Text: Redacció / Foto: Justícia
Els arqueòlegs han iniciat els treballs d’obertura d’una fossa de la Guerra Civil a Foradada. Està ubicada a la Serra Alta, on van tenir lloc diversos dies de combats entre l’exèrcit republicà i les tropes rebels. La fossa estava sota unes pedres amuntegades on algú hi va escriure “DEP” (descansi en pau). Els treballs han permès, de moment, trobar-hi les restes d’un soldat, molt probablement de l’exèrcit republicà. La zona havia estat utilitzada pels republicans com a posició per a metralladores, a causa de la bona visibilitat.
L’ocupació d’Artesa de Segre
La Serra Alta, al sud de la carretera C-26, és la carena on l’exèrcit republicà va ubicar la línia de defensa per retenir les tropes rebels, que avançaven cap a Artesa de Segre. El xoc entre els dos bàndols va tenir lloc entre finals de desembre de 1938 i principis de gener de 1939. Els franquistes van aconseguir trencar la línia defensiva i van entrar al poble d’Artesa de Segre el 4 de gener de 1939.
Pla de fosses
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, és el responsable de coordinar el Pla de fosses, el programa del Govern que des del 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes.
En dos anys i mig de funcionament, el Pla ha facilitat l’obertura de 21 fosses i la recuperació de 292 cossos. Des de la Transició fins a l’inici del Pla, només s’havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos.
El Programa d’identificació genètica ha identificat set víctimes
El Programa d’identificació genètica, que complementa el Pla de fosses, compta amb una base de dades on hi ha els perfils genètics de les restes localitzades en fosses i els perfils genètics de familiars de víctimes de la Guerra i la dictadura franquista. Si hi ha coincidència genètica, la víctima pot ser identificada. En cas d’identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Si la identificació no és possible, les restes han de ser enterrades als cementiris dels municipis on van ser trobades.
El sistema ja ha permès identificar set persones recuperades de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir, Josep Moles, Modesto Sualdea i un dels germans Sabatés Homs -els estudis antropològics han d’acabar de determinar si es tracta d’en Joan o d’en Josep Maria Sabatés Homs- de la fossa del Soleràs.
2.000 mostres d’ADN de familiars de víctimes
Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la dictadura que vulguin donar una mostra d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a la base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 han donat una mostra genètica. La donació de mostres d’ADN és gratuïta i és clau per poder identificar les restes de fosses comunes.
