Opinió

Autoestima | Editorial

‘Alcarràs’ ha trencat totes les expectatives. Després de la seva estrena oficial, el 29 d’abril, milers d’espectadors han passat per les sales de cinema convencionals i esporàdiques que ha preparat el Circuit Urgellenc per gaudir d’una pel·lícula feta, en certa part, per i per a la gent de les terres de Lleida. La nova obra de Carla Simón pot llegir-se des de molts punts de vista; però un dels més bells i entranyables n’és el de l’autoestima.

Per primera vegada, una obra en català —que ha estat guardonada amb l’Os d’Or de Berlín— representa un retrat de la manera de ser de la nostra terra, tan absent en la majoria d’obres audiovisuals del país. Cada personatge, amb la seva mirada i veu pròpia, ofereix la possibilitat d’emmirallar-s’hi o relacionar-lo amb algú proper i conegut, arrencant somriures o plors, emocionant amb la sinceritat més profunda. També mostra els ritmes, famílies, els malentesos i solucions pròpies de la nostra manera de ser.

Fins i tot, més enllà de la gran família que conforma la pel·lícula, també infla l’autoestima del territori el fet de veure els propis conflictes locals en pantalles universals. Després de l'última cirera del pastís exemplificada en les gelades de l’abril, saber que transcendirà en la història del cinema un film que conté les reivindicacions de la pagesia de les Terres de Ponent és reconfortant perquè, almenys, en quedarà escrita la lluita. No és pas una solució, tot i que és un dels pocs altaveus que se n’ha fet ressò internacional i que mostra com aquest món es va apagant perquè cada cop costa més viure de la terra si no se’n valora la feina i l’esforç que aquesta implica.

‘Alcarràs’ juga a observar un espai, temps i personatges realistes per captar l’essència de la vida, traduint en imatges abarrotades de veritats on tothom s’hi pot veure emmirallat. Per això és tan important, perquè ens puja l’autoestima veure’ns en una pantalla, sentint que som dignes d’immortalitzar com les reconegudes pel·lícules estatunidenques. ‘Alcarràs’ deixarà una empremta lleidatana en la història del cinema.