Dones d’aigua, vent, llum i terra protagonizen l’exposició ‘Sense foc’ a Lo Carreró de Montgai

Text: Redacció / Fotos: Lo Carreró

Lo Carreró ha inaugurat aquest dissabte l’exposició Sense Foc, creada ex profeso per a l’espai patrimonial de Montgai a càrrec de tres artistes plàstiques, Maite López, Olga Massaguer i Mamen Zaera, que integren el col·lectiu Inèrcia. Cadascuna d’elles ha realitzat obres específicament per ser exposades a diverses localitzacions del conjunt d’origen medieval. “Quan el vam visitar, vam quedar captivades per la seva complexitat i la màgia de cadascun dels espais, així que hem ideat un projecte específic per aquesta ocasió”, expliquen.

Per ubicar-se en la història i la màgia de Montgai van llegir plegades La llegenda del Carreró, la novel·la de la periodista Sílvia Colomé que transcorre en aquest espai. Un cop llegit el text i inspirades pel laberint de pedres del Carreró, van decidir posar a l’exposició el títol de Sense foc. “Percebem i ens identifiquem en la terra que sustenta, construeix i genera natura. L’aigua que neteja i guareix. L’aire, la boira i el vent constant que ens envolta i exhalem. Aquests elements ens lliguen en un discurs de dones i en un espai fantàstic i intemporal”, analitzen les tres artistes.

Maite López ha creat obres inspirades en els elements de l’aigua i la llum. Les seves dones d’aigua no són les fades de l’Edat Mitjana. Es tracten de dones contemporànies que es renten, es curen i s’imaginen qui volen ser a la intimitat dels seus banys. “L’aigua restaura i guareix però també és una font d’inspiració. És un líquid sense principi ni fi, que tan pot estar a una banyera com a l’infinit oceà”, comenta l’artista, que utilitza velles finestres de fusta desubicades del seu marc de pedra per convidar a l’espectador a imaginar les vides de les persones que vivien al Carreró. “Els vidres de les finestres mostren els rostres de dones que porten la llum a la seva intensa mirada carregada d’històries que ningú ha explicat mai”, afegeix López.

Olga Massaguer ha treballat l’aire. Es tracta d’un “aire contingut que totes tenim interioritzat, que forma part de la dona, de les seves pors i de les seves forces, que forma el seu dia a dia i remou consciències quan esclata”, relata. El presenta mitjançant Les bufadores, un seguit de retrats a grafit de dones de diferents edats i estatus que contenen i retenen aquesta força. “Les bufadores prenen sentit amb l’aplegament de totes elles, creant un vincle que potencia el coratge i la intensitat”, detalla Massaguer.

Per últim, Mamen Zaera proposa les seves escultures de dones antigues, rotundes i arrelades a la terra com a deesses maternals, terroses i primitives. Ha triat tres materials per a aquesta exposició: el teixit, que pertany i construeix a les dones, creant éssers volumètrics i tous que es relacionen amb insectes que els interpel·len. La fusta aporta als personatges femenins un aspecte ancestral. I la terracota lliga a les dones de nou amb la terra i les situa arrelades a l’entorn de Montgai. “Aquestes dones conviuen i es relacionen amb insectes d’aire i de terra, com a éssers naturals i alter egos de les pròpies dones”, conclou.

L’exposició Sense foc es podrà visitar fins a finals de mes.