Opinió

Recuperem el Clot de la Llacuna

De què depèn la seva recuperació? De tots nosaltres, Linyola primer que tot, però tal com passa amb l’Estany, seria patrimoni de tota la Plana d’Urgell, Lleida, Catalunya...

El Clot de la Llacuna estava situat al terme de Linyola a mig camí en direcció cap al Poal. Era el segon estany més gran de la Plana d’Urgell després de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. Dessecat aquest als anys 50, quedà com a únic representant d’estany endorreic de tota la plana. Malgrat gaudir d’una gran biodiversitat, era poc conegut fora d’aquests indrets. 

Els intents per a dessecar-lo comencen a principis del segle XX, però no fructifiquen fins a finals dels anys 70. Al 1981 desapareix totalment.

Els arguments que el van portar a la seva desaparició, els mateixos que van acabar amb l’Estany d’Ivars i Vila-Sana: terrenys no productius, insalubres, males olors...

L’any 1979, en un article publicat al diari Tele Exprés (19/11/79) el president de Depana i un professor del Departament de Zoologia de la Universitat de Barcelona, fan una visita a la zona, surten molt optimistes després de parlar amb els dos municipis afectats (El Poal i Linyola), creuen que es podrien recuperar les parts ja colgades de la Llacuna. També fan referència a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana i de la riquesa biològica que podria tenir tota la zona. Cita textual “... en el hipotético e improbable caso que la administración considerara que deberia recuperarse la laguna d’Ivars d’Urgell... pero esto último no deja de ser un sueño”.

Imatge d'arxiu del Clot de la Llacuna ©CanalViu
Imatge d'arxiu del Clot de la Llacuna ©CanalViu

Any 2024. El somni de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, hipotètic i improbable en aquell moment, s’ha complert. Tots coneixem que ha significat la seva recuperació pels dos pobles on està ubicat i per tot el territori.

Any 2024. El malson del Clot de la Llacuna segueix. El 1979 encara es confiava en la seva recuperació. De què depèn la seva recuperació? De tots nosaltres, Linyola primer que tot, però tal com passa amb l’Estany, seria patrimoni de tota la Plana d’Urgell, Lleida, Catalunya...

Des de la Xarxa Canal Viu creiem en la seva recuperació. És un d’aquells somnis pels que val la pena lluitar. Seria patrimoni natural per tots nosaltres i que podriem deixar a les properes generacions.

Arguments per la seva recuperació... els mateixos que els de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. No són arguments els que falten, cal que ens hi posem tots els que pensem que val la pena.

Per això començem una campanya de recollida de suports entre entitats i persones del territori