Opinió

'FaceApp', de Teresa Miserachs

Com si el temps no passés prou ràpid, n’hi ha que tenen pressa o si més no curiositat per saber com seran quan siguin grans, o més grans. I per satisfer la curiositat de molts, Facebook ha creat una App que funciona amb un algoritme informàtic i xarxes neuronals per escanejar els rostres i modificar-los afegint-hi arrugues, bosses als ulls o cabells blancs. Això no és del tot nou, perquè ja al 2017 Facebook va crear una App que va tenir el seu minut de gloria, i és que realment va durar molt poc, que permetia aplicar determinats filtres que et deixaven canviar de raça i d’ètnia; però com hem dit, l’esmentada aplicació va haver de ser retirada en poques hores perquè Facebook va ser acusat de racisme i manca de sensibilitat racial. Que els ho expliquin als del barri de Gràcia de Barcelona, que algú amb la pell molt fina o amb ganes de brega, els ha destrossat literalment la ornamentació del carrer que representava una reserva índia al·legant racisme.

Doncs bé, ara Facebook ha creat una nova App que permet veure o imaginar com podrem ser d’aquí uns anys. I no són pas pocs els famosos que han publicat la seva fotografia passada pels filtres d’aquesta aplicació a les seves xarxes socials. I he d’admetre que el resultat és graciós i jo tampoc me’n vaig poder estar de provar-la tot i que no vaig gosar publicar-la perquè no cal ensenyar una cosa que tots ens entestem en retardar; però és veu que aquests tipus d’aplicacions tenen més d’un problema. D’entrada sembla ser que el servei demana permís al carret de fotografies de l’usuari, sí sí allà on hi són totes; i els termes que s’accepten en utilitzar l’App, aquells que no es llegeix ningú, es veu que els de FaceApp diuen que prometen (ai les promeses) no vendre a tercers les fotografies sense permís de l’usuari i que les clàusules estableixen que l’usuari atorga a FaceApp una “llicència perpetua, irrevocable, no exclusiva, sense royalties, totalment pagada i amb llicència transferible perquè les pugui utilitzar, reproduir, modificar, adaptar, publicar, distribuir i mostrar públicament”. I mira, si ets un personatge anònim com jo, la cosa pot ser que no tingui massa importància, tot i que no m’agradaria veure publicades algunes fotografies, però si ets un personatge públic i famós, i si no ho ets avui o pots ser demà, la cosa ja canvia.

Tot i que als polítics no els caldria usar la aplicació, en tindrien prou d’agafar una foto d’uns mesos enrere i comparar-la amb una d’actual, perquè jo ho he dit sempre que la política envelleix, tot i que a alguns els embelleix també perquè els retocs estètics són força evidents.

I parlant de retocs, hi ha polítics que els deuen haver retocat el cervell, perquè d’altra manera no s’entén el gir que han donat a tot el que havien predicat, tot i que a mi sovint m’havia semblat una mascarada i esperava que els caigués la careta en qualsevol moment. I mireu, si aquest ha estat un estiu calent, no sé que m’hi tinc que aquesta tardor no es quedarà enrere. Agafem aire, comprem dosis de paciència, perquè per molt que en tinguem em sembla que farem curt. Bona tornada a tots.