Llum verda el decret-llei de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables a Catalunya

Text: Redacció / Foto: Govern

El Parlament de Catalunya ha convalidat avui el decret-llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables. El text, que ha estat defensat per la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, estableix un marc regulador més favorable per a la implantació d’energia d’origen eòlic i fotovoltaic a Catalunya, i soluciona diversos aspectes de la Llei de Canvi Climàtic que havien estat declarats inconstitucionals. El Govern va aprovar aquest decret-llei el passat 26 de novembre com a una primera mesura normativa urgent, en l’actual context d’emergència climàtica, per seguir avançant en la mitigació del canvi climàtic i en la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic.

Chacón ha recordat que amb aquest decret-llei “eliminem les barreres a la generació amb energies renovables; ho fem, a més, garantint que no tinguin un impacte ambiental, paisatgístic ni urbanístic; i dotem els ciutadans i les empreses d’eines més assequibles per ser els seus propis generadors d’energies renovables”. La titular d’Empresa i Coneixement ha argumentat que “cal transformar la manera com produïm i com consumim l’energia” per justificar la urgència de la mesura, i ha detallat que el cicle energètic és responsable d’un 72% de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle de Catalunya.

La nova norma facilita i agilita la instal·lació de sistemes d’autoproducció a les llars i en entorns urbans, i elimina restriccions per a la implantació d’instal·lacions eòliques i fotovoltaiques al país. Així, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció en els edificis i en l’espai públic de les ciutats, s’institueix el règim de comunicació prèvia per a les instal·lacions fotovoltaiques, que tampoc comptaran a efectes de remunta en els edificis i es podran ubicar en parcel·les no edificades (sempre i quan no tinguin més d’1 metre d’alçada). També és facilita la seva implantació en sòl no urbanitzable, sempre que es compleixin uns criteris ambientals i paisatgístics. “Volem apoderar el consumidor, posar-lo al centre de la transició energètica, i aquest decret proporciona la seguretat jurídica necessària”, ha reblat Chacón.

Coparticipació de tot el territori a l’aportació de renovables

A més, també s’obre el territori a ser co-partícip de l’aportació renovable al sistema energètic tot alleugerint el pes d’altres zones que històricament han acumulat la generació. Desapareixen la determinació de zones de desenvolupament prioritari per a l’energia eòlica i el model concursal per a la seva adjudicació, i també s’eliminen les ocupacions màximes per a les instal·lacions fotovoltaiques, i s’implementa un nou model de tramitació mitjançant una finestreta única que permetrà reduir fins als 13 mesos el procediment d’autorització d’una instal·lació.

Tots els projectes hauran d’ajustar-se al compliment de les figures de protecció ambiental, urbanística i paisatgística vigents, de manera que es garanteixi el màxim respecte amb l’entorn on s’emplacin. “Són les energies renovables les que s’haurajn d’adaptar al territori, i no el territori a les energies renovables”, ha deixat clar la consellera.

Nova Llei de la Transició Energètica

La consellera Chacón ha advertit que aquest decret-llei s’acompanyarà, en breu, de la tramitació de la Llei de la Transició Energètica i de la creació de l’Agència Catalana d’Energia. La llei tindrà com a funció assentar les bases de la transició energètica i establir-ne les estratègies a llarg termini, mentre que l’Agència Catalana d’Energia serà l’òrgan que ha de permetre coordinar i exercir la governança de la transformació del model energètic del país. Tota aquesta actuació està orientada a assolir els objectius establerts per la Llei de Canvi Climàtic i per les bases del Pacte Nacional per la Transició Energètica, el compliment dels quals exigiria disposar de 4.000 MW eòlics i 6.000 MW solars fotovoltaics instal·lats l’any 2030, d’acord amb les primeres estimacions de l’Institut Català d’Energia (ICAEN).