Les vacances de Nadal ens permeten recuperar algunes glòries, i ben segur, Pa negre no és cap sorpresa per a ningú. La pel·lícula, escrita i dirigida pel guardonat director mallorquí Agustí Villaronga, està basada en l'obra d'Emili Teixidor. L'obra és una adaptació no d'una, sinó de diverses novel·les de l'escriptor, com són Pa negre, Retrat d'un assassí d'ocells i Sic transit Gloria Swanson. Això permet enriquir l'argument i la creació dels personatges d'una proposta ben escrita, produïda i dirigida.
Sinopsi
A la Catalunya rural de la postguerra l'Andreu, un nen d'onze anys, és testimoni de la mort de Dionís Seguí i del seu fill, estimbats en el que sembla un accident, tot i que la guàrdia civil sospita que es tracta d'un assassinat. En Dionís i en Ferriol, el pare de l'Andreu, eren republicans i es guanyaven la vida amb la cria i venda d'ocells, perquè tenien vetat l'accés a una altra feina. Els dos estaven sempre vigilats per l'alcalde, que després de l'incident, acusa en Ferriol de cometre l'assassinat. Per no ser detingut, en Ferriol decideix fugir a França, portant abans al seu fill a la masia d'estiu dels Manubens, on viu part de la seva família i se'n fa càrrec de la casa. L'Andreu, en la seva nova etapa a la masia, coneix a la seva cosina i a un noi tísic, amb els que hi entaula amistat i li expliquen secrets familiars sobre els conflictes amb els nacionals i el clima de postguerra. Però l'Andreu descobrirà molts més misteris que guarda la seva família, com el vertader amagatall del seu pare.
Crítica
Pa negre és una obra cinematogràfica més que instaurada en l'imaginari cultural col·lectiu del cinema català, i guanyadora de 9 premis Goya (2011), 13 premis Gaudí (2011) i de la Conquilla de Plata de Sant Sebastià a la millor actriu per Nora Navas (2010). Es tracta d'una pel·lícula no només projectada a casa, sinó que es va escampar internacionalment per indrets com França (amb més de 10.000 espectadors en el primer cap de setmana), la Xina i el Japó. Per posar alguns exemples, Le Monde publicava en la seva estrena francesa que “el discurs fantàstic del fil aporta un bri de poesia sense alleugerir la densitat dels seus nombrosos temes”. El Libération remarcava que Villaronga llença “un noi pur d'11 anys al joc dels més grans que després de la Guerra Civil, amb la seva perversitat, li obriran els ulls al cinisme del món”. Ha passat més d'un lustre, i la pel·lícula segueix viva en la nostra memòria, provocant que el clima de postguerra suri de nou per no permetre que la memòria històrica caigui en l'oblit.
On la puc trobar?
La podeu veure a la plataforma de Filmin o sol·licitar-la mitjançant el préstec interbibliotecari.