Encara que sembli mentida, fa anys que parlem gairebé del mateix. De que ja s’han acabat les vacances i que els afortunats que han tingut la sort i l’oportunitat de poder-ne fer, ara pateixen el que anomenen la “Síndrome postvacacional”. Com si això fos nou i abans el fet de fer vacances i tornar a la feina, no fos el mateix que ara o pitjor. Tot i que ara, no sé si hi ha més gent que fa vacances, però hi ha menys gent que treballa, i per tant hi hauria d’haver menys gent afectada. Però ara d’això com tantes altres coses se’n parla i abans no, i per si algú encara no s’havia adonat que la pateix, que sàpiga que sí o sí l’ha de patir. I no cal donar idees, no, que n’hi ha que ja se les saben totes i es presentaran al metge de capçalera i col·lapsaran urgències descrivint fil per randa els símptomes que els han explicat per activa i per passiva que han de patir, i sol·licitaran la baixa.
I els símptomes associats a aquesta pretesa nova malaltia són: cansament, desgana, manca de concentració, irritabilitat, ansietat, tristesa i passotisme. Doncs jo dec patir aquesta síndrome tot l’any. I jo em pregunto, com voleu que estigui el personal amb l’ambient general que es respira contínuament? I mira, no sé per què, però són tots els símptomes que ens provoquen a molts tanta política, més ben dit, tanta manca de política. Perquè ara vivim en campanya electoral contínuament, i no descansen ni per vacances. I això sí que cansa i esgota. I escoltar segons qui també deprimeix força, provoca tristesa i passotisme, per no parlar que tots, dretes i esquerres tenen un únic objectiu: aplicar “preventivament” el 155 i aniquilar l’independentisme.
I és que no podem negar que és una fatiga immensa llevar-te un dia sí i un altre també, sempre amb la mateixa cançó. I anar-te’n al llit també i no és gens estrany que cada cop la gent pateixi més trastorns del son. I és que si un període preelectoral normal es fa llarg, segons com, molt llarg, ara, que estem de període preelectoral tot l’any, no se’ns fa tan llarg, se’ns fa insuportable. Només sentim parlar d’estadístiques, més estadístiques i tot queda reduït a les maleïdes estadístiques. I jo, sé que potser ja us ho he dit alguna vegada, però no he entès mai com pot ser que segons qui presenta les maleïdes estadístiques, puguin donar un resultat tan diferent de l’altra. Diuen els entesos, que la culpa és del vot ocult. Doncs, amb el que els arriben a costar aquests estudis, almenys el que diuen que en paguen els partits perquè els hi facin, potser haurien de mirar de trobar fins i tot aquest vot ocult, perquè ésimperdonable que es puguin arribar a equivocar tant.
Per no parlar dels eslògans, que el del PSOE que diu “Ahora gobierno, ahora España”; que ja m’explicarà aquest noi com s’ho pensa fer si el resultat serà més o menys el mateix. Aquesta vegada diuen que és “caixa o faixa” i potser sí, perquè Catalunya dona molt rèdit i amb un 155 “preventiu” això sí, pot fer canviar de parer a més d’un. Patirem, ja ho crec que patirem, i no serà per la “Síndrome postvacacional”, no, en podeu estar ben segurs.
Apa doncs, armem-nos de valor i a suportar les mentides de la campanya electoral, que jo ja he hagut d’anar a buscar Primperan per a la basca.