió urbanística, i determinar la seva ubicació de manera ordenada, per evitar molèsties als veïns que viuen en edificis amb habitatges d’ús turístic, i les afectacions en el mercat immobiliari, per la reducció de l’estoc del mercat de lloguer, que provoca fortes distorsions en els preus.
Pel que fa als habitatges turístics existents prèviament a la modificació d’aquestes normes, es podran mantenir i, fins i tot, ser susceptibles de modificacions. Únicament en el cas que aquests usos cessin, la rehabilitació de l’ús exigirà l’adequació a la regulació vigent en la matèria.
Tot i que les normes subsidiàries de planejament de la Val d’Aran abasten 9 municipis, aquesta modificació únicament s’aplica al terme municipal de Vielha e Mijaran.
Adequació d’una nau a Les
Finalment, la Comissió ha informat favorablement a l’adequació d’una nau existent al km 182,5 de l’N-230, al terme municipal de Les, per a permetre l'emmagatzematge de biomassa. L’expedient, formulat pel Conselh Generau d'Aran i tramès per l'Ajuntament de Les, vol permetre l’activitat d’emmagatzematge d’estella per a combustible en la nau.
Les obres inclouen l’adequació de 2.250 m2 de superfície de la nau, amb l’enderroc d’una part important de la nau existent, aproximadament el 50% de la superfície construïda actual. També comprèn la consolidació i reforç estructural de la part de la nau a mantenir, necessària per a l'emmagatzematge d'estella; la substitució de la coberta de fibrociment per panells de xapa, i la renovació dels tancaments exteriors. Tot plegat, compta amb un pressupost de més de 181.400 euros.
L’adequació de l’espai permetrà la gestió de boscos públics, i la producció d’estella per ser utilitzada en instal·lacions tèrmiques. Entre les activitats previstes, es troba l’apilament puntual de troncs, l’estellat de troncs i emmagatzematge de la biomassa (estella), i la càrrega dels vehicles per a la distribució fins als punts de consum.
